| |
|
| |
Reportatge |
gener-febrer
2005 |
 |
| |
|
|
| |
Balanç energètic
del 2004, l’any del Fòrum i de l’impuls
de Kyoto |
|
| |
|
|
| |
L’any 2004 ha estat l’any
del Fòrum de les Cultures, de l’aposta de
Barcelona per un creixement sostenible que respongui
a les necessitats del present sense comprometre les possibilitats
del futur. Aquest ha estat l’any en què el
protocol de Kyoto, l’únic marc multilateral
que aborda el Canvi Climàtic, ha estat ratificat
per Rússia, el que permetrà la seva entrada
en vigor el febrer del 2005. Però el 2004 ha sofert
també la crisi més important del mercat
del petroli des dels anys ’70, el que ha posat
en perill l’economia mundial i ha fet palesa la
necessitat d’un canvi en el nostre model energètic,
fonamentat en els combustibles fòssils.
|
|
| |
Barcelona va començar l’any 2004 amb la
vista posada sobre els preparatius del Fòrum
de les Cultures 2004, que es va desenvolupar
entre els mesos de maig i setembre al voltant de tres eixos:
diversitat
cultural, condicions de la pau, i desenvolupament sostenible.
Pel que fa a aquest darrer punt, el Fòrum ha significat
també una gran oportunitat per introduir canvis
en la transformació de Barcelona vers un model energètic
més sostenible, entroncant amb la voluntat de la
ciutat de tenir en compte la integració de mesures
energètiques sostenibles. Sense anar més
lluny, Barcelona va ser la primera ciutat europea que va
posar en marxa una Ordenança
Solar Tèrmica,
gràcies a la qual, a mitjans de 2004 s’havia
multiplicat per 12 la superfície de metres quadrats
d’energia solar tèrmica respecte a l’any
2000.
Gràcies a aquesta voluntat d’avançar
en el desenvolupament de les energies renovables i de
l’eficiència energètica, la contaminació atmosfèrica,
que als anys 80 va obligar a posar a punt un pla d'emergència
en previsió de situacions extremes, s’ha
reduït fins a la meitat en els darrers 20 anys,
en diversos dels seus indicadors de referència,
com les partícules en suspensió i el monòxid
de carboni (CO), i a valors gairebé inapreciables,
com és el cas del plom. La millora de
la qualitat de l'aire –tot i que en bona part és deguda
a l’elevat consum de l’energia nuclear– ha
estat tan veloç que Barcelona ja complia, el febrer
del 2004, els nous límits establerts per la normativa
europea per a l'any 2005 en quantitats de diòxid
de sofre i plom i per al 2010 en monòxid de carboni.
Però malgrat aquestes dades positives referides
a la nostra ciutat, les coses canvien si s’observen
les dades relatives a l’emissió de gasos
d’efecte hivernacle a l’atmosfera arreu del
món. El mes de març, l’Administració Atmosfèrica
i Oceànica dels Estats Units va publicar un informe
en què demostrava que la presència dels
gasos que provoquen l’efecte hivernacle ha experimentat
un creixement sostingut a l’atmosfera en el darrer
segle, i s’ha accelerat molt significativament
durant el 2002 i el 2003. Aquestes emissions són
ocasionades principalment per la indústria i la
crema de combustibles fòssils; en resum, per l’actual
model energètic.
Cada cop més, la majoria d’experts assenyalen
els alts nivells de gasos d’efecte hivernacle a
l’atmosfera com la principal causa de l’escalfament
global i del Canvi Climàtic, i creuen que l’acceleració d’aquest
fenomen posa en evidència la necessitat urgent
de reduir les emissions d’aquest gasos. |
|
| |
|
|
| |
La primavera
del Fòrum |
|
| |
|
|
| |
El 16 d’abril, Barcelona inaugurava
la central de fred i calor del Fòrum, un innovador
sistema de climatització centralitzat que havia
de convertir-se en un dels pilars del compromís
ambiental del Fòrum 2004. Aquest sistema, pioner
a Espanya i provat en ciutats com Viena i París,
consisteix en l’aprofitament del vapor d’aigua
generat per la incineració dels residus urbans
per escalfar i refrigerar tota l’àrea del
Fòrum. Es tracta d’un projecte urbanístic
que suposa un considerable estalvi de l’energia
primària i que permet la reducció d’un
total de 5.000 tones de les emissions contaminants de
diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera, l’equivalent
als gasos generats pel consum anual d’un miler
de cotxes.
El mes d’abril va coincidir també amb el
balanç de quatre anys de l’Ordenança
Solar Tèrmica de Barcelona. Aquesta ordenança
pionera, que ha inspirat a d’altres ciutats, obliga
a la instal·lació de captadors tèrmics
per a l’aigua calenta domèstica a la major
part dels edificis de nova planta i de rehabilitació integral.
Des de la seva entrada en vigor, l’agost del 2000,
i fins a l’1 de gener de 2004, es van tramitar
un total de 232 projectes immobiliaris afectats per l’Ordenança.
Mentre que, abans de la seva entrada en vigor, els sostres
de la ciutat comptaven només amb 1.650 m² de captadors
solars, quatre anys més tard, la superfície
afectada per l’Ordenança ascendia a 21.243
m². El gener de 2005, aquestes dades han estat novament
actualitzades i la ciutat compta actualment amb 24.513
m² de plaques solars tèrmiques tramitades mitjançant
l’Ordenança.
|
|
| |
|
|
| |
 |
Mentrestant, continuaven
ultimant-se els darrers preparatius del Fòrum
de les Cultures, i el 5 de maig es connectava a la
xarxa elèctrica la central fotovoltaica de
la gran pèrgola ubicada dins del recinte del
Fòrum. Es tractava de la primera fase per a
l’abastament d’energia no contaminant situada
a la zona. Quan el segon mòdul entri en funcionament,
totes dues pèrgoles generaran l’energia
equivalent a la que consumeixen mil famílies
durant tot un any. |
|
|
| |
|
|
| |
Un estiu de resolucions
i diàlegs |
|
| |
|
|
| |
Al llarg d’unes jornades que fins
i tot observadors tradicionalment crítics, com
les ONGs, van qualificar de “significatiu pas endavant”,
els representants de més de 150 estats reunits
a Bonn durant els dies 1 a 4 de juny van acordar impulsar
les energies renovables. Es tractava de la Conferència
Internacional per a les Energies Renovables, que va contar
amb més de 3.000 participants, representants de
governs, d’agències internacionals, de grups
privats i d’organitzacions no governamentals, i
va aconseguir consensuar un Pla d’Acció que
recull la voluntat d’aconseguir que les energies
renovables juguin un paper clau a l’economia del
segle XXI.
La conferència de Bonn va ser precedida per varis
fòrums internacionals que van servir com a marc
preparatori i en els quals l’Agència d’Energia
de Barcelona va participar en representació de
la ciutat. Un d’aquests fòrums va ser la
Conferència
de Líders
Municipals sobre Energies Renovables a Nivell Local,
en el transcurs de la qual es va aprovar la Declaració dels
Governs Locals sobre les Energies Renovables. En aquest
document,
líders municipals de tot el món i destacades
figures polítiques com Jürgen Trittin, Ministre
Alemany de Medi Ambient i Seguretat Nuclear, y Klaus
Töpfer, Director Executiu del programa de les Nacions
Unides pel Medi Ambient (PNUMA) reclamen, tant als governs
estatals com als organismes internacionals, que involucrin
a les administracions municipals en la formulació i
implementació de les polítiques energètiques.
|
|
| |
|
|
| |
| Aquells mateixos
dies, el Fòrum 2004 continuava desenvolupant
el cicle de conferències, congressos, seminaris
i encontres interculturals que es van conèixer
sota el títol
genèric de Diàlegs. El més significatiu,
des del punt de vista de la sostenibilitat energètica,
fou el diàleg Energia
i desenvolupament sostenible,
que es va celebrar els dies 2 i 3 de juny i va comptar
amb la presència de Mikhaïl Gorbatxov,
expresident de la URSS i actual president de Green
Cross International, que va provocar la polèmica
amb la seva defensa de l’energia nuclear. |
 |
|
|
| |
|
|
| |
El diàleg es va estructurar entorn de l’aposta
per l’estalvi energètic i les energies renovables,
així com en la continuïtat de la investigació i
el desenvolupament de noves tecnologies com a base en la
recerca d’una gestió sostenible de l’energia.
Al llarg dels col·loquis generats per l’acte,
Gorbatxov va advertir que tots els països han de buscar
urgentment alternatives al petroli, no només perquè és
un combustible contaminant i gran responsable del Canvi
Climàtic, sinó perquè les reserves,
segons el president de Green Cross, s’esgotaran en
30 o 40 anys. L’expresident soviètic va recordar
que són els països industrialitzats els grans
responsables de l’escalfament global i, per tant,
els que haurien de treballar més per mitigar-lo.
A més d’alternatives més ecològiques,
com l’energia eòlica i la solar, és
fonamental frenar el consum desbocat, va insistir Gorbatxov,
perquè, segons l’Agència Internacional
de l’Energia, la demanda el 2030 haurà crescut
dos terços si es manté el ritme actual.
En
aquest sentit, el mercat energètic ha viscut,
al llarg del 2004, una crisi del petroli comparable
a la dels anys 70, en un procés que ha elevat la
factura energètica i, segons va arribar a reconèixer
el director del FMI, ha posat en perill la recuperació de
la majoria d’economies del món.
Es tractava
d’una situació que s’agreujava
al juliol amb la crisis de la petrolera russa Yukos,
responsable del 20% de la producció de Rússia
i pràcticament en situació de fallida econòmica,
que es va veure obligada a interrompre les seves operacions.
Des de principis d’any, els preus de les diferents
qualitats de petroli s’havien revaloritzat un 15%,
en una situació que reflectia la por per la situació de
creixent inestabilitat a l’Iraq, a l’Aràbia
Saudita i a Nigèria, tres dels principals països
productors de petroli; l’increment de la demanda
mundial, especialment a la Xina, als Estats Units, al
Brasil i a la Índia; els problemes de refinament,
sobretot als Estats Units; y l’acció dels
especuladors que reforçava la tendència
alcista. La Ministra de Medi Ambient espanyola va arribar
a declarar que Espanya havia gastat 5.300 milions d’euros
per culpa de l’increment del preu del petroli i
d’un model energètic depenent d’aquest
combustible.
Amb l’objectiu de donar un pas endavant a favor
d’un nou model energètic i d’estabilitzar
les emissions de CO2 que produeixen les instal·lacions
industrials, el Consell de Ministres va aprovar, el 27
d’agost, el Decret Llei que regula el règim
del comerç de drets d’emissió de
gasos d’efecte hivernacle. Aquesta nova llei es
va completar posteriorment amb l’aprovació del
Pla Nacional d’Assignacions, que ha definit les
bases per a l’atribució de drets d’emissió a
totes les instal·lacions industrials.
|
|
| |
|
|
| |
 |
La nova legislació espanyola
s’emmarca en el conjunt de polítiques
que la Unió Europea ha posat en marxa per reduir
la contaminació, com és la Directiva
Europea de Comerç d’Emissions.
Aquesta directiva es basa en el principi de “qui
contamina paga”, i el seu objecte és el
de regular el comerç de drets d’emissió de
gasos d’efecte hivernacle a l’interior
de la Unió Europea, amb la finalitat de fomentar
la reducció de les emissions d’aquests
gasos d’una manera eficaç i econòmicament
eficient. L’Agència d’Energia de
Barcelona, junt amb l’Associació de Productors
d’Energies Renovables (APPA), va publicar una Guia
sobre el comerç de drets d’emissió de
gasos d’efecte hivernacle amb la intenció d’apropar
aquesta normativa a la ciutadania. |
|
|
| |
|
|
| |
Cal tenir en compte que el suport de la Unió Europea
al protocol de Kyoto ha estat decisiu per mantenir viu
l’únic marc multilateral per abordar el Canvi
Climàtic. El 2002, la UE va ser el primer grup de
grans països industrialitzats que van ratificar el
protocol, i no ha esperat a que el protocol entrés
en vigor per començar a complir amb els seus compromisos.
Així, les emissions de les empreses constitueixen
un element decisiu particularment important en la política
de la UE. A partir de gener del 2005, més de 12.000
empreses amb un elevat consum energètic ja no podran
emetre lliurement gasos contaminants a l’atmosfera.
Hauran d’atendre’s a uns permisos d’emissions
limitades expedits pels governs de la UE. Amb un mecanisme
basat en el mercat, el procés es fonamenta en un
sistema obert que serà beneficiós per a altres
països: permet executar projectes de reducció d’emissions
tant en països desenvolupats com en països en
vies de desenvolupament, i pot relacionar-se amb altres
sistemes de control d’emissions de gasos d’efecte
hivernacle de tot el món. |
|
| |
|
|
| |
La tardor ens
apropa a Kyoto |
|
| |
|
|
| |
El mes de setembre, l’ONU va publicar
un informe sobre desastres naturals en el qual relacionava
la intensitat singular d’algunes tempestes amb els
efectes del Canvi Climàtic i la degradació ambiental.
Malgrat tot, els Estats Units, que emeten més d'una
quarta part dels gasos que provoquen l'efecte hivernacle,
segueixen infravalorant el Canvi Climàtic, tot i
que al llarg de l’any han batut més d’una
vegada el rècord mensual de ciclons tropicals.
Malgrat
la posició dels Estats Units, l’octubre
del 2004, que va estar marcat per nous màxims
històrics en el preu del cru, serà recordat
per la decisió de Rússia de permetre l’entrada
en vigor del Protocol de Kyoto, el més ambiciós
i complex tractat mediambiental, que va assegurar la
seva entrada en vigor després de la seva ratificació pel
Parlament rus el 22 d’octubre. Aquest vot era imprescindible
perquè l'acord adquirís validesa legal,
i culmina 12 anys de treball que van arrencar amb la
Cimera de Rio el 1992. L'objectiu essencial del protocol és
la reducció d'un 5,2% respecte a 1990 en les emissions
dels gasos d'efecte hivernacle que causen el Canvi Climàtic.
Per a això imposa als països desenvolupats
clàusules de reducció i estabilització.
Després que el representant permanent de Rússia
a l’ONU lliurés els documents de ratificació al
Secretari General de la ONU, ha començat el termini
per a l’entrada en vigor del Protocol, que es convertirà en
un tractat vinculant a partir del 16 de febrer del 2005.
A
Catalunya, l’octubre va coincidir també amb
l’entrega del mapa de vents al govern de la Generalitat,
que havia de portar a la presentació, ja el novembre,
del nou mapa de recursos eòlics de Catalunya,
una eina que permet conèixer les possibilitats
del territori respecte a l'aprofitament del vent per
a la generació d'energia. El govern català ja
havia expressat, a principis d’any, la voluntat
de multiplicar gairebé per 20 la potència
dels parcs eòlics al llarg de l’actual legislatura,
i la voluntat de donar suport al desenvolupament de les
energies netes per tal que Catalunya compleixi els compromisos
de Kyoto.
Pel que fa a Barcelona, coincidint amb la Setmana
de la Mobilitat Sostenible, l’Ajuntament i l’Autoritat
del Transport Metropolità (ATM) van presentar,
el 9 de novembre, l’última enquesta de mobilitat
en dies laborables. Segons les dades d’aquest estudi,
el transport públic ha guanyat terreny al vehicle
privat en els desplaçaments per la ciutat, tot
i que la gran assignatura pendent continua sent la utilització del
transport públic en els desplaçaments interurbans
de l’àrea metropolitana. El transport, junt
amb la indústria, és un dels principals
sectors emissors de gasos contaminants, i un desenvolupament
sostenible implica per força racionalitzar i disminuir
l’ús del vehicle privat.
En l’àmbit estatal, el Ministeri de Medi
Ambient i la Federació de Municipis i Províncies
van signar, el 3 de novembre, un acord per establir a
Espanya una Xarxa de Ciutats pel Clima, a la qual poden
adherir-se tots aquells municipis que apliquin mesures
per a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Entre aquestes mesures, destaca la de promulgar ordenances
municipals que obliguin a utilitzar energies netes en
les noves edificacions i l'elaboració de plans
de mobilitat sostenibles que fomentin el transport públic
i la utilització de combustibles no contaminants.
En
aquesta línia, la Generalitat està impulsant
un pla que pretén que, d’aquí al
2010, un de cada dos habitatges del país disposi
d’energia solar tèrmica. La intenció de
la Generalitat és que la superfície de
captadors solars tèrmics arribi a Catalunya als
500.000 metres quadrats l'any 2010 –ara no s'arribaria
als 100.000– el que suposaria un estalvi anual
de 34.500 tones de petroli. Altres
mesures per fomentar l’estalvi energètic
a la llar inclouen
el futur decret d’ecoeficiència a les cases
i, en l’àmbit estatal, el Codi Tècnic
de l’Edificació, l’actualització del
Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques
en Edificis, i la Certificació Energètica
d’Edificis. Es tracta d’una sèrie
de mesures que el govern central vol desenvolupar al
llarg de l’actual legislatura i que han de suposar
un estalvi del 25% en la demanda energètica de
calefacció i aire condicionat.
|
|
| |
|
|
| |
Un hivern amb
nous horitzons |
|
| |
|
|
| |
Per primera vegada, la Cimera Mundial del Clima, que
es dugué a terme a Buenos Aires del 6 al 19 de desembre,
se celebrava amb el Protocol de Kyoto llest per entrar
en vigor. |
|
| |
|
|
| |
| El repte del seu compliment és
una àrdua tasca per a gairebé tots els
països —inclosa Espanya— obligats
a contenir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Imma Mayol, tercera tinenta d’alcalde i presidenta
de l’Agència d’Energia de Barcelona,
va intervenir a la Cimera per parlar en nom dels governs
locals de tot el món. Mayol va defensar el lideratge
dels governs locals en l’aplicació d’accions
reals destinades a protegir tant el clima global com
el medi ambient local. |
 |
|
|
| |
|
|
| |
Així mateix, el debat sobre el problema
de l'escalfament global assumia en aquesta cimera un nou
horitzó en abordar els passos a donar més
enllà de les primeres obligacions de Kyoto. Malgrat
les diferències i els enfrontaments constants, els
189 països presents a Buenos Aires van arribar a un
acord per començar a discutir l'any que ve les mesures
futures per fer front al Canvi Climàtic. Entre tots
els participants, la Unió Europea va tornar a destacar
com la més obstinada a posar sobre la taula, com
més aviat millor, la qüestió de què fer
a partir de la pròxima dècada per afrontar
l'escalfament global i els seus efectes. |
|
| |
|
|
|
|
|
Llistat
de Reportatges