Des de fa anys se sent dir que l’atmosfera s’escalfa, que cada vegada plou menys, que als tròpics es formen més huracans i que els gels dels pols es fonen cada vegada més ràpidament. Què hi ha de cert en totes aquestes notícies? Ens podem fiar de totes elles amb el mateix grau de confiança?

Les afirmacions que es fan des del món de la ciència no solen ser opinions, que també n’hi ha, sinó que estan basades en fets objectivables i en mesures reproduïbles. En aquest context, és indubtable que la concentració atmosfèrica de CO₂ i d’altres gasos amb efecte d’hivernacle està augmentant arreu, i que això comporta que l’atmosfera sigui menys transparent a la radiació terrestre i s’escalfi. Aquest escalfament l’ha calculat l’Organització Meteorològica Mundial a partir de les mesures de molts observatoris meteorològics repartits per tot el món, concloent que l’escalfament mitjà a tot el globus durant el segle XX és de 0,6 ºC. Que l’atmosfera estigui més calenta implica que poden canviar alguns dels patrons de circulació de les masses d’aire i, en conseqüència alguns corrents marins, la qual cosa sembla probable que indueixi canvis en allò que anomenem clima.

És difícil saber a què conduiran aquests canvis. Els models matemàtics que els simulen encara no tenen prou resolució espacial i temporal com per elaborar prediccions fiables. Sembla ser, però, que la celeritat dels canvis serà en alguns casos superior a la capacitat d’adaptació dels sistemes naturals i socials. Per això les formes d’actuar davant del problema comporten dues estratègies: l’adaptació als canvis i la mitigació de les causes.

La combustió dels combustibles fòssils produeix de forma natural CO₂, la qual cosa explica l’interès que té l’ús de fonts energètiques no fòssils per la concentració atmosfèrica d’aquest gas. El progrés que s’ha assolit a partir la revolució industrial, que per algunes persones genera el que es coneix com “era de l’energia”, estan fonamentats en disposar de fonts energètiques concentrades, com el carbó (1), el petroli (2) o, més modernament, el gas natural, tots ells combustibles fòssils, que durant milions d’anys encapsulen l’energia del sol en restes de plantes i organismes vius, els quals en morir es van descompondre i varen quedar enterrats en capes de roques, sorra i fang, i poc a poc, formaren els reservoris de combustibles fòssils dipositats a l’escorça terrestre. Des d’aleshores suposen la font barata i, fins ara, abundant, de combustibles fonamentals pel transport i per la generació d’electricitat.

Actualment els combustibles fòssils proporcionen al voltant del 80% de l’energia que es consumeix a tot el món. Es calcula que l’any 2020 les necessitats energètiques del món seran de l’ordre de 600 quads (3), enfront dels aproximats 400 quads de consum l’any 2005. Les emissions de CO₂ que correspondran a aquest augment de les necessitats energètiques seran també proporcionals i trobar la font que proporcioni aquesta quantitat d’energia serà una tasca molt difícil. El transport serà el primer motor de l’augment de l’ús del petroli, mentre que l’augment del consum del gas natural es deurà a la generació d’energia elèctrica i als requeriments industrials. A banda que es pot intentar gestionar aquest augment de forma que sigui menor a partir d’estratègies d’estalvi fruit de l’ús de noves tecnologies, si el creixement de les necessitats de petroli no comporta un canvi en les fonts de proveïment hi haurà un doble col•lapse: ambiental, fruit de les emissions; i d’abastament, ja que les reserves i la capacitat de producció dels països productors de petroli són limitades.

Per tant, les mesures que s’han de dur a terme per pal•liar el canvi climàtic són mesures fonamentalment estructurals, que afecten el sistema de proveïment de l’energia elèctrica, la mobilitat, la construcció, etc. Les actuacions que s’han de dur a terme per adaptar-se als impactes també, com obres de protecció de la costa, o sistemes de construcció bioclimàtics. Però també, a escala individual podem manifestar-nos amb actituds i actuacions que ajuden, certament de manera molt minsa, a disminuir la pressió sobre l’atmosfera i la seva composició. Des d’un punt de vista ambiental, tota política d’estalvi domèstic és bona. L’estalvi d’aigua, l’estalvi d’energia, són actituds que ajuden al rebut de final de mes i que també ajuden a posar menys tensió sobre l’ambient, en general.

Pel que fa específicament a les qüestions relacionades amb l’escalfament de l’atmosfera i el canvi climàtic, són positives totes aquelles accions que ajuden a gastar menys energia, sigui aquesta energia elèctrica com associada al transport. La utilització dels mitjans de transport públics, en contraposició als mitjans de transport privats fa que les emissions per persona transportada i quilòmetre siguin menors. Així, les emissions per càpita que produïm quan anem en transport privat són més grans que quan anem en transport públic i, en ambdós casos, són inferiors que si anem amb avió. El mateix passa amb les mercaderies. En el món del comerç internacional i amb els preus relativament petits del transport, podem adquirir productes alimentaris i de consum que vénen d’arreu del món. Exclusivament des de la perspectiva de l’impacte d’un determinat acte de consum sobre la composició atmosfèrica, si consumim productes elaborats o conreats a prop, estem minimitzant els impactes que sobre aquell producte produeix el transport.

A l’habitatge, la instal•lació d’obtenció d’aigua calenta a partir de l’energia del sol, quan sigui possible, és una acció beneficiosa per a l’atmosfera. Tenir l’habitatge ben aïllat estalvia energia i millora el confort. La utilització de les persianes, per protegir del sol d’estiu els habitatges, pot ser un mètode complementari a la instal•lació d’aire condicionat.

Finalment, la posició activa i responsable de l’individu vers els responsables polítics per tal que facin la seva feina adequadament, amb eficiència i responsabilitat, també respecte les qüestions de l’escalfament de l’atmosfera, és una darrera acció que no per modesta és menys important per la gestió del problema.

________________________

(1) El carbó ja era conegut pels romans i pels xinesos, molts abans de Crist, i s’utilitzava principalment per cuinar i per escalfar.
(2) La primera extracció de petroli i, conseqüentment, de gas natural data de 1859 a Titusville, Pennsylvania, als Estats Units.
(3) 1 quad 1,06x1018 joules.