| |
|
| |
| |
Les 10 preguntes
a... |
 |
| |
“Barcelona és una ‘ciutat
estratègica’ desenvolupada sota els
conceptes d’igualtat, justícia i sostenibilitat”
|
|
| |
|
|
| |
|
|
|
|
| |
 |
|
Jeb
Brugmann
Estratega urbà i pare de l’Agenda
21
Llicenciat en economia i especialista en economia
regional per la Universitat de Massachussets, és
expert en ciutats i desenvolupament sostenible
i un dels iniciadors del moviment mundial de
l'Agenda 21 Local. Va fundar la xarxa de ciutats
ICLEI (Governs Locals per a la sostenibilitat),
de la qual va ser el primer secretari general
entre els anys 1990 i 2000, i té una
vasta experiència en la qüestió climàtica
en l’àmbit local. És a
més, membre fundador del consell de
redacció de la publicació Local
Environment i membre del Programa per la Indústria
de la Universitat de Cambridge. El seu pròxim
llibre, Welcome to the Urban Revolution, en
el qual situa Barcelona com exemple de sostenibilitat,
es publicarà el 2009.
|
|
| |
1. |
|
|
|
| |
|
L’energia és...
L’energia és la capacitat o el poder de garantir, no solament la
nostra supervivència i reproducció, sinó també els
nostres objectius per a la vida i el món. En les societats "tecnocràtiques",
hem associat l’energia com a productes o "fonts" que necessitem
extreure i cremar. El famós ecologista Howard Odum va parlar "d’entergy" o
energia emmagatzemada disponible gràcies a l’acumulació del
coneixement humà, la tecnologia i els sistemes de feedback. El que tradicionalment
anomenem "companyies d’energia", s’estan centrant cada
vegada més en "companyies entergy" i això és el
que necessitem. |
|
| |
|
|
|
|
| |
2. |
|
|
|
| |
|
Com
s’hauria d’afrontar el canvi climàtic?
Estem reorganitzant l’ecologia dins dels sistemes urbans. Avui en dia,
el nostre sistema local i micro urbà té, des d’una perspectiva
energètica, un mal disseny, fins i tot si la ciutat en qüestió és
on es produeix i emmagatzema el coneixement. Des d’una perspectiva energètica,
construïm el nostre sistema urbà toscament. Depenem de vastes quantitats
de recursos naturals i combustibles. Estem treballant per incrementar l’eficiència
d’aquesta dependència, i necessitem fer-ho més ràpidament.
Al final, moltes companyies locals d’energia han canviat la seva estratègia
en utilitats. Han superat el seu plantejament de vendre productes (combustibles
o quilowatts) i s’estan centrant en la venda de funcions o serveis. En
altres paraules, estan més preocupats amb el resultat final de moderar
la temperatura d’un edifici a l’estiu que en assolir-lo a través
de l’aire condicionat, l’aïllant, el material per ensostrar,
el disseny de construcció o l’arquitectura del paisatge. |
|
| |
|
|
|
|
| |
3. |
|
|
|
| |
|
Què opina
dels resultats de la COP a Bali?
El procés de Kyoto és molt important per moure les velles institucions
com els països per transformar el sistema d’energia global. Però continuen
existint velles institucions i el procés de canvi és lent. |
|
| |
|
|
|
|
| |
4. |
|
|
|
| |
|
Quin
paper juguen els governs locals en la lluita
contra el canvi climàtic?
Els governs locals, amb les seves organitzacions municipals i
empresarials, necessiten millorar el procés de transformació de
les ciutats i dirigir-ho cap a un sistema d'energia sostenible.
Les ciutats es transformen constantment. En el transcurs d'una
dècada, moltes ciutats com Barcelona, s'han expandit i reconstruït
elles mateixes. Els governs locals necessiten dominar el procés
de reenginyeria del sistema d'energia de la ciutat mentre es reconstrueix.
Barcelona ho ha estat fent amb la calefacció del districte
del 22@. Però de vegades penso que entenem aquest treball
com un "projecte" o peça d'infraestructura. L'urbanisme
s'ha de centrar en el disseny i desenvolupament de la ciutat com
un sistema d'energia intel•ligent. |
|
| |
|
|
|
|
| |
5. |
|
|
|
| |
|
Un
dels principals resultats de la Cimera Mundial
de Rio va ser l’Agenda 21 Local. Setze
anys després, ¿segueix sent una
eina útil?
L'Agenda 21 Local ha treballat en diversos nivells. A nivell de
barri, és un procés útil per atreure els residents
i els propietaris dels edificis en la transformació a menor
escala. A la ciutat o a nivell metropolità, es manté com
a una forma d’alienar diferents interessos o jurisdiccions
en una estratègia. Al país o a nivell continental,
estableix una nova política i gestió de l’agenda
per ser sostenible. Si les ciutats o els països han creat
altres processos o institucions per assolir això, llavors
LA21 haurà fet la seva feina.
Tanmateix, LA21 no ha aconseguit promocionar un verdader projecte global per
transformar el sistema urbà. En l’actualitat, per exemple, el sistema
urbà global és transformat per productes predissenyats de constructors
suburbans nord-americans que exporten a nivell internacional. LA21 no ha implantat
un programa per dirigir el creixement de la ciutat a aquest nivell. Així doncs,
encara hi ha feina per fer. La construcció de ciutats globals està dominada
per empreses de construcció i enginyeria que mai no s’han establert
a la taula de LA21. És necessari establir un diàleg amb ells o
bé crear noves companyies. |
|
| |
|
|
|
|
| |
6. |
|
|
|
| |
|
En
el cas de Barcelona, què es pot proposar
a aquells que han firmat l’Agenda 21 Local
i que han realitzat el seu propi pla d’acció?
Constantment infravalorem el potencial de la ciutat. Tendim a
començar el nostre treball pensant en com fer un recurs
més eficient o conservar l’hàbitat o el patrimoni
cultural. Mitjançant una mentalitat transformadora, podem
donar una nova vida a LA21. Si Barcelona pot transformar-se, com
s’ha comprovat en els últims 20 anys en termes de
re-desenvolupament, imagina que podria fer si fos ideat amb ambicions
de transformació ecològica. |
|
| |
|
|
|
|
| |
7. |
|
|
|
| |
|
Com
veu la situació del món urbà d’aquí a
50 anys?
En aquest lapse de temps, el sistema de La Terra serà extremadament caòtic.
Les nostres accions passades ja han alterat l’estat climàtic, hidrològic
i biològic que heretem. A mesura que les postres ciutats siguin dissenyades
per ser dependents a aquests estats heretats, i no adaptable per canviar-ho,
el caos en el sistema de La Terra repercutirà directa i severament en
les postres ciutats. |
|
| |
|
|
|
|
| |
8. |
|
|
|
| |
|
Quina és
la “revolució urbana” que
ens planteja?
La revolució urbana és una vasta reorganització de l’ecologia,
l’economia i la societat mundial en les ciutats. Hi ha conductors essencials
que imposen aquest mateix procés de reorganització bàsic,
motiu pel qual l’anomeno “revolució”. La urbanització és
la major “mobilització de masses” en la història de
la humanitat. Però la revolució encara no ha acabat. En els pròxims
25 anys, quan la població global urbana creixi altres 25 bilions de persones,
tenim l’oportunitat de convertir el sistema urbà global en sostenible
i equitatiu. Per a aprendre com, hauràs de llegir el meu llibre... o seguir
estudiant la vostra pròpia ciutat. |
|
| |
|
|
|
|
| |
9. |
|
|
|
| |
|
Com
estratega urbà, com descriuria Barcelona?
Barcelona és “una ciutat estratègica”, és a
dir, una ciutat que ha desenvolupat la capacitat de transformar-se segons una
agenda progressiva d’igualtat, justícia i sostenibilitat. El que
Barcelona ha fet en els últims 20-25 anys ha estat el seu assaig; un període
en el qual heu desenvolupat una pràctica estratègica distintiva
local per a la transformació urbana. Ara miro Barcelona per a veure com
ha renovat aquesta capacitat i per evitar qualsevol pensament de que el treball
ja s’ha acabat. Barcelona segueix sent una gran font de “entergy” sense
explotar. Potser s’hauria de començar amb un procés de transformació dintre
de la pròpia Agència d'Energia de Barcelona per a convertir-la
en una “companyia entergy”. |
|
| |
|
|
|
|
| |
10. |
|
|
|
| |
|
Una
bona pràctica d’estalvi energètic és...
Reemplaçar la nostra dependència dels recursos naturals amb energia
disponible a través d’un intel•ligent estil de vida i organització de
la societat.
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Llistat
d'Entrevistes