A mesura que passen els mesos es fa cada cop més evident que la humanitat no té cap altra elecció que no sigui un canvi de grans dimensions en l’àmbit de l’energia.

El consum d’energia a escala mundial creix de manera contínua: a la Xina ha augmentat un 150 % en quinze anys. Economies en creixement com l’Índia i Brasil també afegeixen pressió al mercat de l’energia. I Indonèsia, amb més de 200 milions d’habitants, fa poc que ha passat de ser un exportador de petroli a ser-ne un importador.

A la Unió Europea tenim motius per preocupar-nos. L’any 2000 vam importar el 50 % de la nostra energia. Al Llibre Verd sobre la seguretat en el proveïment energètic, la Comissió Europea va preveure un augment de la quota d’importació de fins al 70 % cap al 2030.

Dues terceres parts de les reserves de petroli mundials es concentren en només sis països del Golf Pèrsic. La pujada dels preus del petroli no només reflecteix la inestabilitat política i les guerres, sinó també la distància creixent que hi ha entre el consum de petroli i les reserves minvants. Les reserves de gas són més grans i estan més ben distribuïdes, però en aquest cas també una bona part se situen al Pròxim Orient, l’Àsia Central i Rússia. La Unió Europea només és rica en carbó. Però cremar més carbó faria augmentar les emissions dels gasos d’efecte hivernacle. Malauradament, l’evidència científica del canvi climàtic cada cop està més confirmada. Si no aconseguim reduir les emissions de CO₂ i d’altres tipus de gasos, la humanitat s’haurà d’enfrontar a uns enormes costos humans i econòmics .

La indústria de l’energia nuclear es presenta a si mateixa com l’única solució. Tanmateix, no agrada a la majoria de ciutadans de la UE per molt bones raons: l’energia nuclear és molt cara, és perillosa i és èticament inacceptable, ja que continuem deixant a les generacions futures un llegat de residus radioactius per als quals no hem trobat una solució definitiva en els darrers cinquanta anys.

Una cursa contra rellotge

En aquest context, només hi ha dues solucions realment sostenibles: l’eficiència energètica i les energies renovables. Juntes tenen un potencial enorme. Tanmateix, es tracta d’una cursa contra rellotge: si volem evitar desordres ambientals i econòmics, conflictes socials i guerres, cal que reforcem, en tots els àmbits del consum energètic, el desenvolupament tant de les energies renovables com de les mesures d’eficiència energètica.

El sector de la calefacció: un gegant abandonat

Durant la passada dècada, els polítics i els mitjans de comunicació europeus es van concentrar en el sector de l’electricitat. Sovint, tant la població com els mitjans de comunicació parlen de l’energia i de l’electricitat com si es tractés d’una sola cosa. La majoria de la gent, inclosos els responsables polítics, subestima la quota d’energia utilitzada per a la calefacció. En realitat, la calefacció per si sola representa gairebé un 50 % del consum final d’energia de la UE.

Passa el mateix en l’àmbit de les energies renovables. La majoria de la gent pensa en fonts que proporcionin electricitat, com ara els sistemes eòlics o fotovoltaics. Les energies renovables, però, poden substituir quotes encara més grans d’energia convencional en el sector de la calefacció. Només l’energia solar tèrmica té un potencial d’aproximadament un 6 % del consum d’energia final de l’Europa dels 25. Combinant-la amb l’energia geotèrmica i de la biomassa, la major part del edificis d’Europa podrien cobrir el 100 % de les seves necessitats de calefacció mitjançant energies renovables, amb uns costos relativament baixos.

Tanmateix, el creixement de l’energia solar tèrmica i de la calefacció renovable s’enfronta a diverses barreres: poca conscienciació entre la població i el sector de la construcció, uns costos d’inversió alts que només es recuperen amb el pas dels anys, necessitat d’una formació especial per als instal·ladors, etc.

É s per tot això que resulta fonamental que les autoritats públiques estableixin un marc positiu per al creixement del mercat.

Barcelona: un model de reglamentació solar tèrmica

Gràcies a l’Ordenança Solar aprovada el 1999, Barcelona s’ha convertit en un model de promoció de l’energia solar tèrmica. En comparació amb ciutats d’altres països, Barcelona va començar amb un nivell molt baix d’ús de l’energia solar tèrmica. Sis anys després de l’entrada en vigor de l’Ordenança solar, el seu impacte comença a ser significatiu. I encara és més important el fet que l’adopció, per primera vegada a Europa, de l’obligació de cobrir almenys una certa quota de la demanda d’aigua calenta domèstica amb col·lectors d’energia solar tèrmica ha inspirat desenes de municipis d’arreu d’Espanya i altres països europeus. Cada país té un marc legal diferent, però el model de Barcelona ha demostrat que és políticament factible imposar una obligació en el camp de l’energia solar, que els ciutadans hi estan d’acord i que pot suposar un autèntic incentiu per al mercat.

Millorar les ordenances solars

L’Agència d’Energia de Barcelona ara col·labora en el projecte europeu Qüestions clau per a l’energia tèrmica renovable a Europa (K4RES-H), coordinat per l’ESTIF. Una part d’aquest projecte té com a objectiu analitzar l’experiència derivada de la normativa solar de Barcelona, d’altres ciutats espanyoles (també gràcies a la participació de l’IDAE) i de la ciutat alemanya de Vellmar, que ha establert una obligació similar. A partir d’aquesta experiència, s’elaboraran i es difondran a escala europea unes recomanacions per millorar aquestes normatives. Una anàlisi compartida com aquesta serà d’utilitat per als municipis de tot Europa que estiguin considerant la possibilitat d’adoptar obligacions en matèria solar, però també per a ciutats com Barcelona que vulguin revisar i millorar les ordenances existents.

Amb tot, el repte de promoure l’energia solar tèrmica i altres formes de calefacció i refrigeració renovables no es pot afrontar només mitjançant normatives vinculants. Cal un plantejament global que inclogui els edificis existents, la refrigeració solar, les xarxes urbanes de climatització centralitzada... També són elements importants la conscienciació de la ciutadania i la formació d’instal·ladors.

En conseqüència, el projecte K4RES-H també tracta qüestions com ara els incentius financers, les estadístiques sobre calefacció renovable i el mesurament de la producció d’energia de les instal·lacions de calefacció renovable.

Una àmplia coalició demana una directiva de la UE per a la calefacció i la refrigeració renovables

Aquest treball mai no havia estat tan necessari. El dia 7 d’abril, el Consell Europeu de l’Energia Renovable (EREC) i WWF van presentar en una conferència de premsa a Brussel·les la Declaració conjunta per una directiva de la UE que promogui la calefacció i la refrigeració renovables. Aquesta declaració va rebre el suport d’una àmplia coalició d’associacions empresarials d’àmbit europeu i nacional, xarxes parlamentàries, ONGs, universitats, el Programa de calefacció i refrigeració solars de l’AIE i altres organitzacions de dinou estats membres de la UE. Juntes, aquestes organitzacions representen milions de ciutadans de la UE i centenars de milers de llocs de treball.

La declaració fa una crida a les institucions europees perquè omplin el buit legislatiu europeu: després de les directives per promoure l’electricitat renovable (2001) i els biocombustibles per al transport (2003), ara calen iniciatives per al sector de la calefacció, tal com ha afirmat la Comissió Europea.

La declaració conjunta demana una directiva que inclogui els aspectes següents:

L’EREC va presentar aquesta declaració al comissari europeu d’Energia, el Sr. Piebalgs, que va reaccionar-hi positivament. La Sra. Mechtild Rothe, eurodiputada alemanya, va anunciar que havia sol·licitat un informe d’iniciativa per sol·licitar aquesta directiva formalment.

Encara queda molt camí per recórrer perquè totes les ciutats europees segueixin l’exemple de Barcelona. Tot i així, confiem que d’aquí a poques dècades construir nous edificis sense un sistema d’energia solar tèrmica sigui tan estrany com seria fer ara cotxes sense cinturons de seguretat o tallar els últims arbres que envolten una ciutat per cremar-los. Sens dubte, hi ha una cosa que resulta estranya: haver de cremar un gas i un petroli valuosíssims per escalfar aigua a temperatures que es poden assolir fàcilment amb un simple sistema d’energia solar.

Enllaços:

Llibre Verd sobre la seguretat en el proveïment energètic

Convenció marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic

Associació per a l’Estudi del Zenit del Petroli i el Gas (ASPO)

Projecte europeu Qüestions clau per a l’energia tèrmica renovable a Europa (K4RES-H)

Declaració conjunta per una directiva de la UE que promogui la calefacció i la refrigeració renovables

Ordenança Solar Tèrmica de Barcelona