La creixent preocupació pel fenomen del canvi climàtic, i la cada vegada major sensibilització dels governs i de la societat per la protecció del medi ambient, obren un nou marc econòmic i de gestió ambiental per a les empreses, en general, i per a determinats sectors industrials, en particular; entre ells, el de les empreses energètiques.

Per a aquestes últimes, ha augmentat l’interès dels accionistes i d’altres agents financers per conèixer en detall l’estratègia de les empreses davant els nous reptes, i exigir unes regles de bon govern que garanteixin unes polítiques sostenibles i un correcte comportament ambiental.

Per tal d’adaptar-se a la normativa i a les exigències actuals, és necessari dissenyar una estratègia ambiental al voltant de tres grans línies d’actuació: la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle segons el Protocol de Kyoto i la Directiva de Comerç d’Emissions; la implantació d’un Sistema de Gestió Ambiental i, finalment, la recerca de l’excel•lència empresarial com a factor diferenciador de mercat.

La finalitat última d’aquestes mesures al sector energètic ha de consistir en millorar l’eficiència dels processos, tan propis com dels seus clients, promovent l’ús racional d’un bé escàs com és l’energia i, addicionalment, reduir els factors d’emissió de gasos d’efecte hivernacle i altres contaminants.

L’estratègia de les empreses energètiques en relació amb la reducció d’emissions ha de consistir, fonamentalment, en utilitzar les millors tecnologies disponibles per a cada procés. Aquesta idea s’està materialitzant amb una major presència de centrals de cicle combinat, juntament amb la incorporació d’energies renovables a la cartera de generació elèctrica; amb l’augment de l’eficiència energètica de les seves instal•lacions més antigues, promovent plantes de cogeneració i de generació elèctrica distribuïda; i, per últim, amb el foment de mesures d’estalvi energètic en edificis i instal•lacions de nou disseny.

A més, aprofitant la característica multinacional d’aquestes empreses, aquesta política els pot beneficiar si aprofiten els mecanismes de flexibilitat establerts pel Protocol de Kyoto, mitjançant les quals, desenvolupant solucions energètiques d’alta eficiència en països en vies de desenvolupament, poden obtenir drets d’emissió que redueixin els seus compromisos al país d’origen.

Una segona línia d’actuació ha d’orientar-se a l’establiment d’una política ambiental i a la implantació d’un sistema de gestió ambiental, que han de ser validats per la certificació dels seus principals processos segons la ISO 14001 o el Reglament EMAS.

Les polítiques de gestió ambiental s’han de dirigir a identificar, reduir i prevenir l’impacte ambiental derivat de les activitats que realitzen les empreses energètiques, incorporant criteris ambientals als seus processos i transmetent-los als seus proveïdors i clients, per involucrar-los i impulsar la millora continuada.

Per últim, les empreses energètiques han de fixar-se compromisos suficients per assolir l’excel•lència empresarial, participant en diferents iniciatives en les que es tinguin en compte, no només els beneficis econòmics i empresarials, sinó també aspectes com ara l’ètica, la transparència i la sostenibilitat.

Els actuals índex internacionals Dow Jones Sustainability Index (DJSI) i Footse for Good (FTSE4Good), per exemple, constitueixen alguns dels instruments que permeten mesurar i avaluar els avenços empresarials en matèria de sostenibilitat i responsabilitat social corporativa.

Per tant, com a conclusió, es podria destacar que la verificació de l’adequat compliment dels compromisos ambientals adoptats per les empreses ha de constituir-se com un objectiu prioritari, particularment en aquelles empreses energètiques que, per la seva activitat, poden tenir impactes significatius sobre el medi ambient.

Únicament amb una estratègia d’aquest tipus pot aconseguir-se un alt nivell de compromís empresarial que condueixi a l’excel•lència i que faci que les empreses energètiques s’impliquin amb el seu entorn i siguin percebudes com instruments al servei de la societat que, a la vegada, aporten valor als seus accionistes.