| |
|
| |
L'Opinió |
novembre -
desembre 2003 |
 |
| |
|
|
| |
Avantatges de la
liberalització del sector elèctric? |
|
| |
|
|
| |
Anna
Tardà
Responsable de la Comissió de Medi Ambient de l’OCUC
|
|
| |
|
|
| |
A dia d’avui, no podem dir que de
la liberalització del sector elèctric no
se’n parli; en diversos mitjans de comunicació s’han
estat difonent aspectes relacionats amb aquest tema.
Aspectes que de vegades no fan referència directa
a la liberalització en sí, però que
en són conseqüència.
La qüestió és que, de tot allò que
s’està dient, les conclusions que s’extreuen
no són gaire positives. Ens preocupa especialment
la transparència en la informació i veure
si existeixen avantatges reals en el lliure mercat.
Si
ens centrem en el punt de vista del consumidor domèstic, podem afirmar que no existeix un mercat
liberalitzat al que poder accedir fàcilment.
Els preus de l’electricitat resulten més
cars que en la tarifa regulada i la gran majoria d’empreses
no estan interessades en signar contractes amb petits
consumidors.
El 90% del mercat segueix controlat per
les grans companyies elèctriques que, com a consumidors
qualificats, ens oferiran el mateix servei a un preu
més elevat. Aquest augment de preu és
degut, bàsicament, als elevats impostos i peatges
que cal incloure en la tarifa elèctrica. Impostos,
l’aplicació dels quals, en determinades
ocasions, pot ser discutible; ens estem referint al
cas de la moratòria nuclear. Es tracta d’un
percentatge que es carrega a totes les factures de
la llum; té sentit que un consumidor d’energia
verda pagui una part de la moratòria nuclear?
Potser
seria més coherent i positiu per al
desenvolupament de les energies renovables, que aquest
impost s’eliminés de les factures d’Energia
Verda.
Per una altra banda, els serveis especials que
se’ns
poden oferir al lliure mercat (com una millor atenció al
client o la compra d’energia verda) tan sols
ens els podrien garantir, avui en dia, les petites
empreses comercialitzadores, que han de lluitar contra
el poder de les grans companyies (Endesa, Iberdrola,
Fenosa).
Aquests serveis específics, que podrien ser
un punt a favor de la liberalització, són
utilitzats per aquestes grans companyies simplement
com a eina de marketing, d’una forma gens transparent.
D’aquesta manera, els possibles avantatges de
la liberalització es converteixen en artificis
per tal que les grans empreses puguin guanyar encara
més diners, a costa de crear més confusió en
els consumidors.
L’exemple més clar i contundent és
el de la publicitat que Iberdrola està fent
sobre l’Energia Verda. En realitat, produeixen
i subministren la mateixa energia que fins ara, però ofereixen
un contracte en què l’única cosa
que canvia és el nom del producte i el preu
(més elevat, per suposat).
Amb afirmacions com: “... energía 100%
renovable... la tendrás en tu casa ya”, “Cada
vez que uses el secador, un prado se llenará de
flores”, i d’altres del mateix estil, no
només donen la falsa idea que el consumidor
rebrà el 100% de l’energia verda, sinó que,
a més, fomenten la despesa energètica
irresponsable. Sembla que, pel fet de consumir energia
produïda per Iberdrola, es faci una contribució inestimable
en la preservació del nostre entorn, fins i
tot en aspectes que no tenen res a veure, com és
la recurperació dels prats o la protecció dels
ocells.
Els consumidors hem de tenir clar que allò que
realment ens fa tendir cap a un consum sostenible és
l’estalvi energètic i, en segon lloc,
el desenvolupament de fonts d’energia renovables.
Aquest desenvolupament, però, ha de ser real
i no basat només en paraules, plans i anuncis
publicitaris. |
|
| |
|
|
|
|
|