Barcelona està de sort. I no només perquè és una ciutat que rep més de 2.000 hores de sol a l’any –fet que la converteix en un indret privilegiat–, sinó perquè aquesta energia gratuïta, renovable i neta està essent aprofitada. I el pronòstic és que cada cop ho estarà més.

L’Ajuntament de Barcelona va publicar la seva Ordenança Solar Tèrmica (OST) el juliol de 1999 (1) amb la finalitat d’incorporar sistemes de captació i utilització d’energia solar per a la producció d’aigua calenta sanitària. Però ara dóna un pas endavant i, d’acord amb els objectius del Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB) (2), amplia l’àmbit d’aplicació de l’esmentada ordenança. Les modificacions que es preveuen són força ambicioses i fan referència, entre d’altres, als llindars de consum energètic afectats, a la responsabilitat de l’usuari de l’habitatge pel que fa al correcte manteniment de les instal•lacions o a l’impacte que poden causar aquests sistemes sobre la qualitat del paisatge urbà.

Així doncs, si fins ara només quedaven afectats els edificis amb requeriments d’aigua calenta sanitària de 292 MJ/dia, en el nou panorama seran objecte de l’OST tots els edificis de nova construcció, així com els que es sotmetin a rehabilitacions integrals o canvi d’usos. Igualment es fomentarà el rol de l’usuari actiu en tant que s’haurà de responsabilitzar –per un període mínim de 2 anys- del bon manteniment de la instal•lació mitjançant la contractació d’un servei, i certificant la correcta execució d’aquesta. Pel que fa la integració arquitectònica dels captadors solars –aspecte que fins al moment podia esdevenir un obstacle per a determinades instal•lacions– s’intentarà aportar solucions tècniques que no frenin la implantació de sistemes d’energia solar per motius paisatgístics.

Tot plegat, un canvi notable que repercutirà sobre professionals del sector immobiliari: promotors, arquitectes, enginyers, aparelladors, constructors, instal•ladors, etc. Però l’última baula de la cadena, i a qui en definitiva van destinades la majoria de les polítiques públiques, és la ciutadania. I en aquest cas, en forma d’usuaris d’un habitatge.

Des de la nostra organització, que té com a objectiu vetllar pels drets dels consumidors i usuaris, considerem que la modificació de l’OST representarà per a Barcelona un tret exemplificador com a ciutat, una causa de qualitat i benestar per a la societat i un element de responsabilitat envers la preservació dels recursos naturals i la tant anomenada sostenibilitat. No obstant això, sovint s’aixequen veus que adverteixen sobre les conseqüències que probablement tindran lloc amb aquest nou escenari: increment del preu de l’habitatge, encariment dels materials constructius, despeses derivades del manteniment de les instal•lacions..., aspectes que recauen sobre els compradors o llogaters d’una llar.

Davant d’això –i sense negar la certesa d’aquestes afirmacions, però sí apuntant la seva relativitat- des de l’OCUC volem recordar que una aposta com aquesta implica un abandó, gairebé total (3), de la dependència envers les fonts d’energia no renovables pel que fa l’escalfament d’aigua. I que, per tant, optar per l'energia solar tèrmica representa importants estalvis econòmics per a l'usuari (4), fent que la inversió inicial s'acabi amortitzant. A banda d’això, cal no oblidar que el paper de l’Administració no és només legislar i sancionar les infraccions, sinó que com a responsable de les polítiques que implementa ha de fomentar el canvi d’hàbits, posant a l’abast de la ciutadania línies d’ajuts o subvencions, informant sobre les bones pràctiques existents i educant el ciutadà cap a un consum més responsable. Sense aquests ingredients, la fórmula té el risc de fracassar.

________________________

(1) Es tracta de la primera administració europea que va impulsar i aprovar una ordenança d’aquestes característiques.

(2) Com també amb els objectius que marquen les noves polítiques que s'estan implementant a Europa, Espanya i Catalunya (Directiva sobre Eficiència Energètica en els Edificis de la UE, Código Técnico de la Edificación i Decret d’Ecoeficiència en els Edificis, respectivament).

(3) Ara per ara, els sistemes de captació d’energia solar tèrmica sovint necessiten un suport energètic d’altres fonts com ara el gas natural o l’electricitat.

(4) Segons un estudi realitzat per l’Agència Catalana del Consum durant el 2005, els subministraments (electricitat, aigua, gas, etc) són la segona causa d’endeutament de les famílies catalanes.