| |
|
| |
Reportatge |
setembre-octubre
2005 |
 |
| |
|
|
| |
Energia nuclear:
un model controvertit |
|
| |
|
|
| |
L’any 2005 ha estat declarat per
l’ONU com l’Any de la Física, un homenatge
a Albert Einstein, qui va protagonitzar, fa cent anys,
una sèrie de descobriments cabdals per al desenvolupament
posterior de la ciència. Un d’ells fou l’existència
de l’àtom, i la seva aportació a
una nova disciplina científica: la física
nuclear, aplicada, no només a l’energia
atòmica, sinó també en altres camps,
com la medicina.
Més de mig segle després de la instal·lació del
primer reactor nuclear, a Chicago, les centrals nuclears
són encara objecte d’una gran controvèrsia,
entre els detractors i els defensors d’un sistema
que té un paper important en la producció d’electricitat
a Catalunya i Espanya.
|
|
| |
|
|
| |
El 1905, Albert Einstein va publicar a la revista “Annals
de la ciència” diversos articles en els quals
explicava les teories que li van atorgar la fama internacional.
La publicació d’aquells articles va suposar
una autèntica revolució per a la ciència,
ja que el científic donava a conèixer, entre
d’altres, la teoria de la relativitat i l’existència
de l’àtom.
Les teories d’Einstein van obrir el pas a l’obtenció d’energia
nuclear per fissió i, amb l’èxit
en l’execució, es va trobar una font d’energia
amb possibilitats enormes. El primer prototipus de reactor
nuclear va començar a funcionar a la universitat
de Chicago l’any 1942, i als anys cinquanta es
va iniciar la utilització pràctica de les
primeres centrals nuclears de fissió per produir
electricitat.
Einstein va assentar un precedent que més endavant
va permetre el desenvolupament de l’energia nuclear
i la tecnologia atòmica. La irrupció d’aquesta
nova font energètica va provocar, d’entrada,
la confiança d’haver trobat la solució als
problemes d’escassetat de combustibles fòssils.
Segons les primeres teories del segle XX, la rendibilitat
de la fissió nuclear havia d’implicar l’abaratiment
de l’energia elèctrica, i això faria
que l’economia mundial no depengués de recursos
inestables o escassos.
Però a mesura que es destapaven els riscos que
presentaven les centrals nuclears (a partir dels primers
accidents nuclears, que es van produir ja als anys cinquanta
a Estats Units, Gran Bretanya, Canadà, Japó i
l’URSS), la eufòria inicial va donar pas
a les reserves i a la desconfiança, no tan sols
pel que fa a la radioactivitat, al risc d’accidents
o a la proliferació d’armament nuclear;
sinó també pel que respecta als residus
generats i les complicacions per a la seva eliminació.
Els
moviments socials en contra de l’energia nuclear
han anat en augment constantment, generant una oposició organitzada,
cada vegada amb més suport social. En conseqüència,
molts països dependents d’aquest tipus d’energia
han hagut d’establir legislacions específiques,
i fins i tot crear moratòries per abandonar de
forma progressiva l’energia nuclear.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Energia nuclear
a Catalunya i a Espanya |
|
| |
|
|
| |
Segons el Pla de Millora Energètica
de Barcelona (PMEB), l’any 1999 el 49% del consum
d’energia primària a Barcelona era d’origen
nuclear. En els últims anys, la ciutat ha reduït
lleugerament la dependència d’aquest tipus
d’energia, degut en part a l’increment de
les energies renovables i a l’entrada en funcionament
dels mòduls III i IV de la central tèrmica
de cicle combinat del Besòs, la qual ha incrementat
l’aportació del gas natural com a font primària
d’energia a Barcelona.
En contrast, la producció d’energia nuclear
al conjunt espanyol va augmentar durant 2004 en un 2,8%,
segons dades del Ministeri d’Indústria.
En aquest període, els nou reactors nuclears que
hi ha a Espanya van produir 63.674 milions de kW/h, fet
que representa el 22,8% del total de l’energia
elèctrica produïda a l’Estat.
Així, l’any passat, el consum d’energia
nuclear va representar l’11,6% del total de les
energies primàries en l’àmbit estatal.
Tanmateix, l’evolució històrica del
consum espanyol mostra una tendència a la baixa
des de 1989, quan la nuclear va suposar el 17% del consum
de les energies primàries (el màxim històric
de la història nuclear de l’Estat).
A Catalunya,
la central de Vandellòs II, què és
de tipus PWR (Reactor d’Aigua a Pressió)
destaca per ésser la que té instal·lada
una major potència, amb 1.087 MWh, a tot l’Estat.
I, després de la de Cofrentes, Vandellòs
II és la que té una major producció bruta,
amb 8.943 GWh.
|
|
| |
|
|
| |
Opinions diverses |
|
| |
|
|
| |
Els principals arguments en contra de
l’energia nuclear que esgrimeixen els partidaris
del seu abandonament estan relacionats amb aspectes ambientals,
però també amb l’eficiència
energètica. En un comunicat de premsa fet públic
al maig, Ecologistes en Acció de Catalunya insisteix
en que l’oposició ecologista a l’energia
nuclear no és cap caprici: afirmen que es tracta
d’una font de producció elèctrica
molt ineficient, contaminant –donada la gran quantitat
de residus radioactius que allibera– i cara.
Al
mateix temps, l’associació ecologista
denuncia que la producció d’energia mitjançant
la fissió de l’àtom implica el
risc de patir un accident de conseqüències
ecològiques irreversibles i presenta aspectes
tecnològics encara no resolts, com l’emmagatzematge
dels residus d’alta activitat. Per això,
reclamen que el tancament de les centrals nuclears “ha
de ser un procés progressiu i ineludible”.
Josep
Puig, membre del Grup de Científics i
Tècnics per un Futur No Nuclear, considera que “l’energia
d’origen nuclear està lluny de representar
el futur energètic, ni serà mai la solució ecològica
a l’escassetat de combustibles fòssils”.
Puig indica que “l’energia nuclear cobreix
menys d’un 7% de la demanda d’energia i
d’un 17% de l’electricitat generada mundials”.
I afegeix: “Els qui proposen l’energia
nuclear per cobrir les necessitats energètiques
del món obliden –o amaguen– que
l’energia nuclear produeix únicament energia
elèctrica, i l’electricitat és
només una part de l’energia consumida
al món”.
Per la seva part, alguns experts
vinculats a l’àmbit
empresarial consideren l’energia nuclear com
a la clau per poder complir amb els compromisos adquirits
en el Protocol de Kyoto, el qual exigeix un esforç amb
les reduccions d’emissions de CO2. Segons aquests
experts, les energies renovables tenen grans avantatges
ambientals però no garanteixen un subministrament
fiable. En canvi, opinen, front a la dependència
exterior de matèries primes que implica l’ús
de combustibles fòssils, l’energia nuclear
es pot complementar amb les renovables per donar lloc
a un mix de generació més eficient, fiable
i net.
En relació amb això, Ecologistes en
Acció afirma que “si s’aplica un
programa coherent i seriós d’estalvi i
eficiència energètica que corregeixi
l’actual malbaratament d’energia, i es
posa en funcionament un programa d’aprofitament
dels recursos en energies renovables de què disposa
Catalunya, les emissions de gasos d’efecte hivernacle
disminuiran”. En aquest sentit, l’opinió de
Puig és que “quanta més energia
nuclear té un país, més dificultats
troba per desenvolupar energies lliures, netes i renovables”.
Tanmateix,
la qüestió no només
es planteja en termes ambientals, sinó també des
del punt de vista de la rendibilitat econòmica.
En el moment actual, de tendència cap a l’escassetat
de cru i la consegüent alça dels preus,
alguns experts apunten a l’energia nuclear com
a una alternativa convenient econòmicament.
Segons els doctors en Enginyeria industrial Pere
Coll i Carlos Fernández-Tapias, “les
centrals nuclears catalanes i espanyoles tenen, a l’actualitat,
uns costos de generació altament competitius,
bastant inferiors als de les altres fonts de generació d’energia
elèctrica”.
Ambdós enginyers asseguren que “convé no
oblidar que l’estabilitat, i fins i tot la disminució de
les tarifes elèctriques espanyoles dels darrers
anys ha estat possible en part gràcies a l’existència
d’un parc de generació basat en centrals
nuclears i en centrals tèrmiques de carbó”.
Puig és d’una opinió ben diferent. “Avui
fins i tot els analistes financers independents conclouen
que l’energia nuclear ha sigut incapaç de
passar la prova del mercat, doncs només pot
competir si se li fan tota mena de tractes de favor”,
diu.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Fusió nuclear |
|
| |
|
|
| |
Amb el nomenament de Barcelona com a seu de l’agència
legal de l ‘ITER (Reactor Experimental Termonuclear
Internacional), un enorme reactor experimental de fusió nuclear
què es construirà a Cadarache (França),
s’obre una nova porta. La fusió nuclear funciona
al forçar els nuclis dels àtoms, en aquest
cas els isòtops del hidrogen anomenats deuteri i
triti, a combinar-se mitjançant calor i pressió interns.
Els productes d’aquesta reacció tenen una
massa menor a la dels àtoms originals, i es produeix
energia segons la famosa equació d’Einstein
E=mc2.
Segons els experts, es tracta d’un recurs energètic
potencial a gran escala, perquè és pràcticament
inesgotable –fa ús de l’hidrogen de
l’aigua marina–, i compta amb avantatges
destacats: els combustibles primaris són barats,
abundants i no radioactius; el sistema és segur,
perquè el reactor conté només el
combustible per als déu segons següents de
l’operació; i no hi ha contaminació atmosfèrica.
L’ITER és un projecte pilot d’àmbit
europeu, però les xifres donen una idea de la
magnitud: el cost estimat de la construcció del
reactor durant déu anys és de 4.600 milions
d’euros; 10.000 milions d’euros representen
el cost total, incloent els 20 anys previstos de funcionament.
|
|
| |
|
|
| |
Debat a la tardor |
|
| |
|
|
| |
Fonts del Govern espanyol han anunciat que,
a la tardor de 2005, tenen previst posar en marxa un debat
sobre el futur de l’energia nuclear a Espanya, en
el qual participaran partits polítics, empreses
del sector i agents socials. Aquesta taula de diàleg
representarà el primer debat formal en molts anys
sobre energia nuclear.
El Govern vol posar damunt la taula
dues qüestions
importants: la reforma del Consell de Seguretat Nuclear
(CSN) i el futur dels residus radioactius. L'actuació del
CSN en relació amb el tancament temporal de la
central nuclear de Vandellòs II, ha estat qüestionada
i el ministeri d’Indústria considera urgent
un canvi en el seu funcionament. D’altra banda,
Indústria vol que es debati públicament
la necessitat de trobar una ubicació centralitzada
per als residus nuclears.
Un sector de la societat civil
considera aquest debat una bona oportunitat per obrir
el procés de reflexió i
participació sobre el paper que ha de tenir l’energia
nuclear en el camí cap a un nou model energètic
més sostenible. Segons apunten algunes veus, un
debat ampli i transparent proporcionaria a la ciutadania
la informació necessària i desenvoluparia
els mecanismes necessaris per garantir la seva participació activa
en el procés.
|
|
| |
|
|
| |
CRONOLOGIA
DE L’ENERGIA NUCLEAR |
|
| |
| |
|
|
|
| |
1896 |
Descobriment de la radioactivitat per Antoni
Henri Becquerel. |
|
| |
|
|
|
| |
1898 |
Descobriment del radi per Pierre i Marie Curie. |
|
| |
|
|
|
| |
1905 |
Albert Einstein publica la Teoria de la Relativitat
Espacial, de la qual s’extrau E=mc2. |
|
| |
|
|
|
| |
1938 |
Otto Hahn i Frtiz Strassmann descobreixen la
fisió de l’urani. |
|
| |
|
|
|
| |
1945 |
Destrucció d’Hiroshima i Nagasaki
amb bombes atòmiques. |
|
| |
|
|
|
| |
1951 |
Primera producció experimental d’electricitat
nuclear en EUA. |
|
| |
|
|
|
| |
1954 |
Posada en funcionament a la URSS de la primera
central nucleoelèctrica. |
|
| |
|
|
|
| |
1955 |
Creació de l’Euratom. |
|
| |
|
|
|
| |
1957 |
Entra en funcions l’Organisme Internacional
d’Energia Atòmica (OIEA). |
|
| |
|
|
|
| |
1968 |
Entrada en funcionament de la primera central
nuclear espanyola, a Zorita (Guadalajara). |
|
| |
|
|
|
| |
1980 |
Llei de creació del Consejo de Seguridad
Nacional (CSN). |
|
| |
|
|
|
| |
2004 |
Barcelona és escollida com
a seu de l’agència legal de l’ITER. |
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
Font:
Diccionario español de la energía
(Ediciones Doce Calles) i elaboració pròpia |
|
| |
|
|
| |
___________________
COLL, P.; FERNÁNDEZ-TAPIAS, C.: La
generación
eléctrica en el siglo XXI. Madrid: Asociación
Nacional de Ingenieros del ICAI, 2005. |
|
| |
|
|
|
|
|