El Col•legi d’Ambientòlegs de Catalunya, el primer col•legi professional d’ambientòlegs de l’Estat espanyol, es constitueix com la institució de referència per als professionals d’aquest àmbit, administracions, empreses i societat en general. El COAMB es va constituir formalment el 15 de maig de 2004. Des d’aleshores, els ambientòlegs i tots els catalans comptem amb un òrgan que vetlla per a l’exercici d’aquesta nova professió i per un desenvolupament més sostenible de la societat catalana.

Cal recordar que Catalunya ja fou pionera a l’hora d’establir el títol de llicenciat en Ciències Ambientals l’any 1992. Efectivament, fa uns catorze anys un grup d’experts i catedràtics van dissenyar un nou pla d’estudis per a una llicenciatura que, tot i oferir-se ja a d’altres països –Anglaterra, Estats Units, Itàlia, Holanda, etc.-, encara no existia al nostre. La iniciativa va tenir èxit i avui 32 universitats d’arreu de l’Estat ja imparteixen els estudis de Ciències Ambientals. Al cap d’aquests anys, s’ha aconseguit convertir aquella llicenciatura en una professió, i una professió de futur, la professió d’ambientòleg.

A Catalunya, els estudis s'imparteixen actualment a quatre universitats: UAB, UB, UdG i UVic. A més, la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), creada l’any 1972, també ofereix la possibilitat d’obtenir la titulació com a oferta universitària a distància. La posada en marxa d’aquesta oferta educativa ha permès atendre la demanda existent d’uns estudis superiors que responen a noves necessitats socials i que han obert un nou camp en el nostre mercat de treball.

Els ambientòlegs, és a dir, els llicenciats i doctors en Ciències Ambientals, som professionals multidisciplinars en l’àmbit del medi ambient. Volem aportar el nostre punt de vista al sector ambiental, que compta ja amb molt bons professionals d’altres disciplines que han estat pioners en aquest camp i sense l’existència dels quals segurament nosaltres no existiríem. Actualment a Catalunya hi ha més d’un miler d’ambientòlegs exercint. Les tasques desenvolupades són diverses, però a grans trets, i a títol d’exemple, es podrien citar les següents funcions de la professió: gestió ambiental en organismes públics i privats; assessorament científic i tècnic sobre temes de sostenibilitat ambiental; planificació, anàlisi i gestió d’espais naturals; sensibilització ambiental; negociació, participació i mediació en conflictes ambientals; prevenció i control de la qualitat ambiental; avaluació d’impacte ambiental; disseny de polítiques ambientals; gestió de recursos naturals i gestió energètica, entre d’altres. Els ambientòlegs tenim un perfil generalista que ens distingeix d’altres professionals, ja que ens permet abordar professionalment el medi ambient des d’una perspectiva científico-tècnica, però també incorporant aspectes socials i econòmics.

Des de l’any 1999 el COAMB (i anteriorment l’Associació Catalana de Ciències Ambientals, quan aquest encara no existia) desenvolupa cada dos anys un estudi d’inserció laboral entre els professionals que exerceixen a Catalunya. L’últim estudi, elaborat l’any 2005, va comptar amb la participació de més de 500 ambientòlegs/òlogues, als que se’ls van plantejar qüestions relacionades amb la situació laboral, el nivell retributiu i la formació complementària realitzada. L’estudi constata que el grau d’inserció laboral es manté molt alt, ja que el percentatge d’ambientòlegs treballant directament en el camp ambiental és del 91 %. La situació laboral d’homes i dones és molt similar, existint diferències únicament en el percentatge de desocupació (7 % en el cas dels homes i 3 % en el cas de les dones).

Pel que fa a l’organització en la que treballen els ambientòlegs, en els anys 2003 i 2005, el sector de l’administració s’ha mantingut pràcticament invariable, mentre que el sector universitat/recerca, consultoria i indústria han augmentat significativament. Per últim, el percentatge d’autònoms s’ha reduït en aquests dos anys.

En relació a la retribució mitjana dels ambientòlegs, aquesta ha anat creixent progressivament al llarg dels anys, a mida que l’experiència dels ambientòlegs ha augmentat. La retribució més baixa és la del sector de la formació, comunicació i educació ambiental; mentre que la més alta correspon al sector de la fiscalitat/comptabilitat ambiental. Per organismes, els ambientòlegs de l’administració pública són els que perceben la retribució més alta.

Analitzant els resultats d’aquest darrer estudi i comparant-los amb els tres anteriors, es pot preveure que en el futur segueixi tenint lloc una certa reducció del percentatge d’ambientòlegs autònoms, mentre que s’estabilitzin els percentatges en la resta de categories laborals. Per àmbits temàtics, la tendència és que es mantingui, i fins i tot es potenciï, la diversificació dels sectors (sinónim de maduresa laboral), tot i que previsiblement els més importants seguiran sent la formació, comunicació i educació ambiental, la gestió ambiental municipal i la gestió i tractament de residus.

En resum, cada vegada està més clar que els problemes ambientals que tenim actualment al davant no es poden solucionar només amb una visió exclusivament científica i tecnològica. Cal integrar també altres visions de tipus social i econòmic. És precisament aquesta manera d’entendre el medi ambient en sentit ampli, incorporant conceptes socioeconòmics, jurídics, polítics, de negociació, etc. el que considero que és un important valor afegit que aportem i aportarem els ambientòlegs a la societat catalana.

Per a més informació podeu consultar: www.coamb.org