Barcelona, ciutat privilegiada per la radiació solar, és també una ciutat pionera en l’aprofitament d’aquest recurs natural: l’Ordenança Solar Tèrmica (OST), en vigor des de l’agost de l’any 2000, és la primera normativa d’aquest tipus aprovada en una gran ciutat europea.

Amb antel·lació a l’aplicació de l’Ordenança, la ciutat ja havia mostrat la seva voluntat per impulsar l’energia solar a través de diverses iniciatives municipals i ciutadanes, com el projecte d’habitatges de les Vores del Cinturó que va posar en marxa el Patronat Municipal de l’Habitatge o la campanya de l’associació Barnamil. Gràcies a aquestes iniciatives, l’any 2000 hi havia a Barcelona 1.650 m² de plaques solars tèrmiques, fet que representava una ràtio d’1,1 m² de plaques solars per cada 1.000 habitants.

Però és a partir de l’aplicació de l’Ordenança Solar Tèrmica per part de l’Ajuntament de Barcelona que la ciutat ha esdevingut capdavantera en l’aprofitament de la radiació solar. En aquest sentit, Imma Mayol, presidenta de l’Agència d’Energia de Barcelona, declara que “el balanç de l’Ordenança ens demostra que aquesta normativa és un instrument molt útil per al desenvolupament de l’energia solar a Barcelona; de moment, ja hem aconseguit dotze vegades més de superfície solar que l’existent abans d’entrar en vigor l’OST i gairebé la meitat dels nous habitatges de Barcelona disposen d’una instal·lació solar tèrmica”.

Efectivament, els 19.593 m² de plaques solars conseqüència de l’Ordenança suposen un increment del 1.200% respecte als anteriors 1.650 m², sense comptar les instal·lacions al marge de l’Ordenança que s’han posat en marxa durant els darrers tres anys.

Les repercussions, tant econòmiques com ambientals, de l’aplicació de l’Ordenança Solar són força significatives: els 232 projectes tramitats fins al gener de 2004 impliquen un estalvi energètic estimat en 15.675 MWh/any. Es tracta d’una quantitat d’energia més que suficient per proporcionar aigua calenta a tot el barri de La Vall d’Hebron durant tot l’any i comporta un estalvi d’un milió d’euros.

Pel que fa als beneficis ambientals, l’aplicació de la normativa ha permès estalviar l’emissió de 2.756 tones de CO₂ a l’atmosfera en tan sols un any. En termes comparatius, necessitaríem més de 4 km2 de bosc mediterrani per reconvertir en oxigen aquesta quantitat de CO₂ al llarg d’un any.

Segons el director-gerent de l’Agència d’Energia de Barcelona, Antonio Romero, “una mostra que l’Ordenança comença a incidir en la vida quotidiana de la població es troba en el fet que la majoria de projectes tramitats s’engloben dins el sector d’habitatges i residencial, fins al 65% del total”. Es calcula que el 41% dels nous habitatges de Barcelona disposen d’instal·lació d’energia solar tèrmica per escalfar aigua calenta sanitària.

Pel que fa a la distribució per districtes dels edificis afectats per l’Ordenança, ens trobem amb dades desiguals, ja que aquestes són un reflex de l’activitat constructiva i de les característiques de cada barri. Així, els districtes amb més instal·lacions són aquells amb molts edificis nous, rehabilitats o que han sofert un canvi d’ús (per exemple, d’habitatge a hotel), mentre que la poca quantitat d’edificis afectats per l’Ordenança a altres districtes es deu a la tipologia dels immobles de la zona (com és el cas de Sarrià – Sant Gervasi, on són comuns edificis d’entre 4 i 8 habitatges).

Durant els anys 2002 i 2003 el Districte de Sant Martí ha destacat per la construcció d’edificis amb captació solar tèrmica, donada la seva gran activitat constructiva, i també ha augmentat considerablement el nombre d’edificis amb aquest sistema energètic al Districte de l’Eixample.

Pels seus resultats positius, l’Ordenança Solar Tèrmica de Barcelona, de la qual l’Agència d’Energia de Barcelona en realitza el seguiment i n’avalua el desenvolupament, ha despertat moltes expectatives a dins i fora d’Espanya, fins al punt d’haver estat adaptada per ciutats com L’Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Esplugues de Llobregat, Terrassa, Sabadell, Manresa, Sevilla, Pamplona i Madrid.

Així, tant l’Ajuntament de Barcelona com l’Agència, sovint són convidats per altres ciutats i institucions espanyoles i europees per presentar l’Ordenança i el seu desenvolupament, i l’IDAE s’ha basat en l’Ordenança de Barcelona com a model per a l’elaboració d’una ordenança municipal tipus d’àmbit estatal que també ha estat exportada a altres països sud-americans.