| |
La gran apagada de juliol
a Barcelona ha posat de manifest la feblesa del sistema
de distribució elèctric davant d’incidents
greus. El lamentable espectacle d’acusacions
mútues entre els responsables de les empreses
implicades, REE i Fecsa-Endesa, no ha fet més
que augmentar la desconfiança entre els usuaris.
Mentrestant, milers de persones afectades han hagut
de patir hores i dies sense servei elèctric,
servei que, per altra banda, paguem religiosament cada
dos mesos en la factura corresponent. I, després,
la segona part, presentar les reclamacions per la interrupció del
servei i pels danys i perjudicis ocasionats per tal
de cobrar les indemnitzacions corresponents.
És evident que la possibilitat d’un incident,
o d’un accident, sempre hi serà present;
però en un país com el nostre que se’n
diu desenvolupat i modern, la capacitat de resposta
davant fets com aquest ha de ser millor i molt més
ràpida per minimitzar els danys. Això ha
de començar per una bona previsió i pel
bon manteniment i la renovació de les infraestructures.
On s’inverteixen els beneficis milionaris de
les empreses elèctriques, per cert anunciats
l’endemà de l’apagada?
Però no tot acaba aquí. Segons les dades
de l’Agència d’Energia de Barcelona,
el consum d’electricitat a la ciutat ha crescut
una mitjana del 5% anual en el període 1999 – 2004
i, si no es prenen mesures, la tendència és
a l’alça. Probablement, la instal•lació d’un
gran nombre d’equips de climatització als
edificis els darrers anys, ha contribuït notablement
a aquest augment i ha canviat el perfil de la demanda
elèctrica, produint pics de consum a l’estiu.
Ara
que es parla tant del canvi climàtic i
sembla que ja és un fet acceptat, fins i tot
per la classe política i empresarial, és
l’hora d’actuar a tots els nivells per
contribuir a minimitzar els seus efectes. La generació de
l’electricitat que es consumeix a la ciutat de
Barcelona és responsable del 21% del total de
les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Quin
paper pot jugar l’usuari domèstic per
millorar aquesta situació?
Com a consumidors
domèstics sovint ens pensem
que no podem fer res, que la solució als problemes
de subministrament elèctric ha de venir de les
empreses i de l’administració. Això és
cert, en part, però també cadascú de
nosaltres a d’assumir la seva responsabilitat.
En definitiva es tracta de posar en marxa mesures d’estalvi
i d’eficiència energètica a la
nostra llar. Per fer-ho tenim a l’abast opcions
diverses, algunes molt senzilles de dur a la pràctica
i econòmicament assequibles. Pensem, per exemple,
en els electrodomèstics eficients (classe energètica
A), les bombetes de baix consum, el control de la temperatura
dels sistemes de climatització, etc, només
cal informar-se. També són molt importants
les bones pràctiques d’ús dels
electrodomèstics i de la il•luminació de
la casa. Apagar els llums i els aparells elèctrics
i electrònics quan no els necessitem, utilitzar
la rentadora i el rentaplats a plena càrrega
i evitar programes d’alta temperatura; són
coses que semblen tant òbvies que no caldria
esmentar-les però que molts de nosaltres no
fem.
Amb aquestes bones pràctiques reduirem el consum
i també la factura d’electricitat a casa
nostra.
Ara bé, això servirà de ben poc
si no s’acompanya de la implantació de
veritables polítiques d’estalvi i eficiència
energètica en tots els sectors, en primer lloc
i de l’impuls real de les energies renovables
en segon lloc. I aquí sí que s’han
d’implicar a fons les diverses administracions
i la indústria. És l’hora de canviar
el model energètic actual, de gestionar la demanda
i no l’oferta.
En aquest sentit, la ciutat de
Barcelona disposa d’un
Pla de Millora Energètica on es plantegen, entre
altres objectius, el foment de l’eficiència
energètica i l’ús d’energies
renovables i el foment de la qualitat dels serveis
energètics. Segons l’anàlisi del
darrer informe de l’Agència d’Energia
(El Comptador, any 2006) encara queda molt a fer per
ser més eficients i assolir aquests objectius.
Ara
juguem tots, les empreses distribuïdores
invertint en la millora de la qualitat del servei elèctric,
l’administració implantant i fent complir
polítiques d’estalvi i eficiència
energètica en tots els sectors, i el consumidor
aplicant l’estalvi a casa seva. Així anirem
endavant, cap a un millor ús de l’energia.
|
|