| |
|
| |
Reportatge |
maig-juny
2005 |
 |
| |
|
|
| |
El Patronat Municipal
de l’Habitatge de Barcelona: habitatge i sostenibilitat |
|
| |
|
|
| |
En el marc d’un concepte de sostenibilitat
basat en el control dels recursos no renovables i en
la solidaritat amb les societats menys desenvolupades
i amb les futures generacions, el paper de la construcció esdevé un
element clau, ja que una tercera part del consum d’energia
està vinculada als edificis. Com indica Antoni
Sorolla, gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge
de Barcelona (PMHB), “la calefacció, els
electrodomèstics, la llum elèctrica...
representen un consum del 26% dels combustibles fòssils
que utilitzem, un 45% de l’energia hidràulica
i un 50% de la energia nuclear. Per això, ja fa
anys que l’aplicació de criteris sostenibles és
un principi prioritari en les promocions del Patronat.”
|
|
| |
|
|
| |
El 1997 el Patronat Municipal de l’Habitatge de
Barcelona va prendre la iniciativa d’incorporar als
seus nous edificis la consciència de la sostenibilitat.
Els criteris es fonamenten en conceptes arquitectònics,
en el respecte al medi ambient i en l’eficiència
i l’estalvi energètics. El Patronat busca
assolir la sostenibilitat en les seves promocions d’habitatges
a través d’un equilibri entre els tres criteris,
però la importància de l’estalvi energètic
fa que els altres factors serveixin realment com a fil
conductor per assolir una reducció de consums, tant
pel que fa a les energies previstes per donar vida als
edificis com pel que fa al conjunt d’altres serveis
igualment imprescindibles.
Així, amb criteris arquitectònics s’han
aconseguit les millors implantacions amb reduccions de
residus i moviments de terres, però també la
millor insolació, ventilacions transversals, i
bones il•luminacions, criteris tots ells fonamentals
per a la reducció de consums. El respecte pel
medi ambient es tradueix també amb la incorporació de
materials amables amb l’entorn, des de la seva
fabricació fins a la fi de la seva vida útil,
i de materials que, per les seves capacitats, permeten
una eficiència energètica del conjunt de
la promoció i de cadascun dels habitatges.
|
|
| |
|
|
| |
No hem d’oblidar,
així mateix, que la institució té com
a finalitat fundacional la de promoure habitatges de
protecció oficial i de preu assequible, tant
per atendre la demanda d'habitatges produïda per
actuacions urbanístiques i remodelacions de
barris, com la dels sectors de població que,
pel seu nivell d'ingressos, no poden accedir al mercat
immobiliari general, el que implica la necessitat d’estudiar
i implantar sistemes que impliquin alts rendiments
amb consums baixos.
Si
posem com a exemple la climatització, ens trobem
amb el fet que els sistemes de calefacció en
l’habitatge social tenen una doble dificultat:
d’una banda la pròpia eficiència
energètica, exigible a qualsevol instal·lació de
calefacció; i de l’altra, els baixos recursos
dels usuaris, que en alguns casos no poden assumir
el sobrecost generat pel consum energètic de
la instal·lació de calefacció.
Es tracta d’una problemàtica que afecta
especialment al col·lectiu de la gent gran, amb
una clara necessitat de calefacció a l’hivern
i amb uns ingressos en molts casos tan baixos que no
els permeten disposar dels serveis necessaris. |
 |
|
|
| |
|
|
| |
Eficiència
i energia solar tèrmica |
|
| |
|
|
| |
D’aquesta manera, el PMHB ha reconduït
la sostenibilitat a l’eficiència i l’estalvi
energètics, amb la voluntat d’harmonitzar
la construcció d’habitatges econòmics
amb el respecte al medi ambient. Així, ha incorporat
en les seves promocions elements reductors del consum
d’energia i d’aigua (com aixetes i dipòsits
de baix consum), recuperadors d’aigües pluvials
per a reg, detectors de presència per enllumenat
comunitari, làmpades de baix consum, enllumenat
per trams i, en paraules de Fernando Aranda, Sotsdirector
de Serveis Tècnics del PMHB, “la innovació mes
important i de resultats més directes i visibles
de totes les incorporades als edificis”: les instal•lacions
d’energia solar tèrmica per a aigua calenta
sanitària.

Segons Aranda, no podem parlar d’innovació en
el sentit que els sistemes de suport d’energia
solar tèrmica per a aigua calenta sanitària
ja s’estaven utilitzant des de feia anys, però sí que
s’ha de parlar d’innovació pel que
fa a la incorporació d’aquest sistema en
el món de l’habitatge, especialment en el
col•lectiu, i sobretot en el fet d’assolir
una certa normalitat en la utilització d’aquest
sistema. Com a promotor públic sensibilitzat amb
la sostenibilitat, el Patronat Municipal de l’Habitatge
de Barcelona es va imposar l’obligació d’impulsar
aquest repte.
Es tracta d’un desafiament que, amb el pas del
temps, s’ha anat simplificant amb uns resultats
que el Patronat qualifica de gratificants i la simpatia
final per part dels diferents agents que intervenen,
tant en el projecte com en l’execució, en
les diferents promocions d’habitatges, compensant
la incredulitat i les dificultats plantejades inicialment.
Així, la publicació, per part del consistori
barceloní, de l’Ordenança Solar Tèrmica,
gestionada actualment per l’Agència d’Energia
de Barcelona, va donar consistència definitiva
a aquell repte inicial que avui dia s’ha normalitzat
i que fa que hom ja no es pugui plantejar la possibilitat
de no dur a terme una instal•lació d’ energia
solar tèrmica per aigua calenta sanitària
en una promoció d’una certa entitat. |
|
| |
|
|
| |
Primera fase:
gestió i desenvolupament |
|
| |
|
|
| |
De les primeres actuacions que van significar
una superfície de 504 m2 de plaques solars instal·lades
fins l’any 1999 en promocions del PMHB, s’ha
passat, en aquest temps, a un total de 1860 m2 acumulats
a les obres acabades fins enguany. Pel que fa a les obres
en fase de disseny i execució, en aquest moment
es projecta instal·lar un total de 1338 m2 de col•lectors
solars tèrmics, el que sumaria un total de 3702
m2 acumulats.
L’experiència adquirida pel Patronat
com a promotor i usuari de l’energia solar tèrmica,
ha demostrat la importància d’una sèrie
de factors que s’inicien amb la planificació del
projecte, passen per la gestió de les instal·lacions,
i continuen fins al seu manteniment i la garantia de
resultats.
A l’hora
de definir les prioritats del PMHB, trobem un factor
primordial:
la gestió, que es fonamenta en la tipologia, el programa i l’ús
dels habitatges. No es poden estudiar de la mateixa manera promocions de venda
i promocions de lloguer, o aquelles destinades a gent gran i les destinades a
afectats urbanístics. Aquests condicionants marquen la tipologia de la
instal·lació –totalment centralitzada o mixta, amb acumulació individual,
el tipus d’energia complementària...
Pel que
fa als factors d’orientació, superfície
total de col•lector per habitatge, relació entre
cobertura teòrica i cobertura real, i el
volum d’acumulació, són els
que determinen que els rendiments exigits a la
instal·lació siguin els realment
obtinguts. Així, s’han donat casos
en què l’energia
solar ha permès cobrir el 100% de la demanda
d’aigua calenta sanitària de l’edifici
durant els mesos de maig a setembre, el que ha
permès arribar a un balanç anual
final del 70% de cobertura. Per contra, condicionants
com una orientació no idònia, l’increment
de la temperatura de servei, o una demanda de consum
superior a la prevista, provoquen baixades importants
en els rendiments de les instal·lacions solars. |
 |
|
|
| |
|
|
| |
El control i
el seguiment dels rendiments |
|
| |
|
|
| |
El següent pas en la implantació solar és
la garantia de rendiments. Actualment, el Patronat Municipal
de l’Habitatge de Barcelona preveu, en les seves
noves edificacions, un projecte totalment independent d’instal•lació d’energia
solar tèrmica per a aigua calenta sanitària.
Aquest fet genera una direcció d’obres de
la instal·lació solar independent de la direcció d’obres
de l’edifici en sí, i un certificat final.
Amb aquest procediment, que dóna una rellevància
específica a la instal•lació, es pretén
garantir el control a l’origen i assegurar el bon
funcionament del sistema. Es tracta d’un procediment
que cal completar amb una garantia de resultats i que és
inviable sense una informació continuada, motiu
pel qual les instal·lacions van equipades amb sistemes
de monitorització que permeten disposar de totes
aquestes dades sobre l’eficiència real de
la instal·lació.
Així, totes les noves promocions ja preveuen,
des del moment del seu disseny, la incorporació dels
elements de control i obtenció de dades del comportament
dels sistemes solars tèrmics, per conèixer
la cobertura solar i l’aportació energètica
del sistema. Pel que fa a les instal•lacions més
antigues, aquesta monitorització s’està implantant,
com a mínim, pel que fa a les dades sobre cobertura
solar.
Segons el Sotsdirector de Serveis tècnics del
Patronat, “el cercle es tancarà amb una
política de manteniment adequada a les característiques
de l’equipament. D’aquesta manera, es completarà la
normalització en la implantació dels
sistemes d’energia solar tèrmica per a
aigua calenta sanitària als habitatges, on la
normalització física del sistema ja és
indiscutible i només falta completar-la amb
una garantia de resultats i d’eficiència
energètica per tal de reafirmar unes instal·lacions
que aporten només beneficis, tant a l’estalvi
econòmic com a la cura del nostre entorn.” |
|
| |
|
|
| |
Promocions del
PMHB que inclouen instal·lacions solars tèrmiques |
|
| |
Font: Patronat Municipal de l’Habitatge de
Barcelona |
|
| |
|
|
| |
Promocions acabades |
|
| |
| PROMOCIÓ |
NUM. HAB. |
M2 de
plaques |
TIPUS |
| |
|
|
|
| U.A.1 Vores Rondes |
49 |
81,60 |
Habitatge jove |
| U.A.9B Vores Rondes |
40 |
61,20 |
Habitatge jove |
| U.A.12C Vores Rondes |
35 |
51,00 |
Habitatge jove |
| C/ Segre, 105-123 |
24 |
40,00 |
Protecció oficial |
| U.A.2 Vores Rondes |
207 |
239,70 |
Habitatge jove |
| U.A.14 Vores Rondes |
24 |
30,60 |
Habitatge jove |
| TOTAL ANY 1999 |
682 |
504,10 |
|
| |
|
|
|
| U.A.18 Vores Rondes (C/ Gomis, 108-112) |
76 |
119,00 |
Habitatge jove |
| TOTAL ANY 2000 |
128 |
119,00 |
|
| |
|
|
|
Mecànica-Foneria III (Bloc G)
Pça.
Sant Cristòfol, 7-16 |
48 |
80,00 |
Remodelació de barri |
| TOTAL ANY 2001 |
48 |
80,00 |
|
| |
|
|
|
| Diagonal U.A.CC / Venezuela, 15-25 |
103 |
144,20 |
Afectats urbanistics |
| TOTAL ANY 2002 |
115 |
144,20 |
|
| |
|
|
|
| Campo Sagrado, 35 (rehabilitació) |
15 |
20,00 |
Apartaments gent gran |
| Montnegre, 39 |
60 |
42,60 |
Apartaments gent gran |
Obertura Av. Cambó 3
Arc de Sant
Cristòfol, 11-23 |
15 |
22,00 |
Afectats urbanistics |
Mecànica-Foneria III (F)
Pça.
Sant Cristòfol, 17-18 |
32 |
40,00 |
|
Tucumán
Quito, 18
Caracas, 52 |
150 |
72,00 |
|
| TOTAL ANY 2003 |
272 |
176,60 |
|
| |
|
|
|
| Carme, 102 / Riera Alta, 13-15 |
12 |
17,81 |
Afectats urbanistics |
| Campo Sagrado, 33 |
23 |
27,58 |
Apartaments gent gran |
Obertura Av. Cambó 2
Giralt
el Pellisser, 26-28
Gombau, 1-3, 5-7 i 9 |
42 |
54,40 |
Afectats urbanistics |
Gran Via, 122-124
Radi, 10 (pàrking) |
239 |
82,00 |
79 apart. gent gran
i 160 apart. joves |
Ciutat del Teatre
C/ Ricart, 56-58 |
48 |
25,00 |
Afectats urbanistics |
Obertura Av. Cambó 1
Alvarez de
Castro, 2-4 |
32 |
48,00 |
Afectats urbanistics |
| Selva de Mar, 22-32 |
128 |
130,00 |
Apartaments joves |
| c/ Oristà, 33-39 (Vallbona) |
60 |
81,60 |
Afectats urbanistics |
| Llobregós, 175-189 |
21 |
17,10 |
Afectats urbanistics |
| Via Favència, 446-450 |
34 |
17,81 |
Apartaments gent gran |
| Rosselló i Porcel, 12 |
147 |
72,00 |
Apartaments joves |
| Barceloneta (c/ Pinzón, 12) |
81 |
30,96 |
Apartaments gent gran |
| Marina, 343 |
153 |
61,92 |
Apartaments joves |
| Marina, 351 / Taxdirt, 28 |
65 |
25,80 |
Apartaments gent gran |
| TOTAL ANY 2004 |
1.093 |
691,98 |
|
| |
|
|
|
| TOTALS FINS 2004 |
2.453 |
1.860,08 |
|
|
|
| |
|
|
| |
Promocions en construcció o projecte |
|
| |
| PROMOCIÓ |
NUM. HAB. |
M2 de
plaques |
TIPUS |
| C/ Roc Boronat, Pr.2 - Pr.3 (22@) |
100 |
108,00 |
Afectats urbanistics |
| Illa Fòrum (edifici Sud) |
16 |
18,00 |
Protecció oficial |
| Illa Fòrum (edifici Nord) |
14 |
14,40 |
Protecció oficial |
| Illa Fòrum (edifici Est) |
42 |
45,00 |
Protecció oficial |
| Torre BaróC/ Martorelles, 20-38 |
45 |
92,50 |
Afectats urbanistics |
| Selva de MarSelva de Mar, 22-24, 28-30
i 32 (pàrking) |
48 |
59,40 |
Afectats urbanistics |
| Santa Caterina (C/ Colomines, 3 i 5) |
59 |
32,00 |
Apartaments gent gran |
| Via Favència, 374-376 i 380 (pàrking)
(2) |
75 |
42,72 |
Apartaments gent gran |
Rabí RubenValls 11 i 13/Rabí Rubén,
41
Valls 11-b (pk) |
24 |
36,10 |
Afectats urbanistics |
| Carders (c/ Montanyans, 1) |
24 |
20,40 |
Apartaments gent gran |
| Bon Pastor I faseC/ Sèquia Madriguera,
5 |
152 |
255,00 |
Remodelació de barri |
| Ermengarda, 32-34-36 i 30 (pàrking) |
12 |
13,60 |
Afectats urbanistics |
| Concilio de Trento, 15-35 |
39 |
60,00 |
Apartaments gent gran |
| Joan Torras (c/ Fernando Pessoa, 4) |
79 |
44,20 |
Apartaments gent gran |
| Londres-Villarroel |
45 |
56,76 |
Apartaments joves |
| Hospital Militar, 99-105 |
42 |
40,00 |
Afectats urbanistics |
| C/ Bronze, 5-7 (Zona Franca) |
147 |
75,00 |
70 apart. gent gran i 77 apart. joves |
| C/ Sancho de Avila, 132 (22@) |
52 |
56,76 |
Afectats urbanistics |
| Pg. Urrutia, 1-11 |
50 |
40,80 |
Apartaments gent gran |
| Camí Antic de València,
96-116 |
168 |
84,00 |
80 apart. gent gran i 88 apart. joves |
| C/ Ciutat de Granada, 122 (Pr.1) (22@) |
88 |
82,56 |
Afectats urbanistics |
| C/ Can Travi |
85 |
61,20 |
Apartaments gent gran |
| |
|
|
|
| TOTAL EN CONSTRUCCIÓ I PROJECTE |
1.406 |
1.338,40 |
|
|
|
| |
|
|
|
|
|