Un element bàsic en l’avanç cap a un model energètic més sostenible és l’adquisició d’hàbits i conductes respectuosos amb el medi ambient per part del sector més jove de la població: els escolars, en definitiva, els ciutadans del futur.

Incidir en els més petits, educar-los amb nous valors vers a la preservació de l’entorn i el consum responsable, és una manera de formar-los també en aquesta realitat cultural que significa avançar cap a un món més just i ecològicament sostenible, però sobretot representa comptar amb nous aliats en la conscienciació ambiental; la seva pròpia i la dels seus familiars adults a qui sovint s’adrecen com a petits agents dinamitzadors.

A Barcelona, el lligam entre escoles i medi ambient, i més concretament, entre escoles i energia, compta, des de fa uns anys, amb un seguit d’experiències que s’han demostrat força exitoses, com l’Agenda 21 Escolar, el projecte “Escoles per l’Energia”, el camí escolar o d’altres iniciatives promogudes des de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), i des del Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona.

Quan Barcelona va començar a treballar en l’Agenda Local 21 de la ciutat, de seguida es va pensar en una aplicació específica en el món escolar: l’Agenda 21 Escolar, un programa que, segons els seus impulsors, “està pensat per facilitar la implicació dels centres educatius en l’ambiciós projecte planetari d’imaginar i construir un món millor i més sostenible, començant per la intervenció en l’entorn més immediat”. Es podria pensar que aquest “ambiciós projecte planetari” té quelcom de fantàstic o utòpic, però la realitat, un cop més, supera la ficció i, des que l’any 2001 l’Ajuntament va animar els centres educatius a fer la seva Agenda 21, aquesta invitació ha estat acceptada i, en general, molt ben resolta, de manera creixent, passant de les 69 escoles que van participar inicialment a les 114 del darrer curs.

Una de les característiques que fan més atractiva l’adscripció a l’Agenda 21 Escolar, és que l’aplicació d’aquesta, lluny de seguir un model estàndard o d’imposició, és més un reconeixement i suport a la tasca que molts centres ja fan en educació ambiental. Així, l’Agenda 21 de cada centre es fa a la mida de cada comunitat educativa, que és qui decideix quins col·lectius hi participen, quins aspecte s’analitzen, en quin ordre, i el nombre i dimensió dels compromisos que s’adquireixen.

A canvi d’aquesta lliure elecció per part de les escoles, els promotors exigeixen una sèrie de requisits perquè els projectes responguin a l’esperit de transformació social i participativa de l’Agenda 21 Escolar i, en definitiva, del compromís ambiental que va néixer en la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro el 1992: el compromís per un desenvolupament més sostenible. D’aquesta manera, es demana als centres que, en els projectes, es contempli un procés participatiu, de revisió dels plantejaments i pràctiques educatives, i de compromís en algunes accions de millora en relació al medi ambient i la sostenibilitat. Per ajudar als centres participants, el programa de l’Agenda 21 Escolar ofereix un projecte col·lectiu, material de suport, assessorament i ajuts econòmics per als centres públics.

D’altra banda, l’Ajuntament presentarà per al proper curs 2004-2005 una guia per fer l’ecoauditoria del centre educatiu, un material pensat per ajudar els instituts d’ensenyament secundari a analitzar i millorar la gestió ambiental del propi centre que consta de cinc manuals per a l’alumnat (ecoauditories específiques de l’aigua, l’energia, els materials i residus, la mobilitat i la biodiversitat), un CD amb fulls de registre, taules resum i altres documents de treball corresponents a les cinc auditories, i un manual per al professorat. En el cas de l’ecoauditoria de l’energia, es donen pautes i es convida a reflexionar i actuar sobre aspectes com el coneixement de l’energia, l’ús que en fem, la sobrexplotació dels recursos, la contaminació i l’eficiència energètica.

Conscients de la importància d’incidir en el món escolar, una de les primeres actuacions derivades del Pla de Millora Energètica de Barcelona que va desenvolupar l’Agència d’Energia de Barcelona va ser el projecte “Escoles per l’energia”. Aquest és un projecte ideat amb una doble funció: la primera és educativa, per apropar el coneixement de les tecnologies i la gestió de les energies renovables als escolars; i la segona és energètica, per aconseguir una operativa real, un estalvi monitoritzat i un efecte demostratiu per a tots els ciutadans.

Aquest projecte consisteix en la instal·lació de sistemes fotovoltaics en vuit escoles municipals de Barcelona connectats a la xarxa general de distribució d’energia elèctrica en baixa tensió, amb una potència total pic instal·lada de 36.480 Wp, repartida en set escoles amb una potència pic de 4.800 Wp cadascuna i una de 2.800 Wp. Aquests equips fotovoltaics van acompanyats d’un sistema de monitorització “local” i “global” que ofereix informació sobre el seu funcionament, tant d’accés directe per als alumnes de cada centre com via internet per a la resta de persones interessades.

Els centres que formen part d’aquest projecte són els instituts Narcís Monturiol, Bosc de Montjuïc, Joan Manel Zafra, Ferran Tallada, Serrat i Bonastre i Ma Anna Gironella, el CEE Pont del Dragó i el CEIP Escola del Mar. Per donar una idea de l’abast del projecte, l’energia elèctrica que produeixen les vuit escoles anualment és l’equivalent al consum durant un any de 20 habitatges de 80 m2 o el de 56 ordinadors a ple rendiment. En termes de benefici ambiental, la contribució mitjançant energia neta de les vuit escoles equival a la reducció de 4.748 kgs d’emissions de CO2 a l’atmosfera: caldria un any perquè 7.194 m2 de bosc mediterrani convertissin en oxigen aquesta quantitat de CO2 que ara no es produeix.

Mitjançant un acord entre l’Institut Català d’Energia (ICAEN), l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència d’Energia de Barcelona, el conjunt de centres educatius que formen part del projecte “Escoles per l’energia” han entrat a formar part també de la recent creada “Xarxa d’Escoles Solars de Catalunya” (XESCA), una “comunitat virtual” que pretén ser un punt de trobada de totes les escoles catalanes que disposin d’una instal·lació solar, tant fotovoltaica com tèrmica, de forma que, a banda de fomentar l’ús directe de les energies renovables, permeti també la implantació d’un programa educatiu, formatiu, de divulgació i de recerca de l’estalvi energètic i les energies renovables.