| |
|
| |
L'Opinió |
setembre-octubre
2004 |
 |
| |
|
|
| |
Energia solar: els
ciutadans protagonistes |
|
| |
|
|
| |
Manuel
de Delás
Secretari General de l'Associació de Productors
d'Energies Renovables-APP
|
|
| |
|
|
| |
Fa més de trenta anys es van escoltar
amb força les primeres veus que advertien a la
societat que el model energètic de la segona meitat
del segle XX, basat en la combustió de fòssils
i la crossa de l'energia nuclear, és insostenible.
A aquestes cridades d'atenció es va reaccionar
amb timidesa en la major part dels casos i encara avui,
quan comencem a patir els efectes més eloqüents
d'aquesta insostenibilitat com ho és el canvi
climàtic, trobem actituds molt tèbies davant
el que hauria de ser una aposta decidida de tota la societat
per estalviar energia, buscar la major eficiència
energètica possible i dotar-nos d'unes fonts d'energia
netes i autòctones: és a dir, energies
renovables.
Aquelles tímides reaccions dels governs occidentals
davant els anomenats xocs del petroli dels anys setanta
van obrir almenys una escletxa en els, fins llavors,
hermètics sistemes de producció d'electricitat
donant pas a una diversificació que ha permès
demostrar al món que hi ha una altra manera
de generar kilovats. Primer, les centrals minihidràuliques
i, després, els parcs eòlics han deixat
en evidència que és possible produir
electricitat amb uns impactes ambientals mínims,
evitant la importació de combustibles fòssils
que graven la nostra economia, creant més llocs
de treball i un major equilibri soci-econòmic
perquè estan disseminades per tot el territori.
Encara
queda molt camí per fer en el desenvolupament
de les energies renovables: la biomassa, per exemple,
que té unes immenses possibilitats no ha arrancat
i tot just existeixen projectes de caràcter
experimental que no són replicables. I queda,
finalment, l'energia solar fotovoltaica en la qual
es dóna la paradoxa que el nostre país,
que té el màxim nivell d’insolació del
nostre entorn europeu i una indústria punta,
està en la cua del seu aprofitament.
Ara per
ara, l'energia solar fotovoltaica no està cridada
a tenir un paper quantitativament important en la cobertura
de la demanda però si que li correspon ocupar
una tasca quantitativament fonamental com ho és
el permetre que els ciutadans siguin protagonistes
d'aquest canvi de model energètic al que abans
feia referència. Perquè la solar fotovoltaica és
molt més que una solució ideal per a
les instal·lacions aïllades —encara
que només aquesta possibilitat justifica totes
les mesures de suport a aquesta tecnologia-, és,
de moment, l'única que és susceptible
que els particulars siguin protagonistes de fer kilowatts
nets. La major part de les persones que ens consulten
la possibilitat d'instal·lar plaques en les
seves teulades i connectar-les a xarxa no pensen en
un negoci sinó en la seva contribució a
respectar el medi ambient amb els seus actes quotidians.
Ja
s'han donat passos importants en el desenvolupament
de l'energia solar tèrmica, que ens doten d'aigua
calenta i calefacció satisfactòriament,
però tenim molt camí per recórrer
per afavorir la implantació de la fotovoltaica.
Des d’APPA considerem que un factor essencial
ha de ser la política fiscal que permeti que
les inversions que els particulars facin en aquest àmbit
comptin amb desgravaments com succeeix en tants països
europeus i que, almenys, les subvencions i ajuts que
ara reben no suposin un increment de la base imposable,
com succeeix en l'actualitat.
El sol ens regala tots
els dies la seva energia, avancem amb la contribució de tots en recuperar-la per
al nostre confort i desenvolupament sense causar perjudicis
al medi ambient i limitant la nostra tremenda dependència
exterior.
(Texte original en castellà)
|
|
| |
|
|
|
|
|
Llistat
d'articles d'Opinió