Sota el lema “perquè no canviï el clima, canvien nosaltres”, el passat mes de desembre es va celebrar a Buenos Aires la 10a Conferència de les Parts (COP-10) de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, una cita internacional que va congregar més de 6.000 representants de 148 països per debatre la millor forma d’afrontar els desafiaments de l’escalfament global.

Les expectatives que molts teníem en els resultats d’una COP que per primera vegada comptava amb una data d’entrada en vigor del Protocol de Kioto no s’han acomplert ni de lluny, com malauradament és habitual en aquests encontres amb interessos ben contraposats per part dels diferents països.

En aquest sentit, cal remarcar el bloqueig per part dels EEUU i dels països productors de petroli a l’hora d’arribar a acords en el marc de Kioto, i més encara del “post-Kioto”, a partir de 2012. Alguns països, com Aràbia Saudita o Qatar, s’han permès, fins i tot, demanar ajudes econòmiques per a programes d’adaptació i diversificació econòmica argumentant que ells s’han d’adaptar a les conseqüències de l’entrada en vigor del Protocol de Kioto en el sentit que aquest promou la tendència mundial a prescindir del petroli i dels seus derivats. Tal i com s’ha expressat des de sectors ecologistes i per part de la pròpia Unió Europea, aquest posicionament obstruccionista i demagògic és del tot reprovable i, més encara, plantejat davant d’una audiència internacional on hi són representats països molt més vulnerables i que realment necessiten adaptar-se als canvis ambientals derivats de l’augment de les emissions, en bona part causats pels països desenvolupats.

Davant d’aquest escenari global de posicionaments divergents, es va aconseguir arribar a alguns resultats de mínims: en vistes de la creixent evidència que els impactes del canvi climàtic ja es detecten, es va aprovar el Programa de Treball de Buenos Aires sobre Adaptació i Mesures de Resposta. Així mateix, es va acordar convocar un “Seminari d’experts governamentals” el proper mes de maig a Bonn, diluït per les pressions dels EEUU que van convertir una trobada que podia esdevenir d’importància cabdal en un seminari de caire informal i no vinculant. Contràriament, una bona notícia per al multilateralisme en favor de la protecció planetària va ser el fet que països com Indonèsia, Liechtenstein o Nigèria es van adherir al Protocol, augmentant el nombre de signataris a 132 països.

Junt a aquests tímids acords, la Conferència va evolucionar com un fòrum global per a científics, la societat civil, grups ecologistes, empreses, sindicats i d’altres agents, on s’intercanvien idees, es fan contactes, i es presenten informes i noves troballes. Les ciutats, conscients que som part del problema i alhora part important de la solució, també hi vam dir la nostra.

La ciutat de Barcelona va tenir un paper actiu en aquesta trobada al ser convidada pel Govern de Buenos Aires i per la xarxa de ciutats ICLEI-Local Governments for Sustainability a participar en diversos actes paral·lels. A més a més, en aquesta ocasió l’Estat Espanyol va acollir, per primera vegada, representants dels governs locals i regionals en la delegació oficial estatal a Buenos Aires; tot reconeixent el nostre paper clau en aquest àmbit.

La reunió dels governs locals i els diversos actes celebrats en el marc de la COP-10 va ser una bona oportunitat per demanar que es reconegui la importància de l’administració local en la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i perquè les Nacions Unides i els governs estatals prenguessin nota de les accions que moltes ciutats ja hem posat en marxa en pro de l’estalvi energètic i l’eficiència energètica, del foment de les renovables i per l’impuls d’una mobilitat més sostenible centrada en el transport públic, entre d’altres mesures. Va ser d’especial gratitud el fet que la ciutat de Barcelona fos seleccionada per la Delegació de Governs Locals per fer arribar la veu del món local al Plenari de la Convenció. En aquesta ocasió, es va presentar una declaració en la qual vam continuar insistint perquè es reconegui l’esforç de moltes ciutats en aquest àmbit i es va instar a que tots assumim les nostres responsabilitats per avançar en la mitigació de l’escalfament global.

Afrontar els reptes que suposa el canvi climàtic no sempre és senzill, cal continuar treballant en diversos fronts ja que l’augment de l’eficiència energètica o la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle només prenen sentit si es fa de manera transversal, integral i coordinada. Des de l’àmbit local i des de tots els altres sectors, cal unir esforços i multiplicar-los per avançar cap a un futur més sostenible per al nostre planeta i les persones que l’habitem.

Declaració dels Governs Locals [PDF]

Per saber-ne més, consulteu la web de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic