Pàgina d'inici Castellano | English  
   
  Documents
  Hemeroteca - Reportatges
 
 
Agència d'Energia de Barcelona
Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB)
Ordenança Solar Tèrmica (OST)
Sensibilització energètica
Actuacions energètiques

Hemeroteca
Notícies
Reportatges
Entrevistes
Articles d'opinió
Bones pràctiques

  Reportatge maig-juny 2005
     
  El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona: habitatge i sostenibilitat  
     
 

En el marc d’un concepte de sostenibilitat basat en el control dels recursos no renovables i en la solidaritat amb les societats menys desenvolupades i amb les futures generacions, el paper de la construcció esdevé un element clau, ja que una tercera part del consum d’energia està vinculada als edificis. Com indica Antoni Sorolla, gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB), “la calefacció, els electrodomèstics, la llum elèctrica... representen un consum del 26% dels combustibles fòssils que utilitzem, un 45% de l’energia hidràulica i un 50% de la energia nuclear. Per això, ja fa anys que l’aplicació de criteris sostenibles és un principi prioritari en les promocions del Patronat.”

 
 

 

 
  El 1997 el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona va prendre la iniciativa d’incorporar als seus nous edificis la consciència de la sostenibilitat. Els criteris es fonamenten en conceptes arquitectònics, en el respecte al medi ambient i en l’eficiència i l’estalvi energètics. El Patronat busca assolir la sostenibilitat en les seves promocions d’habitatges a través d’un equilibri entre els tres criteris, però la importància de l’estalvi energètic fa que els altres factors serveixin realment com a fil conductor per assolir una reducció de consums, tant pel que fa a les energies previstes per donar vida als edificis com pel que fa al conjunt d’altres serveis igualment imprescindibles.

Així, amb criteris arquitectònics s’han aconseguit les millors implantacions amb reduccions de residus i moviments de terres, però també la millor insolació, ventilacions transversals, i bones il•luminacions, criteris tots ells fonamentals per a la reducció de consums. El respecte pel medi ambient es tradueix també amb la incorporació de materials amables amb l’entorn, des de la seva fabricació fins a la fi de la seva vida útil, i de materials que, per les seves capacitats, permeten una eficiència energètica del conjunt de la promoció i de cadascun dels habitatges.
 
     
 
No hem d’oblidar, així mateix, que la institució té com a finalitat fundacional la de promoure habitatges de protecció oficial i de preu assequible, tant per atendre la demanda d'habitatges produïda per actuacions urbanístiques i remodelacions de barris, com la dels sectors de població que, pel seu nivell d'ingressos, no poden accedir al mercat immobiliari general, el que implica la necessitat d’estudiar i implantar sistemes que impliquin alts rendiments amb consums baixos.

Si posem com a exemple la climatització, ens trobem amb el fet que els sistemes de calefacció en l’habitatge social tenen una doble dificultat: d’una banda la pròpia eficiència energètica, exigible a qualsevol instal·lació de calefacció; i de l’altra, els baixos recursos dels usuaris, que en alguns casos no poden assumir el sobrecost generat pel consum energètic de la instal·lació de calefacció. Es tracta d’una problemàtica que afecta especialment al col·lectiu de la gent gran, amb una clara necessitat de calefacció a l’hivern i amb uns ingressos en molts casos tan baixos que no els permeten disposar dels serveis necessaris.
 
     
  Eficiència i energia solar tèrmica  
     
 

D’aquesta manera, el PMHB ha reconduït la sostenibilitat a l’eficiència i l’estalvi energètics, amb la voluntat d’harmonitzar la construcció d’habitatges econòmics amb el respecte al medi ambient. Així, ha incorporat en les seves promocions elements reductors del consum d’energia i d’aigua (com aixetes i dipòsits de baix consum), recuperadors d’aigües pluvials per a reg, detectors de presència per enllumenat comunitari, làmpades de baix consum, enllumenat per trams i, en paraules de Fernando Aranda, Sotsdirector de Serveis Tècnics del PMHB, “la innovació mes important i de resultats més directes i visibles de totes les incorporades als edificis”: les instal•lacions d’energia solar tèrmica per a aigua calenta sanitària.

Segons Aranda, no podem parlar d’innovació en el sentit que els sistemes de suport d’energia solar tèrmica per a aigua calenta sanitària ja s’estaven utilitzant des de feia anys, però sí que s’ha de parlar d’innovació pel que fa a la incorporació d’aquest sistema en el món de l’habitatge, especialment en el col•lectiu, i sobretot en el fet d’assolir una certa normalitat en la utilització d’aquest sistema. Com a promotor públic sensibilitzat amb la sostenibilitat, el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona es va imposar l’obligació d’impulsar aquest repte.

Es tracta d’un desafiament que, amb el pas del temps, s’ha anat simplificant amb uns resultats que el Patronat qualifica de gratificants i la simpatia final per part dels diferents agents que intervenen, tant en el projecte com en l’execució, en les diferents promocions d’habitatges, compensant la incredulitat i les dificultats plantejades inicialment. Així, la publicació, per part del consistori barceloní, de l’Ordenança Solar Tèrmica, gestionada actualment per l’Agència d’Energia de Barcelona, va donar consistència definitiva a aquell repte inicial que avui dia s’ha normalitzat i que fa que hom ja no es pugui plantejar la possibilitat de no dur a terme una instal•lació d’ energia solar tèrmica per aigua calenta sanitària en una promoció d’una certa entitat.

 
     
  Primera fase: gestió i desenvolupament  
     
 

De les primeres actuacions que van significar una superfície de 504 m2 de plaques solars instal·lades fins l’any 1999 en promocions del PMHB, s’ha passat, en aquest temps, a un total de 1860 m2 acumulats a les obres acabades fins enguany. Pel que fa a les obres en fase de disseny i execució, en aquest moment es projecta instal·lar un total de 1338 m2 de col•lectors solars tèrmics, el que sumaria un total de 3702 m2 acumulats.

L’experiència adquirida pel Patronat com a promotor i usuari de l’energia solar tèrmica, ha demostrat la importància d’una sèrie de factors que s’inicien amb la planificació del projecte, passen per la gestió de les instal·lacions, i continuen fins al seu manteniment i la garantia de resultats.

A l’hora de definir les prioritats del PMHB, trobem un factor primordial: la gestió, que es fonamenta en la tipologia, el programa i l’ús dels habitatges. No es poden estudiar de la mateixa manera promocions de venda i promocions de lloguer, o aquelles destinades a gent gran i les destinades a afectats urbanístics. Aquests condicionants marquen la tipologia de la instal·lació –totalment centralitzada o mixta, amb acumulació individual, el tipus d’energia complementària...

Pel que fa als factors d’orientació, superfície total de col•lector per habitatge, relació entre cobertura teòrica i cobertura real, i el volum d’acumulació, són els que determinen que els rendiments exigits a la instal·lació siguin els realment obtinguts. Així, s’han donat casos en què l’energia solar ha permès cobrir el 100% de la demanda d’aigua calenta sanitària de l’edifici durant els mesos de maig a setembre, el que ha permès arribar a un balanç anual final del 70% de cobertura. Per contra, condicionants com una orientació no idònia, l’increment de la temperatura de servei, o una demanda de consum superior a la prevista, provoquen baixades importants en els rendiments de les instal·lacions solars.
 
     
  El control i el seguiment dels rendiments  
     
  El següent pas en la implantació solar és la garantia de rendiments. Actualment, el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona preveu, en les seves noves edificacions, un projecte totalment independent d’instal•lació d’energia solar tèrmica per a aigua calenta sanitària. Aquest fet genera una direcció d’obres de la instal·lació solar independent de la direcció d’obres de l’edifici en sí, i un certificat final. Amb aquest procediment, que dóna una rellevància específica a la instal•lació, es pretén garantir el control a l’origen i assegurar el bon funcionament del sistema. Es tracta d’un procediment que cal completar amb una garantia de resultats i que és inviable sense una informació continuada, motiu pel qual les instal·lacions van equipades amb sistemes de monitorització que permeten disposar de totes aquestes dades sobre l’eficiència real de la instal·lació.

Així, totes les noves promocions ja preveuen, des del moment del seu disseny, la incorporació dels elements de control i obtenció de dades del comportament dels sistemes solars tèrmics, per conèixer la cobertura solar i l’aportació energètica del sistema. Pel que fa a les instal•lacions més antigues, aquesta monitorització s’està implantant, com a mínim, pel que fa a les dades sobre cobertura solar.

Segons el Sotsdirector de Serveis tècnics del Patronat, “el cercle es tancarà amb una política de manteniment adequada a les característiques de l’equipament. D’aquesta manera, es completarà la normalització en la implantació dels sistemes d’energia solar tèrmica per a aigua calenta sanitària als habitatges, on la normalització física del sistema ja és indiscutible i només falta completar-la amb una garantia de resultats i d’eficiència energètica per tal de reafirmar unes instal·lacions que aporten només beneficis, tant a l’estalvi econòmic com a la cura del nostre entorn.”
 
     
  Promocions del PMHB que inclouen instal·lacions solars tèrmiques  
  Font: Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona  
     
  Promocions acabades  
 
PROMOCIÓ NUM. HAB. M2 de
plaques
TIPUS
       
U.A.1 Vores Rondes 49 81,60 Habitatge jove
U.A.9B Vores Rondes 40 61,20 Habitatge jove
U.A.12C Vores Rondes 35 51,00 Habitatge jove
C/ Segre, 105-123 24 40,00 Protecció oficial
U.A.2 Vores Rondes 207 239,70 Habitatge jove
U.A.14 Vores Rondes 24 30,60 Habitatge jove
TOTAL ANY 1999 682 504,10  
       
U.A.18 Vores Rondes (C/ Gomis, 108-112) 76 119,00 Habitatge jove
TOTAL ANY 2000 128 119,00  
       
Mecànica-Foneria III (Bloc G)
Pça. Sant Cristòfol, 7-16
48 80,00 Remodelació de barri
TOTAL ANY 2001 48 80,00  
       
Diagonal U.A.CC / Venezuela, 15-25 103 144,20 Afectats urbanistics
TOTAL ANY 2002 115 144,20  
       
Campo Sagrado, 35 (rehabilitació) 15 20,00 Apartaments gent gran
Montnegre, 39 60 42,60 Apartaments gent gran
Obertura Av. Cambó 3
Arc de Sant Cristòfol, 11-23
15 22,00 Afectats urbanistics
Mecànica-Foneria III (F)
Pça. Sant Cristòfol, 17-18
32 40,00  
Tucumán
Quito, 18
Caracas, 52
150 72,00  
TOTAL ANY 2003 272 176,60  
       
Carme, 102 / Riera Alta, 13-15 12 17,81 Afectats urbanistics
Campo Sagrado, 33 23 27,58 Apartaments gent gran
Obertura Av. Cambó 2
Giralt el Pellisser, 26-28
Gombau, 1-3, 5-7 i 9
42 54,40 Afectats urbanistics
Gran Via, 122-124
Radi, 10 (pàrking)
239 82,00 79 apart. gent gran
i 160 apart. joves
Ciutat del Teatre
C/ Ricart, 56-58
48 25,00 Afectats urbanistics
Obertura Av. Cambó 1
Alvarez de Castro, 2-4
32 48,00 Afectats urbanistics
Selva de Mar, 22-32 128 130,00 Apartaments joves
c/ Oristà, 33-39 (Vallbona) 60 81,60 Afectats urbanistics
Llobregós, 175-189 21 17,10 Afectats urbanistics
Via Favència, 446-450 34 17,81 Apartaments gent gran
Rosselló i Porcel, 12 147 72,00 Apartaments joves
Barceloneta (c/ Pinzón, 12) 81 30,96 Apartaments gent gran
Marina, 343 153 61,92 Apartaments joves
Marina, 351 / Taxdirt, 28 65 25,80 Apartaments gent gran
TOTAL ANY 2004 1.093 691,98  
       
TOTALS FINS 2004 2.453 1.860,08  
 
     
  Promocions en construcció o projecte  
 
PROMOCIÓ NUM. HAB. M2 de
plaques
TIPUS
C/ Roc Boronat, Pr.2 - Pr.3 (22@) 100 108,00 Afectats urbanistics
Illa Fòrum (edifici Sud) 16 18,00 Protecció oficial
Illa Fòrum (edifici Nord) 14 14,40 Protecció oficial
Illa Fòrum (edifici Est) 42 45,00 Protecció oficial
Torre BaróC/ Martorelles, 20-38 45 92,50 Afectats urbanistics
Selva de MarSelva de Mar, 22-24, 28-30 i 32 (pàrking) 48 59,40 Afectats urbanistics
Santa Caterina (C/ Colomines, 3 i 5) 59 32,00 Apartaments gent gran
Via Favència, 374-376 i 380 (pàrking) (2) 75 42,72 Apartaments gent gran
Rabí RubenValls 11 i 13/Rabí Rubén, 41
Valls 11-b (pk)
24 36,10 Afectats urbanistics
Carders (c/ Montanyans, 1) 24 20,40 Apartaments gent gran
Bon Pastor I faseC/ Sèquia Madriguera, 5 152 255,00 Remodelació de barri
Ermengarda, 32-34-36 i 30 (pàrking) 12 13,60 Afectats urbanistics
Concilio de Trento, 15-35 39 60,00 Apartaments gent gran
Joan Torras (c/ Fernando Pessoa, 4) 79 44,20 Apartaments gent gran
Londres-Villarroel 45 56,76 Apartaments joves
Hospital Militar, 99-105 42 40,00 Afectats urbanistics
C/ Bronze, 5-7 (Zona Franca) 147 75,00 70 apart. gent gran i 77 apart. joves
C/ Sancho de Avila, 132 (22@) 52 56,76 Afectats urbanistics
Pg. Urrutia, 1-11 50 40,80 Apartaments gent gran
Camí Antic de València, 96-116 168 84,00 80 apart. gent gran i 88 apart. joves
C/ Ciutat de Granada, 122 (Pr.1) (22@) 88 82,56 Afectats urbanistics
C/ Can Travi 85 61,20 Apartaments gent gran
       
TOTAL EN CONSTRUCCIÓ I PROJECTE 1.406 1.338,40  
 
     
 
       
    Llistat de Reportatges  
       
       
Centre d'Informació de l'Agència: Pg. Salvat Papasseit, 1 · 08003 Barcelona · Tel. 93 256 44 30 · agencia@barcelonaenergia.cat