| |
|
| |
Reportatge |
març-abril
2005 |
 |
| |
|
|
| |
Transports Metropolitans
de Barcelona: cap a un transport urbà sostenible |
|
| |
|
|
| |
Tant a Barcelona com a les principals
ciutats europees, el trànsit és una de
les principals causes de contaminació, i suposa
una gran despesa energètica, poc compatible amb
els criteris de sostenibilitat als que s’orienta,
cada vegada més, la mobilitat.
En aquest sentit,
Barcelona està duent a terme
una aposta clara per impulsar polítiques de desenvolupament
sostenible i promoure la transició cap a un model
de mobilitat més sostenible. La principal gestora
del transport públic de l’àrea metropolitana,
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), és
signant del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat
de l’Agenda 21 de Barcelona i de la Carta de Desenvolupament
Sostenible del 55 Congrés Mundial de la UITP (Unió Internacional
de Transport Públic).
|
|
| |
Així, TMB ha adquirit una sèrie de compromisos voluntaris
respecte al medi ambient que s’integren en la gestió dels
processos ordinaris i en l’activitat que cada dia du a terme, i que
tenen com a pilar bàsic la recerca i la realització de projectes
que contribueixin a un desenvolupament sostenible. |
|
| |
|
|
| |
La recerca mediambiental
als autobusos de Barcelona |
|
| |
|
|
| |
Un dels vectors d’actuació de
la política mediambiental de TMB és la
disminució de la contaminació atmosfèrica,
i actua, principalment, en la flota d’autobusos
en tres direccions: en l’adquisició de nous
autobusos que utilitzin motors cada vegada menys contaminants
i que compleixin les normatives europees en vigor; intervenint
en nous projectes i estudis sobre vehicles que utilitzin
energies renovables i més netes; i mitjançant
la compra d’autobusos que funcionin amb gas natural,
que no contamina tant com la resta de combustibles fòssils.
En aquest sentit, s’han desenvolupat diverses accions,
de les quals cal destacar-ne la iniciativa "CIVITAS" per
impulsar un transport urbà sostenible; la prova
pilot d’un autobús elèctric amb turbina;
i el projecte CUTE, amb l’objectiu de demostrar
la viabilitat de l’ús de l’hidrogen
com a font d’energia.
Així, TMB participa amb el projecte de vehicles
de Gas Natural Comprimit (GNC) en la iniciativa "CIVITAS" que,
dins del cinquè programa marc de la Comissió Europea,
té com a objectiu impulsar el desenvolupament
de l'estratègia per a un transport urbà sostenible.
El GNC és molt menys contaminant que els combustibles
tradicionals: un autobús propulsat per GNC redueix
l'emissió de contaminants atmosfèrics entre
un 82% i un 98% per cada 100 km recorreguts.
L'octubre
de 1995 TMB va signar un acord amb Mercedes Benz, Gas
Natural i l'Institut Català de l'Energia
per realitzar una prova amb vehicles que funcionessin
amb gas natural. Durant un any, els vehicles van estar
circulant per les línies de TMB, i se'ls va fer
un seguiment exhaustiu de consum, soroll i emissió de
contaminants. També es va realitzar una enquesta
entre els usuaris per conèixer la seva opinió sobre
les proves que s'estaven fent, i entre els aspectes més
valorats es va destacar la reducció de l'impacte
ambiental i la disminució dels olors, el fum,
i el soroll.
Els resultats positius d'aquestes proves
han portat a la utilització del gas natural com a combustible
de la flota d'autobusos de Barcelona. Així, durant
l'any 2001 es van posar en funcionament 35 vehicles,
dins d'un pla per incrementar la presència d'autobusos
amb gas natural, i actualment ja es disposa de 70 autobusos
amb motor propulsat per gas natural.
Seguint amb la línia d’estudi i avaluació de
noves solucions energètiques més respectuoses
amb el medi ambient i aplicables al transport públic,
es van realitzar proves, al llarg del 2003, amb un nou
tipus d’autobús amb sistema de propulsió elèctrica.
|
|
| |
|
|
| |
 |
Aquests
nous autobusos, anomenats HORUS, són vehicles
de capacitat mitjana (41 passatgers) equipats amb
turbines que generen electricitat i carreguen les
bateries. Es tracta de vehicles menys contaminants
que els tradicionals, ja que poden utilitzar carburants
més nets per al medi ambient. |
|
|
| |
|
|
| |
Aquell mateix any 2003 van començar
a circular els tres autobusos d’hidrogen que estan
prestant servei a Barcelona en el marc del projecte CUTE,
que té com a objectiu demostrar la viabilitat
de l’ús de l’hidrogen com a font d’energia
ecològica, ja que no genera l’emissió de
fums contaminants ni olors.
Aquest projecte, subvencionat
per la UE, s’està desenvolupant
en nou ciutats europees (Amsterdam, Barcelona, Estocolm,
Hamburg, Londres, Luxemburg, Madrid, Porto i Stuttgart),
i consisteix en la posada en circulació de tres
autobusos a cada ciutat propulsats a través
de piles d’hidrogen. Barcelona i les altres ciutats
participants es convertiran en pioneres a nivell mundial,
comprometent-se a desenvolupar una tecnologia innovadora
que pot ser l’alternativa que garanteixi la sostenibilitat
en el transport urbà de viatgers.
Els autobusos amb pila d’hidrogen tenen
les següents característiques:
 |
No contaminen: |
| |
La pila de combustible funciona generant corrent
elèctric com a conseqüència
d'una reacció química controlada
de l'hidrogen i de l'aire del medi ambient. Es
tracta d’una reacció química
de la que només se'n desprèn vapor
d'aigua a l'exterior i corrent al motor elèctric
que acciona les rodes motrius. Així, del
funcionament del motor del vehicle no en surt cap
partícula contaminant. |
| |
|
 |
No fan soroll, són silenciosos: |
| |
L'únic soroll que se sent a l'interior és
el d'alguns elements auxiliars (aire condicionat,
per exemple) i el de les rodes en circular per
l'asfalt. |
| |
|
 |
Utilitzen una energia alternativa: |
| |
S'està desenvolupant, a un ritme accelerat,
l'obtenció d'hidrogen a partir de l'aigua
fent servir fonts d'energia renovable. Així,
l’energia utilitzada pel vehicle no procedeix
de combustibles fòssils, que tenen una perdurabilitat
limitada i que contribueixen a l'efecte hivernacle. |
| |
|
| L’estació d’alimentació d’hidrogen
d’aquests tres vehicles ha estat construïda
a les cotxeres de la Zona Franca, i serà la
primera d'Europa en utilitzar l'energia solar
per al seu funcionament. L’hidrogen, en
aquest procés, s’obté de
l’aigua mitjançant les plaques solars
fotovoltaiques instal·lades a la cotxera. |
 |
| |
|
|
|
| |
|
|
| |
El dia a dia
de la recerca mediambiental |
|
| |
|
|
| |
La voluntat de l’empresa de Transports
Metropolitans de Barcelona és la de ser capdavantera
pel que fa a l’experimentació de les noves
tecnologies, especialment si aquestes repercuteixen favorablement
en el nostre medi ambient.
Així, a més de la utilització de
combustibles alternatius en la seva flota d’autobusos,
TMB s’ha proposat l’objectiu de revisar
periòdicament els vehicles amb criteris superiors
als marcats per la UE; garanteix els estàndards
europeus pel que fa al nivell de fums i de decibels;
ha començat a canviar el tipus de combustible
(gas-oil C) de les calderes de les últimes instal·lacions
per gas natural; i té previst fer una anàlisi
del compliment de la normativa mediambiental. Així mateix,
cal destacar la posada en marxa de les cotxeres del
Triangle Ferroviari de la Sagrera i la d’Horta.
El
disseny i l’estructura de la cotxera de la
Sagrera s'ha realitzat amb criteris de minimització de
l'impacte mediambiental, i disposa de plaques solars,
sistema de recuperació d'aigua per a la seva
reutilització (planta depuradora) i recollida
selectiva.

Però és a la cotxera d’Horta on
s'ha utilitzat la més moderna tecnologia per
tal que les instal·lacions siguin tot un referent
al nostre país i a nivell internacional. Aquesta
tecnologia possibilita, per exemple, la captació via
ràdio de les dades dels autobusos en tot el
recinte i la centralització dels elements de
manteniment i de tallers.
A més, la cotxera d'Horta compta amb una depuradora
capaç de reciclar el 85% de l'aigua del rentat
dels autobusos, i utilitza gas natural per a la calefacció i
plaques solars per a la generació de l’aigua
calenta.
Així mateix, la cotxera d'Horta és una
instal·lació coberta que permet recuperar
108.000 m² per a la ciutat. D'aquests 108.000 m², uns
72.000 m² es dediquen a la reforestació de part
del Parc de Collserola, altres 22.000 m² formen part
de la coberta de la cotxera i, els 14.000 m² restants,
seran la part visible de la nova instal·lació.
Per les característiques de la seva construcció en
diversos nivells, per la utilització de la més
moderna tecnologia, per la seva aposta per la sostenibilitat
i el reciclatge i, molt especialment, per integrar
i integrar-se en l'entorn ciutadà, les noves
cotxeres d'Horta converteixen a Barcelona en un referent
a nivell europeu en aquest tipus d'instal·lacions.
|
|
| |
|
|
|
|
|