| |
|
| |
L'Opinió |
maig-juny
2004 |
 |
| |
|
|
| |
El biodièsel
a Catalunya |
|
| |
|
|
| |
Jordi Vaquer
Director Tècnic de BDP - BioDiesel Peninsular
info@bdp-biodiesel.com |
|
| |
|
|
| |
A Catalunya, des de l’any 1993 el transport és
el primer sector consumidor d’energia. Entre els
anys 1965 i 2000, el consum energètic del sector
del transport s’ha multiplicat per 7,3 i les previsions
a mitjà termini a Catalunya apunten cap a un augment
del pes d’aquest sector en la demanda energètica.
Així com en els altres sectors el consum d’energia
es reparteix entre diferents formes d’energia (electricitat,
gas, carbó, etc...), en el sector del transport
la diversificació energètica és
mínima: els derivats del petroli cobreixen el
98,6% de totes les necessitats energètiques del
sector a Catalunya.
Aquest problema s’agreuja si es considera l’impacte mediambiental
que suposa el consum en massa de combustibles derivats del petroli: efecte hivernacle
i contaminació atmosfèrica (origina CO2 , CO, HC, NOx, SO2 i altres
partícules). Tanmateix, existeixen altres repercussions indirectes com
la contaminació de sòls, l’efecte barrera generat per les
infraestructures, o la contribució a l’esgotament de fonts energètiques
i altres recursos no renovables.
Per altra banda, un dels residus més perillosos que encara tenim a les
nostres ciutats és l’oli de cuina usat. Aquest tipus d’oli
encara que sigui d’origen vegetal i/o animal no és biodegradable
i durant el procés d’escalfament al qual està sotmès,
es degrada i es converteix en perillós per a la salut humana. La seva
qualitat de NO biodegradable fa que sigui molt difícil d’eliminar.
Cada vegada que es llença per la claveguera i va a parar a una EDAR origina,
primer problemes d’obturació de canonades pel seu alt punt de solidificació i
després, problemes d’intercanvi d’oxigen a la part biològica
per les pel·lícules flotants que provoca.
Fins fa molt poc, la minsa recol·lecció que es duia a terme d’aquest
residu encara anava destinada a fer-lo servir com una de les matèries
primeres per al mercat dels pinsos animals. Però el problema de recollir
un residu perillós per a la salut i introduir-lo de nou a la cadena alimentària
va generar greus problemes sanitaris (crisi de les “dioxines” a Bèlgica),
que van provocar que molts països de la Unió Europea acabessin prohibint
l’ús d’aquest producte per a la fabricació de pinsos.
L’empresa HIJOS DE CANUTO VILA S.A. “CAVISA” de Llerona (Barcelona) és
un Gestor de Residus autoritzat per l’Agència de Residus de Catalunya
del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que dedica la
seva activitat a la recollida i reciclatge d’aquests olis a tot Catalunya.
CAVISA, conscient del nou gir que calia prendre i les responsabilitats que eren
necessàries adoptar per gestionar aquest residu, va emprendre una recerca
de tecnologia per tal d’arribar a la millor solució per tractar
els olis vegetals usats.
El resultat d’aquesta intensa recerca va concloure en el concepte de BIODIÈSEL,
un combustible fet a partir d’aquests olis residuals que és totalment
biodegradable i ecològic. En aquest sentit va instal·lar una planta
de producció de biodièsel (Stocks del Vallès, SA) també coneguda
com “BDP-BioDiesel Peninsular”, que està operativa des del
passat mes de març de 2002 amb una producció de 6.000 tones anuals
de biodièsel i que va iniciar la seva activitat comercial el mes de setembre
de 2002. L’empresa està participada entre d’altres per l’Institut
Català de l’Energia de la Conselleria d’Indústria i
Turisme de la Generalitat de Catalunya.
El biodièsel (éster metílic) és un combustible líquid
obtingut de diverses transformacions i reaccions químiques fetes a partir
d’oli vegetal i metanol. Presenta unes propietats i característiques
molt semblants a les del gasoil que, en general, el fan especialment apte per
ser emprat en motors dièsel, utilització que pot ser realitzada
substituint el gasoil o barrejant-lo amb el mateix, sense necessitat d’efectuar
canvis en els motors dels vehicles.
Pel que fa a les emissions a l’atmosfera, cal dir que les anàlisis
realitzades fan palès que l’ús de biodièsel ofereix
avantatges mediambientals en relació amb els combustibles convencionals
pel fet que rebaixa de forma molt notable tots els nivells de contaminants. A
més, els biocombustibles no contribueixen a l’efecte hivernacle,
atès que el CO2 que es genera en la seva combustió ha estat captat
mitjançant la fotosíntesi en el creixement de les plantes necessàries
per a la seva producció, sense incrementar, per tant, la quantitat de CO2 a
l’atmosfera. Tanmateix, és biodegradable en un 98% en tan
sols 21 dies.
Paral·lelament, en el marc de les mesures necessàries per al compliment
del Protocol de Kyoto, el mes de juliol de 2002 el Parlament Europeu va aprovar
una directiva que avantatjava la producció i utilització de biocarburants,
amb un augment progressiu de fins al 20% al 2020. |
|
| |
|
|
|
|
|
Llistat
d'articles d'Opinió