Al llarg de la segona meitat del segle XX la nostra forma de vida ha canviat de manera sensible. El nivell econòmic d’una part de la humanitat, la del nostre entorn, ha crescut molt significativament. En paral·lel, s’ha produït un augment notable de la mobilitat de persones i de mercaderies, amb un desenvolupament de les ciutats i àrees urbanes. Tot això ha estat possible gràcies a la disponibilitat i capacitat d’utilització d’energia comercial, la meitat de la qual procedeix del petroli.

Els usos energètics originen, entre d’altres, dos problemes greus per al futur de la humanitat:

• Conflictes armats de diferent tipus per a accedir a l’extracció i comercialització del petroli. El segle XX ha sigut el de les guerres del petroli, des que, el 1917, el Regne Unit va intervenir a l’Iraq per a unir sota la seva mà les empreses Anglo Persian Oil Company i Turkish Oil Company. No deuríem començar aquest segle XXI sense reflexionar sobre el fet que aquestos conflictes (i els que podrien sorgir pel control del gas natural) poden endur-nos cap a una confrontació planetària de pobles i cultures. Dues terceres parts de les reserves mundials de petroli i gas natural es localitzen en territoris de cultura i religió musulmana.

• Incidència en el canvi climàtic. L’increment de les emissions de CO2 procedents dels combustibles fòssils, i l’augment de la seva concentració a las capes altes de l’atmosfera, potencien l’efecte hivernacle i l’escalfament global, el qual comporta conseqüències negatives sobre el clima. L’empremta ecològica de la Humanitat equival a la superfície de la Terra emergida, i la meitat d’aquesta empremta es deu als usos energètics i les seves conseqüències, en gran mesura en connexió amb l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i el canvi climàtic.

Però no disposar de l’adequat servei d’energia comercial suposa, per a una part important de la humanitat, una situació problemàtica, ja que es necessita energia per a assegurar un cert creixement econòmic i un cert desenvolupament social: s’han d’obtenir productes comercials i transportar-los al mercat, així com atendre les necessitats de serveis de tota mena –alguns tan prioritaris com la sanitat, l’educació o el subministrament d’aigua potable.

No podem oblidar que hi ha una part àmplia de la humanitat abandonada a la seva sort, sense accés a molts serveis. La quarta part de la població mundial no pot encendre el llum elèctric, o no està connectada a la xarxa, ni disposa de petites instal·lacions individuals de generació. Aquesta situació ha de canviar costi el que costi; avui l’electricitat s’ha de considerar un “dret ciutadà”, com l’aigua o la sanitat, en un nivell molt proper al dels drets humans, què ja deurien ser garantits per tothom.

Les ciutats i les grans àrees urbanes (com a mínim les del món més o menys desenvolupat) són els usuaris majoritaris d’energia de forma directa e indirecta. La vida rural, en general, és molt menys intensiva energèticament que la urbana.

a) Energia directa. En consums com mobilitat i transport; calefacció o refrigeració; i accionament d’equips diversos, privats –com ara els electrodomèstics– o d’us comú –com ara plantes de tractament d’aigua.

b) Energia indirecta. En l’ús de béns estructurals (ciment, acer, vidre o ceràmica), lligats directament amb la construcció d’edificis; o de béns de consum, a vegades d’un sol ús (cel·lulosa, vidre i alumini), què són intensius en el consum d’energia durant la producció.

En aquestes notes ens centrarem en l’apartat “a”, però deixant el “b” (què s’uneix a certs hàbits culturals progressivament consumistes i malgastadors, sense reflexionar sobre allò que significa l’ús d’energia comercial a les societats desenvolupades) per a la reflexió personal.

La mobilitat i el transport són el primer concepte de consum energètic, variable d’uns entorns als altres. Al conjunt de la Unió Europea, suposen aproximadament el 30% de la demanda total d’energia. La mitjana espanyola s’apropa al 40% (després veurem perquè aquesta diferència); i en els entorns urbans s’aproxima al 50% del consum total d’energia. Serà el fil principal de reflexió en aquestes pàgines, encara que es tindrà ben present l’ús d’energia en altres conceptes.

Els combustibles, apart dels destinats a l’automoció, tenen diversos usos com a aportament tèrmic als processos industrials o a la demanda dels edificis. Pel que fa als entorns urbans, a la calefacció i a la cuina l’ús de combustibles d’ús directe és més eficient a efectes energètics globals que la utilització d’electricitat, la qual arrossega les ineficiències durant la seva producció i distribució.

L’electricitat és essencial a la ciutat: per a la il·luminació, per a la mobilitat en determinats transports públics, per al funcionament dels electrodomèstics, etc. Les àrees urbanes són albellons elèctrics: aquest vector energètic hi arriba mitjançant línies aèries i es distribueix mitjançant cables subterranis. El consum d’electricitat no és molt significatiu en l’àmbit de la il·luminació i del transport electrificat, incloent-hi els ferrocarrils de rodalies: suposen cadascú prop del 5% de la demanda total. Els grans consums es troben en altres activitats.

La cadència del consum elèctric segueix les pautes de vida dels ciutadans: és baix de nit i presenta dues puntes de demanda durant el dia; entre la una i les tres de la tarda, i entre les set i les deu de la nit. Aquests pics de demanda són un problema en el sistema elèctric, ja que, de ser exagerats o coincidir amb fallades en el propi sistema, poden ocasionar situacions de falta de subministrament. L’ús progressiu de sistemes d’aire condicionat està incrementant aquestes puntes durant l’estiu.

Llegeix l’article complet clicant aquí (PDF). (En castellà).