| |
|
| |
A fons |
gener-febrer
2004 |
 |
| |
|
|
| |
L’energia
a l’àrea del Fòrum: una aposta de
futur |
|
| |
|
|
| |
La recuperació urbana de l’àrea
situada en els termes municipals de Barcelona i Sant
Adrià del Besòs, al sud de la desembocadura
del riu, a través del Projecte Urbanístic
del Front Litoral Besòs – Barcelona 2004,
ha permès dissenyar aquest espai de la ciutat
amb criteris de sostenibilitat.
En aquest sentit, l’eficiència energètica i l’ús
d’energies renovables s’ha tingut molt en compte en tota la planificació,
de la qual cal destacar tres principals elements: la construcció d’una
gran central fotovoltaica a l’esplanada del Fòrum, la incorporació d’un
sistema de climatització centralitzat (District Heating and Cooling) i
la introducció del concepte d’eficiència energètica
en els principals edificis de la zona.
L’àrea del Fòrum acollirà la superfície de
plaques solars més gran d’Europa, amb un total de 10.700 m² i 1.300
kW de potència. La gran central fotovoltaica consta de dues unitats: la
pèrgola sobre l’Escola de Vela, de 3.780 m² de panells solars que
ja està pràcticament acabada, i la pèrgola EDAR, de 6.920
m2 de superfície que s’instal·larà després
de la celebració del Fòrum, a la tardor de 2004.
Quan estiguin en ple funcionament les dues unitats, que sumaran
una superfície
equivalent a un camp i mig de futbol, l’energia elèctrica que generaran
-1.646.650 kWh/any- podria abastar una població de mil persones. Aquesta
generació d’electricitat mitjançant l’aprofitament
de l’energia solar suposa una notable reducció de les emissions
contaminants a l’atmosfera, unes 440 tones menys de CO2 a l’any.
La idea de construir una central fotovoltaica única i potent en lloc d’algunes
minicentrals disperses per la ciutat –com és habitual en la resta
d’Espanya i d’Europa-, a més de l’oportunitat que ofereix
aquesta nova àrea urbana, es deu a diversos motius.
Per una banda, perquè Barcelona és una ciutat compacta on la distribució dels
edificis i la seva verticalitat dificulten l’accés directe al sol
per l’ombra projectada i per les dimensions dels terrats. Per una altra
banda, perquè l’espai central del recinte del Fòrum és
una plaça dura que cobreix la depuradora i, per tant, requeria d’algun
element que suavitzés l’impacte solar i, així, la construcció d’una
gran pèrgola on situar els panells fotovoltaics permetrà millorar
les condicions climàtiques amb un gran espai d’ombra.
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Un emblema del
Fòrum i de la ciutat |
|
| |
|
|
| |
A més dels esmentats motius, hi
ha el fet que un element tant present i visible com és
aquest es convertirà en un nou landmark de la
zona i de la ciutat, com ho va ser la construcció de
la Torre Calatrava en l’entorn de la zona olímpica
durant la celebració dels jocs del 92. Aquesta
marca en el territori contrastarà i servirà de
contrapunt estètic -i simbòlic, com a referent
de l’energia renovable- a la visió en segon
terme de les xemeneies que queden com a vestigi d’un
model de desenvolupament basat en les fonts d’energia
fòssils que ara és mostra desfasat. Un
dels reptes que s’han marcat els promotors municipals
a l’hora de crear la central fotovoltaica és
el control de qualitat perquè la planta generi
el màxim d’energia.
Aquest control rigorós s’ha tingut en compte tant en el disseny
de l’estructura, com en el tipus d’equips i materials emprats. Fins
i tot, s’ha incorporat un sistema nou i sense precedents de control de
qualitat mitjançant un contracte de garantia de generació elèctrica
que obliga a l’empresa instal·ladora a complir amb les previsions
de producció elèctrica estipulades.
La unitat fotovoltaica de l’Escola de Vela, que està previst que
entri en funcionament a finals de març, consta de 2.688 mòduls,
té una potència de 440 kW i una producció energètica
estimada en 552.976 kWh/any. Aquesta placa solar –una de les més
grans d’Espanya- està recolzada en quatre grans columnes de diferents
alçades que permeten una orientació òptima per a la captació solar
en direcció al mar. El punt més baix de la pèrgola està a
15 m d’alçada, mentre que el més alt se situa als 52 m.
Aquesta pèrgola servirà de “pavelló” per a la
realització de diversos actes durant la celebració del Fòrum.
Pel que fa a la pèrgola de l’esplanada del Fòrum, durant
l’esdeveniment cedirà les bases i suports de la futura placa per
muntar diverses peces de l’anomenada “arquitectura efímera
del Fòrum”, és a dir, edificis i carpes que es muntaran durant
els 141 dies que dura el Fòrum i que després es retiraran.
Un cop celebrat el Fòrum, caldrà pensar en la utilitat de la central
fotovoltaica des de la perspectiva de l’educació ambiental, i com
a element clau per a l’anàlisi i difusió de resultats entre
col·lectius professionals, empresarials, acadèmics i d’investigació.
Una gestió adequada d’aquest nou patrimoni de la ciutat podria fer
extensible aquest model d’actuació tant a la mateixa ciutat com
a d’altres d’espanyoles i d’europees. Fins i tot, es podria
preveure –com ja s’ha fet en algunes experiències en ciutats
europees- la participació de la ciutadania en la gestió, l’explotació i
els resultats de la instal·lació.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Calefacció i
refrigeració a l’abast |
|
| |
|
|
| |
L’altra actuació que exemplifica
el compromís ambiental del Projecte Urbanístic
Front Litoral Besòs – Barcelona 2004 és
la instal·lació d’un sistema de calefacció i
refrigeració de districte. Aquesta instal·lació,
basada en l’aprofitament de l’energia tèrmica
del vapor d’aigua generat en la planta de tractament
de residus de Sant Adrià del Besòs, suposarà un
notable estalvi d’energia primària: una
reducció del 32% en el consum d’energia
primària i una reducció en el consum de
recursos energètics no renovables d’aproximadament
1.850 tones equivalents de petroli/any.
El sistema està format per una xarxa de 3,5 km de longitud que permetrà el
subministrament d’aigua calenta -per a l’ús sanitari i de
calefacció- i aigua freda -per a refrigeració- a l’Edifici
Fòrum, al Centre de Convencions, a les Oficines del Centre de Convencions,
al Centre Geriàtric, al Port Esportiu. També s’ha previst
l’aprofitament d’aquest sistema per aprovisionar la resta d’edificis
de la zona, inclosos hotels i habitatges, i fins i tot s’està estudiant
la possibilitat d’estendre la canalització fins a la zona propera
del Districte 22@.
Aquest sistema de climatització centralitzat obre una via de nous serveis
energètics i de qualitats amb força avantatges, ja que s’optimitzen
els aspectes energètics i ambientals, allibera espais als edificis receptors
a l’hora de substituir els sistemes tradicionals i permet eliminar alguns
perills per a la salut associats als aparells de refrigeració convencionals.
El District Heating and Cooling ja ha estat aplicat amb èxit en l’Exposició Universal
de Lisboa i existeixen altres exemples d’aplicació de sistemes de
calefacció de districte en ciutats com Viena i París. La central
de Barcelona és la primera d’aquestes característiques a
Espanya: l’única que utilitza el fred i la més gran en l’aprofitament
de la calor.
|
|
| |
|
|
| |
Model d’eficiència
energètica |
|
| |
|
|
| |
Una altra actuació rellevant des de
la perspectiva sostenibilista de l’àrea del
Fòrum és la incorporació dels criteris
d’eficiència energètica que s’han
tingut en compte en el disseny i construcció dels
principals edificis de la zona: Edifici Fòrum, Centre
de Convencions i Centre Geriàtric. A més
d’abastar-se del sistema de climatització centralitzat,
aquests edificis incorporen alguns elements d’estalvi
energètic com ara l’aprofitament de la llum
i la ventilació naturals o la millora de l’aïllament
tèrmic.
En el disseny de l’Edifici Fòrum s’ha tingut en compte l’aprofitament
de la llum natural mitjançant la construcció de patis i claraboies,
i s’ha afavorit l’aïllament tèrmic gràcies a la
incorporació d’una coberta inundada i a la dotació d’una
cambra d’aire en les façanes. El Centre de Convencions també s’ha
servit de la coberta, en aquest cas enjardinada, per millorar l’aïllament
tèrmic i comptarà amb il·luminació i ventilació naturals
mitjançant la construcció d’exutoris. A més, aquest
edifici respon a un nou model de disseny eficient, amb l’aplicació de
materials industrialitzats i la incorporació de mesures de control tèrmic
com revestiments modulars i registrables, cambra d’aire en façanes,
vidre doble i protecció solar.
Per la seva banda, el Centre Geriàtric preveu el control lumínic
i tèrmic de l’edifici amb la construcció d’una doble
façana composta per tancaments de vidre i persiana exterior. També s’ha
aprofitat la il·luminació natural en habitacions, espais comuns
i corredors, i s’ha considerat el control de les radiacions solars i pèrdues
tèrmiques a través de tancaments de vidre doble, proteccions solars
i cambra d’aire en les façanes.
En definitiva, amb les actuacions energètiques que s’han portat
a terme en el marc del Projecte Urbanístic Front Litoral Besòs – Barcelona
2004, la ciutat ha fet una clara aposta per les energies renovables i l’eficiència
energètica, tant a través de grans infraestructures com per les
actuacions a més petita escala en els edificis. Així, s’han
combinat elements d’eficiència energètica com el District
Heating and Cooling, que destaca per la seva efectivitat i per la integració en
l’entorn, o les actuacions en els edificis que pretenen servir també de
model de disseny i construcció eficients per a la resta de la ciutat,
amb altres més visibles per a la ciutadania, com ara la central fotovoltaica,
que esdevindrà un espai emblemàtic per a la sensibilització sobre
l’ús de les energies renovables.
En el sentit de la visibilitat i l’accés públic, cal destacar
també el soterrament de les línies d’alta tensió presents
a la llera del riu Besòs amb l’objectiu de minimitzar el seu impacte
ambiental i recuperar l’espai per a l’ús lúdic, i la
millora de la mobilitat a la zona a través d’una planificació integral
que inclou una nova línia de tramvia, l’obertura d’una nova
estació de metro, la prolongació del passeig marítim, el
traçat de nous carrers i la creació de carrils bici integrats a
la xarxa existent. |
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
*Més informació a la web
d’Infraestructures de Llevant |
|
| |
|
|
|
|
|