L’energia eòlica es preveu com una de les fonts renovables amb més futur. Darrerament, aquest tipus d’energia s’ha desenvolupat de manera extraordinària i actualment en el món ja hi ha 33.000 MW de potència fruit de la força del vent. Els avantatges d’aquest tipus d’energia són diversos: es tracta d’una font neta i renovable, amb un rendiment econòmic considerable i amb independència de l’exterior per a la seva producció. Des del punt de vista sostenible, l’energia eòlica significa un pas endavant enfront de les fonts convencionals. Així, s’estima que l’impacte ambiental per KWh de l’energia eòlica és 21 vegades inferior al produït pel petroli, 10 vegades menys que l’obtingut per l’energia nuclear i 5 vegades menys que el generat pel gas.

El sistema eòlic és, en el fons, bastant senzill i recull l’herència dels històrics molins de vent per moldre blat o bombejar aigua. Els aerogeneradors o màquines eòliques estan composades per una torre que suporta un element mòbil –anomenat rotor- que capta l’energia cinètica del vent i, mitjançant un generador, la transforma en electricitat.

Quant a les tipologies dels aerogeneradors actuals, aquests es poden dividir en aparells de molt baixa potència (menys de 10 kW), baixa potència (entre 10 i 100 kW), mitja potència (100 -1.000 kW) i alta potència (més de 1MW). Els de més baixa potència s’utilitzen bàsicament per al bombejament d’aigua i per al subministrament elèctric directament a un habitatge aïllat o a un petit nucli rural, mentre que els de potència més gran s’usen en els parcs eòlics que es connecten a la xarxa elèctrica.

Abans de construir un parc eòlic, cal tenir en compte alguns elements per al seu bon funcionament, com és l’orografia del terreny i les direccions predominants del vent a la zona, però també els efectes mediambientals que pot ocasionar la instal·lació en un indret determinat: ocupació del terreny, impacte visual, perill d’incendis, soroll, efectes sobre la fauna, etc. En la vessant econòmica, la rendibilitat d’una instal·lació eòlica depèn principalment de la inversió que s’efectuï, d’els costos d’explotació, de l’energia produïda i del preu de venda.

Europa, amb el 70% de la producció, és un dels principals motors de l’avenç de l’energia eòlica. Segons un estudi recent de l’European Wind Energy Association (EWEA), aquesta font renovable gaudeix, a més, d’un ampli suport per part de la ciutadania, concretament, entre el 60 i el 80% dels enquestats depenent dels països.

Pel que fa a Espanya, amb 5.000 MW de potència instal·lats, s’ha convertit en la segona proveïdora d’energia eòlica en el món. En termes il·lustratius, amb la producció espanyola de l’any 2002 s’ha evitat l’emissió a l’atmosfera de 8,8 milions de tones equivalents de CO₂ , s’han substituït més d’un milió de tones equivalents de petroli i s’ha proporcionat l’electricitat necessària per al consum de 2.300.000 famílies.

Segons l’Asociación de Productores de Energías Renovables (APPA), el gran desenvolupament de l’energia eòlica a Espanya en els darrers anys té molt a veure amb “la política estatal mantinguda per diversos governs, que ha propiciat un marc normatiu adequat i la convicció dels promotors –un grapat de pioners fa vint anys-, basada en la possibilitat d’abocar tota l’energia a la xarxa, en un sistema de suport al preu i en el dret de connexió a la xarxa”.

Des de la perspectiva econòmica, l’energia eòlica ha permès crear a Espanya un total de 47.000 llocs d’ocupació, i actualment s’està exportant a altres països el know how i la tecnologia desenvolupada en aquest sector d’avantguarda. En aquest sentit, la directora general de l’Instituto para la Diversificación y el Ahorro de Energía (IDAE), Isabel Monreal, opina que “a l’any 2002 s’ha aconseguit una de les fites econòmiques més grans per a qualsevol desenvolupament tecnològic, ja que s’ha sobrepassat amb escreix la barrera dels mil milions d’euros d’inversió”.

A Catalunya el desenvolupament de l’energia eòlica encara es troba en una fase incipient si tenim en compte les seves potencialitats. De totes maneres, actualment hi ha instal·lats cinc parcs eòlics en territori català que generen una potència conjunta de 87,65 MW i una producció anual que supera els 216.000 MWh, la qual cosa equival al consum elèctric de 80.000 famílies. Paral·lelament, s’ha desenvolupat una nova generació de petits molins de vent més eficients que permet aprofitar l’energia eòlica per subministrar aigua a poblacions i a explotacions agrícoles i ramaderes, de les quals ja n’hi ha més de 600 arreu del territori català.

A més, Catalunya compta amb algunes de les empreses pioneres a la Unió Europea, tant pel que fa a l’anomenada petita eòlica com al disseny i la construcció dels grans aerogeneradors. Aquest patrimoni tecnològic ha permès l’expansió d’empreses catalanes de l’àmbit energètic en mercats internacionals, gràcies a iniciatives com el conveni signat per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) amb institucions de l’Equador per avaluar el potencial energètic de diverses regions i realitzar el disseny bàsic de nous parcs en aquell país.

Durant els darrers quinze anys la tecnologia eòlica ha experimentat un important progrés, passant de les màquines de potència unitària de desenes de kilowats, simples i sovint problemàtiques, a aerogeneradors de potència nominal d’uns 650 kW i amb un diàmetre de rotor al voltant dels 45 m.

En el cas d’Espanya, a aquesta evolució -juntament a l’existència d’uns recursos elevats- ha contribuït un marc normatiu estable per a la producció elèctrica que ha permès una rendibilitat raonable per als inversors, un cop superada una primera fase d’incertesa sobre el potencial de l’energia eòlica.

No obstant, si mirem cap al futur, ens trobem amb alguns factors que caldria resoldre per a un desenvolupament adequat de l’energia eòlica davant de l’avantatge competitiu dels recursos convencionals. Per un costat, el fet que no s’inclogui en el cost energètic dels combustibles convencionals els denominats costos externs socials i mediambientals; per l’altre, les dificultats de connexió a la xarxa elèctrica derivades de la manca d’una infraestructura d’evacuació adequada als nivells d’energia produïda o motivades per una distància excessiva entre els parcs de producció eòlica i el punt de connexió a la xarxa elèctrica existent.

A tot això, cal sumar la complexa tramitació administrativa i els dubtes sobre el futur del sistema de retribució, que en el cas del model espanyol ha estat un dels més eficaços fins ara. Tècnicament, l’assoliment de màquines eòliques més competitives passa pel desenvolupament de noves concepcions tecnològiques en el disseny, la fabricació i l’encaix dels elements que integren els aerogeneradors, de manera que no s’incrementi sensiblement el pes de les màquines, que es redueixi l’emissió acústica i que es millori la qualitat de l’energia.

Quant als emplaçaments, sembla que un camí que s’ha d’explotar és la implantació de parcs eòlics en entorns urbans i el desenvolupament de plantes eòliques off-shore amb característiques específiques de plataformes eòliques marines. En l’aplicació de la tecnologia eòlica en el mar, es preveu que s’instal·laran equips de potència entre 2.000 i 5.000 kW, fet que incrementarà la capacitat de generació elèctrica. Per aquest motiu, segons l’organització ecologista Greenpeace, a mitjà termini serà aconsellable que no tota aquesta electricitat generada entri a la xarxa, per no desequilibrar-la quan hi hagi manca de vent, sinó que una part hauria de transformar-se per poder acumular-se en format de vectors energètics nets, com pot ser l’hidrogen.

En relació a la gestió, la implantació de les energies renovables comporta, en certa manera, la descentralització dels centres de producció energètica i el foment de la participació ciutadana en la seva producció. Un bon exemple d’això últim són les cooperatives, que són una realitat present en països com Dinamarca -on més del 90% dels molins de vent pertanyen a aquest tipus de gestió participada-, mentre que a Espanya tot just comencen a aparèixer les primeres experiències en aquest sentit.

Casos com l’èxit de la Middelgrunden Wind Turbine Co-operative de Copenhaguen, que produeix aproximadament el 3% de l’energia elèctrica consumida a la ciutat, fan evident la necessitat que les energies renovables es mostrin també econòmicament rendibles per fer extensiu el seu ús entre accionistes potencials i promotors privats.