Tot i la voluntat i la consciència, cada dia més extesa, de la necessitat d’augmentar el paper de les energies renovables en la producció elèctrica i energètica en general, la concreció d’aquest tipus de projectes topa sovint amb grans resistències en el si de la pròpia societat. L’exemple més clar el podríem trobar en el cas de l’energia eòlica, que ha de fer front moltes vegades a un gran rebuig social.

Malgrat els obstacles que encara avui entorpeixen la participació de la ciutadania en projectes de producció i distribució d’energies renovables (com l’accés a la informació i al coneixement especialitzat, o l’accés al mercat i al finançament), la participació ciutadana en aquest tipus de projectes pot presentar nombrosos avantatges des del punt de vista social, ambiental i econòmic.

Pel que fa a l’aspecte social, la implicació ciutadana pot ajudar a incrementar la conscienciació de la població vers el desenvolupament sostenible a través de la comunicació, la informació, el diàleg i l’acceptació de les energies renovables. Permet, així mateix, la resolució ràpida dels conflictes gràcies a la interlocució directa amb la comunitat, i potencia la democràcia i la participació de la ciutadania en el seu entorn ambiental més immediat.

Des del punt de vista energètic, aquests projectes incrementen la capacitat instal·lada de les fonts renovables en tant que augmenten el nombre d’actors que executen aquest tipus de projectes; es promouen tecnologies eficients i econòmiques; i es millora l’eficiència de les instal·lacions en tant que es redueixen les pèrdues de transmissió per la xarxa elèctrica.

Econòmicament, aquests programes poden aportar beneficis a la comunitat per la contractació d’empreses locals per al desenvolupament i manteniment de les instal·lacions i pel retorn de beneficis als inversors locals. També poden ajudar a les administracions locals i als ciutadans a gestionar els costos energètics i a reduir la producció d’emissions perjudicials pel medi ambient.

Tot i els obstacles esmentats anteriorment, també es poden trobar nombrosos casos en que la comunitat es converteix en un element clau en l’èxit del projecte, sigui perquè la iniciativa surt d’aquesta, o pel seu suport o participació en algun moment d’execució o funcionament del projecte. La ciutadania pot participar com a promotors de les iniciatives de producció i/o comercialització d’energies renovables; com a propietaris d’empreses generadores o distribuïdores organitzades amb estructures participatives; o com a accionistes dels projectes.

Abans d’analitzar casos concrets, però, s’ha de tenir en compte que cada país i societat té un context legal, econòmic i cultural diferent que influeix en el desenvolupament dels projectes comunitaris en energies renovables.

La situació de les energies renovables a Europa no és homogènia. Aquesta situació difereix considerablement entre països, tant pel que fa als nivells de consum energètic com a les fonts d’energia emprades i per les diverses polítiques energètiques i ambientals.

En un primer moment es podria pensar que les diferències en l’estat de les energies renovables a Europa responen, principalment, als recursos naturals dels que cada país disposa. No obstant, la realitat ens demostra que això no és així. A Alemanya, per exemple, la capacitat d’energia eòlica instal·lada és molt major que al Regne Unit o a França tot i tenir uns recursos naturals menors. D’igual
manera, Àustria disposa d’una major superfície de captadors solars tèrmics per càpita que països del sud d’Europa (com Espanya o Itàlia) amb un potencial solar més elevat.

Per tant, les raons per a l’expansió de l’aprofitament de les energies renovables no s’han de buscar tant en els recursos naturals disponibles, sinó més aviat en el marc polític i legal de cada país, a través del qual s’incentiven les energies renovables i la seva viabilitat econòmica. Igual d’important és la conscienciació ciutadana vers el medi ambient i l’existència de capital humà per impulsar els projectes d’energies renovables i l’ús d’aquests tipus d’energies.

El cas de Schönau, una localitat del sud d’Alemanya, és un exemple de com una comunitat local pot convertir-se en generadora i comercialitzadora d’energia. Després de l’accident nuclear de Txernòbil, un grup de pares, alarmats per les conseqüències de l’actual model energètic, van crear, el 1986, l’associació “Pares per un futur sense nuclears”, una entitat que es constituí amb l’objectiu de fomentar l’estalvi energètic a la comunitat i que conduí a la formació, el 1990, d’una empresa destinada a finançar i instal·lar petites estacions energètiques descentralitzades.

Ara bé, al llarg d’aquesta experiència, els membres de l’associació es van trobar amb greus inconvenients: d’una banda, el marc legislatiu no afavoria l’estalvi energètic, ja que la tarifa elèctrica, lluny de ser lineal, estava formada per intervals que anaven disminuint de cost a mesura que el consum energètic augmentava. Així mateix, la viabilitat de les estacions energètiques descentralitzades es veia dificultada pel fet que l’empresa subministradora pagava una tarifa molt baixa per la compra de l’energia generada en aquestes instal·lacions.

Davant d’aquesta situació, l’associació “Pares per un futur sense nuclears”, amb el suport d’altres persones, va decidir crear l’associació Compra la Xarxa i l’Empresa Elèctrica Schönau (EWS), concebuda com una empresa energètica de segona generació, és a dir, una empresa de serveis energètics, i no una empresa de venta d’energia. L’objectiu d’aquestes dues noves entitats era la de comprar la xarxa de distribució energètica local i establir una política energètica pròpia que permetés i fomentés l’eficiència i l’estalvi energètic, així com les fonts energètiques renovables descentralitzades. Aquests objectius van comportar que l’associació hagués de lluitar contra l’empresa distribuïdora i contra el propi Ajuntament, que volia renovar-li el contracte de subministrament.

Finalment, i gràcies a un referèndum popular, la EWS va obtenir la concessió de la distribució energètica durant els propers 20 anys, i va poder aplicar les reformes necessàries per aconseguir els seus objectius: l’establiment d’una tarifa lineal per premiar l’estalvi energètic; la compra d’electricitat amb criteris d’exclusió que evitin la producció nuclear o amb combustibles fòssils; la promoció d’altres projectes de producció elèctrica amb energies renovables; i el finançament de projectes d’estalvi i eficiència energètica.

L’èxit d’aquesta experiència ha aportat avantatges ecològics i socioeconòmics a tota la regió, ja que l’EWS s’ha convertit en el principal agent econòmic del programa d’Electricitat Regional, que fomenta la creació de petites centrals tèrmiques de biogas i ofereix una segona font d’ingressos per pagesos, que es converteixen en petits productors d’energia a les seves explotacions.