| |
|
| |
Reportatge |
gener-febrer
2006 |
 |
| |
|
|
| |
El Pla de Millora
Energètica de Barcelona, avançant cap a
la sostenibilitat |
|
| |
|
|
| |
El 2002 l’Ajuntament de
Barcelona va aprovar el
Pla de Millora Energètica de Barcelona
(PMEB), el marc genèric
on s’engloben
les actuacions que s’han de dur a terme en matèria
de política energètica i el seu impacte
ambiental a la ciutat. El PMEB, vigent fins el 2010,
es va fixar uns objectius per millorar l’eficiència
energètica, per augmentar l’ús de
les energies renovables i per reduir les emissions de
gasos d’efecte hivernacle a la ciutat de Barcelona.
El
PMEB estableix un Pla d’Acció, sobre
la base d’una profunda diagnosi de la realitat
energètica i ambiental de la ciutat l’any
1999. Ara, el recentment creat Observatori de l’Energia
ha presentat el seu primer balanç, on examina
la situació energètica de Barcelona des
de 1999 fins 2003.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
El Pla d’Acció del PMEB situa un conjunt
de mesures d’actuació local, adreçades
a assolir un model de ciutat més sostenible en temes
energètics. En total, el Pla integra 59 projectes,
que contemplen diferents nivells d’acció:
des de normatives, millores en l’eficiència
i l’estalvi energètics, promoció de
les energies renovables, projectes d’informació,
formació i sensibilització, fins a la creació del
Consorci de l’Agència d’Energia de Barcelona
com a instrument de seguiment del propi PMEB. Segons Antonio
Romero, director-gerent de l’Agència, “el
PMEB representa un pas endavant en el desenvolupament de
l’Agenda 21 de la ciutat i del Compromís Ciutadà per
la Sostenibilitat 2002-2012”.
Amb l’objectiu de fer un seguiment periòdic
de la realitat energètica de la ciutat, l’Agència
d’Energia de Barcelona ha posat en marxa recentment
l’Observatori
de l’Energia de Barcelona.
L’Observatori, que acaba de presentar el seu primer
balanç, s’ha constituït com a eina
d’observació i seguiment de la situació energètica
de la ciutat de Barcelona, amb el compromís de
realitzar un seguiment any rere any.
Fins el moment, el
grau d’execució dels
projectes definits al PMEB és força elevat,
malgrat que alguns d’ells es troben encara en fase
d’anàlisi o pendents de l’aprovació de
noves normatives de caràcter autonòmic
o estatal (és el cas, per exemple, dels projectes
relacionats amb la certificació energètica
dels edificis, a l’espera de que s’aprovi
el Código Técnico de la Edificación
per part del Ministeri de la Vivenda). Actualment, el
nombre de projectes executats totalment o parcialment
representa el 39% del Pla d’Acció. Per la
seva banda, l’Agència s’ha involucrat
en el 80% de les actuacions.
El major grau de projectes
posats en marxa són
d’àmbit públic. Inclouen les actuacions
sobre el sector residencial en les noves promocions,
a través del Patronat Municipal de l’Habitatge
de Barcelona; les accions sobre el transport públic
i de la mobilitat sostenible; sobre l’enllumenat
públic; i sobre les instal·lacions d’energies
renovables a edificis i instal·lacions municipals.
Els sectors de serveis i comercial, i el d’oficines,
en canvi, registren un major número de projectes
en fase d’estudi o pendents d’actuació.
Més concretament, el sector d’instal·lacions
públiques és el sector on s’ha realitzat
un major nombre d’actuacions. Pel que fa a l’enllumenat
públic, gràcies, entre altres mesures,
a la substitució de les làmpades de vapor
de mercuri (VAM) per les de sodi d’alta pressió (VSAP),
la millora de la gestió energètica global
ha produït un estalvi energètic de més
de 3.500 MWh entre 2000 i 2004. En el cas de l’enllumenat
ornamental (d’ús diari i d’ús
festiu) i de les fonts públiques, aquesta reducció ha
arribat al 20%. Com a conseqüència de la
instal·lació de semàfors amb tecnologia
LED (que tenen un consum energètic molt inferior
als semàfors convencionals) a més de 100
cruïlles, l’estalvi energètic ha superat
el 85%, amb un període d’amortització de
només cinc anys.
Un altre èxit de l’aplicació del
PMEB ha estat la reducció en el 50% del consum
elèctric derivat dels guarniments
nadalencs
dels carrers de Barcelona entre 2000 i 2003. L’eficiència
energètica també ha millorat gràcies
al fet que la potència mitjana de cada instal·lació es
redueix anualment entre un 10 i un 20%, de manera que,
des de 2000, s’ha passat d’una mitjana de
14 kW per connexió a una de 9 kW.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Foment de les
energies renovables |
|
| |
|
|
| |
Com mostra el balanç energètic
1999-2003 de l’Observatori de l’Energia de
Barcelona, l’energia renovable generada ha experimentat
un notable increment a la ciutat, gràcies a l’entrada
en funcionament de l’Ecoparc de la Zona Franca
i, en menor mesura, a l’increment de l’energia
fotovoltaica. Així, la producció d’electricitat
a partir de fonts d’energia renovables el 2003
va ser de 9.468 MWh/any (sense comptar la producció d’aprofitament
de la degasificació del Garraf).
La planta
fotovoltaica del Fòrum 2004, la
primera instal·lació de grans dimensions
de Barcelona, és l’actuació més
representativa dins del camp de l’energia neta.
A més, té un gran valor demostratiu, ja
que s’ha constituït com a símbol de
la ciutat. Fins el moment, el seu nivell de producció d’energia
a partir de la radiació solar ha estat de més
de 400.000 kWh.
Les instal·lacions fotovoltaiques
de les escoles
i equipaments municipals han tingut
igualment un bon comportament energètic fins al
moment, ja que la seva producció global ha superat
els 810 MWh anuals, i l’estalvi d’emissions
ha estat de 88 Teq de CO2, també anuals.
També el seguiment i la millora de l’Ordenança
Solar Tèrmica (OST) ha esdevingut un dels
projectes amb més bons resultats i amb unes previsions
de futur més optimistes. Aviat entrarà en
vigor la modificació de l’Ordenança,
de forma que sigui d’aplicació a tots els
edificis nous i rehabilitats de la ciutat.
Actualment,
l’Agència està impulsant
altres dos grans projectes per fomentar la sostenibilitat
energètica a Barcelona: l’aprofitament com
a font frigorífica del fred residual de la Regasificadora
d’Enagás i la creació d’un
parc eòlic, ambdós situats al Port de la
ciutat.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Participació ciutadana |
|
| |
|
|
| |
La voluntat de fomentar la participació ciutadana
ha estat molt present a l’hora de complir amb les
actuacions plantejades al PMEB. En el cas de l’OST,
per al seu desenvolupament i modificació posterior
es va constituir la Taula per a l’Energia Solar a
Barcelona. A la Taula estan representats tots els actors
implicats en l’aplicació de la normativa i
en la implantació de l’energia solar en general
a la ciutat. Així mateix, el grup d’energia
del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat
de l’Ajuntament també ha participat en aquest
procés, amb una contribució activa a la definició dels
projectes de l’Agència.
L’Agència també ha signat acords
de col·laboració amb diverses entitats,
com el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i
Turisme de Barcelona i el Col·legi d’Administradors
de Finques de Barcelona i Lleida, per al desenvolupament
d’actuacions en matèria de promoció,
informació i sensibilització orientades
a incidir en la millora de l’estalvi i l’eficiència
energètics. En el marc de l’acord amb el
Consell de Gremis, es va portar a terme la campanya “No
et quedis gelat”, dirigida a promoure un bon ús
dels aparells d’aire condicionat als comerços
de Barcelona, durant l’estiu de 2005.
|
|
| |
|
|
| |
Estalvi i eficiència
energètics |
|
| |
|
|
| |
El balanç de l’Observatori reflecteix que
el sector dels transports va minorar el seu ritme d’increment
de consum energètic entre 1999 i 2003, situant-se
a prop del grau desitjable per assolir els objectius d’alentiment
plantejats al PMEB. Per continuar afavorint el transport
no contaminant, l’Ajuntament de Barcelona ha ampliat
la xarxa de carril bici, de forma que actualment ja supera
els 120 quilòmetres de longitud.
Transports Metropolitans
de Barcelona (TMB) també ha
dut a terme diverses actuacions en el sentit del foment
de la mobilitat sostenible. Entre altres accions, s’han
afegit a la flota de vehicles tres autobusos
d’hidrogen, que
poden circular sense subministrament entre 200 i 250
quilòmetres.
Finalment, una de les actuacions
més innovadores
previstes pel PMEB ha estat l’entrada en funcionament
del sistema de Climatització Centralitzada del
Fòrum 2004, de 3,5 km de longitud, destinat a
subministrar aigua calenta (per a l’ús sanitari
i la calefacció) i aigua freda (per a l’ús
de la refrigeració). En vistes dels resultats
positius, l’Ajuntament de Barcelona ha iniciat
ja el projecte d’extensió d’aquesta
xarxa en l’àmbit del districte 22@.
De cara
al futur, Imma Mayol, presidenta de l’Agència,
considera que “Barcelona ha avançat molt
en matèria de sostenibilitat energètica,
encara que en temes com aquest, no hi ha treva possible
i sempre queda molt per fer”. “La lluita
contra el canvi climàtic és difícil,
però no és una quimera: requereix convicció,
voluntat i constància, però no existeixen
solucions úniques ni miraculoses”, afirma
Mayol, i afegeix que “no anem pel mal camí:
durant el període 1999-2003, Barcelona ha reduït
les emissions de CO2 en un 0,89%. Encara que ens sembli
un descens lleu, en realitat, és un resultat encoratjador,
perquè ens indica que hi ha mesures que poden
invertir les tendències”. |
|
| |
|
|
|
|
|
Llistat
de Reportatges