Les ciutats modernes són producte de la tecnologia de combustible fòssil: són les ciutats, i els sistemes de transport i la producció industrial i agrícola que les proveeixen, les que utilitzen la major part de l’energia del món. Per a la vida urbana moderna és imprescindible el subministrament ininterromput d’energia. Els principals sistemes de transport del món comencen i s’acaben a les ciutats. Són els nodes dels quals emana la mobilitat i, a més, els baixos costos del transport han fet que les distàncies siguin insignificants i que les ciutats estiguin connectades a un rerepaís (hinterland) cada cop més global.

Si bé gent d’arreu del món gaudeix d’una vida urbana dinàmica i privilegiada, hi ha greus inconvenients que s’han de tenir en compte: en el món desenvolupat, els habitants de les ciutats emeten entre 9 i 25 tones de CO₂ per càpita a l’any. Milions de tones de CO₂ emeses pels usuaris d’energia de les ciutats d’arreu del món s’acumulen a l’atmosfera terrestre cada any, amb la qual cosa el canvi climàtic global s’ha convertit en una realitat irrefutable. A més del problema de la contaminació atmosfèrica, es planteja la qüestió de l’esgotament: en un món en què les reserves de gas i petroli s’exhaureixen ràpidament, necessitem trobar urgentment mètodes alternatius per subministrar energia a les esponges de combustible que són les nostres ciutats.

Aquesta qüestió cada cop és més urgent, perquè les ciutats amb un fort creixement de la Xina i altres països asiàtics estan assolint els nivells de consum energètic d’Europa i els Estats Units. El 2004 la Xina superarà Alemanya com a tercer productor de cotxes del món. Gràcies a uns ingressos disponibles que augmenten ràpidament, la població urbana de la Xina copiarà els malbaratadors models de consum energètic de les ciutats dels països desenvolupats, si no és que es troben alternatives que demostrin que és possible gaudir d’una vida urbana confortable amb un consum energètic molt més reduït.

Les grans ciutats modernes, que són producte de la tecnologia del combustible fòssil, poden funcionar amb sistemes d’energia sostenible? Certament, una combinació intel·ligent d’eficiència energètica, sistemes de cogeneració (producció combinada d’energia i calor), energia eòlica i energia solar, i la tecnologia de la pila de combustible faria possible un futur d’energia urbana neta i segura. Però fins ara el ritme d’introducció d’aquestes tecnologies ha estat massa lent per compensar l’increment mundial en la demanda d’energia urbana que es produeix cada any. És urgent, doncs, que s’introdueixin d’una manera molt més vigorosa i deliberada sistemes d’energia sostenible a les ciutats d’arreu del món.

Algunes ciutats europees han pres iniciatives significatives en aquesta direcció, com a resultat de polítiques locals i nacionals: Viena, Leipzig i altres ciutats europees han fet importants inversions per aïllar un gran nombre d’edificis i reduir de manera substancial el seu consum energètic. Ciutats escandinaves com ara Hèlsinki, Estocolm i Copenhaguen també han fet inversions substancials en tecnologia de cogeneració i, d’aquesta manera, han millorat enormement l’eficiència del seu subministrament d’energia. A més a més, el 20 % del subministrament elèctric de Copenhaguen ara prové de parcs eòlics marins i terrestres d’arreu de Dinamarca. El país es beneficia àmpliament de molts anys de suport actiu a l’energia eòlica per part dels governs danesos anteriors.

L’any 2000 la ciutat de Barcelona va introduir l’ordenança solar, de compliment obligatori. Tots els nous habitatges, oficines, restaurants i edificis públics de la ciutat han d’instal·lar sistemes solars d’aigua calenta si n’utilitzen quantitats importants. Les edificacions antigues també han d’incorporar sistemes solars d’aigua calenta quan s’hi fan reformes. Arreu del Mediterrani l’ús de sistemes solars d’aigua calenta és cada cop més habitual. En alguns països «de cel blau» com ara Israel, actualment gran part dels habitatges disposen de sistemes solars d’aigua calenta per a un ús residencial. Al Japó el 10 % dels habitants tenen els seus propis sistemes solars d’aigua calenta.

A Alemanya, malgrat la pluviositat relativament alta, les plaques fotovoltaiques solars són cada cop més habituals. Això es deu principalment a la legislació de promoció de les energies renovables del govern alemany, que atorga subvencions i aplica tarifes favorables als propietaris de teulades fotovoltaiques. Els paguen 50 cents/kWh per vendre la seva electricitat a la xarxa elèctrica, un preu que és quatre cops superior al que es paga als generadors d’electricitat convencionals. Aquesta política ha provocat un creixement massiu de la demanda de tecnologia fotovoltaica solar arreu del país. Polítiques similars comencen a introduir-se ara a Àustria, França i Espanya.

Tot i així, el millor rendiment energètic de les ciutats aconseguit gràcies a aquest tipus d’iniciatives es veu superat per l’augment del consum de combustibles fòssils per part del transport privat que s’ha produït en els darrers anys. Aquest augment s’ha produït a tot el món desenvolupat, i especialment als Estats Units i Austràlia, on l’expansió urbana de baixa densitat ha fet molt difícil introduir sistemes de transport públic eficients des del punt de vista energètic. A les ciutats amb una expansió urbana de baixa densitat en què la majoria de la gent depèn del cotxe privat seria especialment important introduir un sistema de propulsió diferent, com ara la tecnologia de la pila de combustible, per fer que tant el transport públic com el privat siguin alhora menys contaminants i més eficients des del punt de vista energètic.

Els avenços realment importants pel que fa a l’eficiència energètica urbana i la introducció de sistemes d’energia sostenible a les ciutats només s’aconseguiran a partir de canvis profunds en les polítiques energètiques nacionals. Hem vist que en alguns països hi ha hagut avenços significatius, però cal fer molt més perquè les nostres ciutats deixin de ser addictes al combustible fòssil i es converteixin en sistemes sostenibles amb garantia de futur.