| |
|
| |
Reportatge |
maig-juny
2006 |
 |
| |
|
|
| |
El Codi Tècnic
de l’Edificació: habitatges més eficients |
|
| |
|
|
| |
Cada any es construeixen a Espanya
800.000 habitatges insostenibles. Aquesta crítica,
formulada pel WorldWatch Institute en el seu informe
anual sobre
la situació mundial, s’afegeix a la denúncia
expressada pel secretari
general per a la Prevenció de
la Contaminació i el Canvi Climàtic, Arturo
Gonzalo Aizpiri, qui va afirmar
el novembre passat que un habitatge nou a Espanya consumeix
un 40%
més
d'energia que un altre d'igual construït a França,
ja que aquí, va dir, "s'ha abandonat absolutament
la prioritat de l'aïllament i de l'estalvi energètic”.
Per
tal de canviar aquesta situació, el Consell
de Ministres va aprovar, el passat mes de març,
el nou Codi
Tècnic de l’Edificació (CTE),
actualitzant la normativa edificatòria espanyola,
la qual datava dels anys setanta i no s’havia modificat
des d’aleshores. El CTE estableix una sèrie
d’exigències bàsiques de qualitat,
seguretat i habitabilitat dels edificis i les instal•lacions,
perquè el sector de la construcció s’adapti
a l’estratègia de sostenibilitat energètica,
ambiental i econòmica
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
El CTE regularà la construcció de
tots els edificis nous i la rehabilitació dels ja
existents, tant els destinats a habitatges com els d’ús
comercial, docent, sanitari, esportiu, industrial o sociocultural.
Introdueix elements novedosos sobre materials i tècniques
de construcció per aconseguir edificis més
segurs i eficients energèticament. Segons fonts
del Ministeri de l’Habitatge, amb l’entrada
en vigor del CTE, Espanya es col•loca entre els països
més innovadors en matèria d’edificació,
complint les directives europees sobre qualitat i eficiència
energètica, i fomentat la innovació i el
desenvolupament tecnològic.
Aquesta normativa, assegura
el tècnic de l’Agència,
Josep Vela, “suposa un pas endavant en la regulació dels
aspectes energètics dels edificis, posant-nos
als nivells d'exigència de la resta de països
europeus i introduint nous elements com la incorporació de
la energia solar als edificis”.
Per la seva banda,
Francesc Labastida, de l’Oficina
Consultora Tècnica del Col•legi d’Arquitectes
de Catalunya, opina que “encara que no hi hagi
canvis molt substancials, sí que és important
el conjunt d’exigències necessàries
per compliment dels requisits de seguretat i habitabilitat”.
Una
de les innovacions més destacades de la nova
normativa estatal és que incorpora la necessitat
d’aconseguir construccions més sostenibles
i eficients energèticament, per tal de limitar
les emissions de CO2 a l’atmosfera. Amb aquesta
finalitat, el CTE estableix l’obligació d’incorporar
criteris d’eficiència energètica
i l’ús d’energia solar, tèrmica
o fotovoltaica, en els nous edificis o en aquells que
es vagin a rehabilitar. Així, el Document Bàsic
d’estalvi d’energia, de caràcter regulatori,
conté quatre exigències energètiques
fonamentals: la limitació de la demanda energètica,
el rendiment de les instal•lacions tèrmiques,
la contribució solar tèrmica mínima
per a produir aigua calenta sanitària (ACS), i
la contribució solar fotovoltaica mínima
per a produir energia elèctrica.
Reduir la demanda
energètica, especialment pel
que fa a l’escalfament dels habitatges, és
una de les prioritats del nou text. Els edificis hauran
de disposar de determinades característiques arquitectòniques
que contribueixin a assolir la temperatura idònia
dins de la llar, i que s’establiran en funció del
clima de la localitat, de l’ús de l’edifici
i de l’estació de l’any. Amb aquestes
condicions, la demanda de calefacció es podrà reduir
en un 25%. Segons han indicat estudis previs de la normativa,
la demanda de calefacció experimentarà a
tota Espanya una reducció mitjana que oscil•laria
entre el 21% (en blocs d’habitatges) i el 37% (en
habitatges unifamiliars).
Per primera vegada, s’estableixen també uns
requisits per millorar l’eficiència energètica
de la il•luminació, adreçats especialment
al sector terciari. Els llums s’ajustaran a l’ocupació real
de la zona que il•luminen, i disposaran de sistemes
de control i regulació per aprofitar al màxim
la llum natural.
|
|
| |
|
|
| |
Equips de
captació solar tèrmica |
|
| |
|
|
| |
El CTE també preveu l’obligació d’equipar
amb captadors solars els edificis, per cobrir les necessitats
energètiques dels seus usuaris i de les instal•lacions.
Els nous habitatges hauran d’obtenir entre el 30%
i el 70% de l’ACS amb energia solar tèrmica,
en funció de la situació geogràfica
i de la demanda d’ACS. Aquest aspecte de la normativa,
però, estableix excepcions en els casos dels edificis
històrics que es rehabilitin (que no hauran de tenir
plaques solars) i quan l’edifici es trobi en una
zona d’ombra (on la falta de sol s’haurà de
compensar amb altres energies renovables).
Per la seva banda,
els nous edificis del sector terciari que superin una certa
superfície (en el cas de
les oficines, els 4.000 m²) hauran de comptar amb equips
de captació solar fotovoltaica per satisfer part
de les seves necessitats d’electricitat. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Segons les estimacions de l’Institut
per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia
(IDAE), l’aplicació d’aquestes
mesures representarà a cada edifici un estalvi
energètic d’entre un 30% i un 40%, així com
una reducció d’emissions de CO2 d’entre
un 40% i un 55%.
Per a Labastida, les principals virtuts
d’aquest
text són que representa “la recopilació d’una
normativa que ara està molt diversificada i desconnexa” i,
al mateix temps, “el seu caràcter exigencial; és
a dir, procura obtenir la prestació de seguretat
i habitabilitat mitjançant un conjunt d’exigències”.
Aquest expert opina que això provocarà la
incorporació al sector de noves tècniques
i fomentarà nous criteris de disseny i la innovació tecnològica.
Aquesta
normativa, però, té algunes mancances,
segons Vela. “L'esforç realitzat per simplificar
el compliment de la norma ha significat que no s'hagin
tractat adequadament aspectes com la refrigeració dels
edificis, amb un pes cada vegada més important,
o que s'hagin deixat de banda solucions constructives
determinades que en algunes regions s'apliquen habitualment
i han demostrat uns bons comportaments tèrmics”,
afirma el tècnic.
|
|
| |
|
|
| |
Habitatges poc
eficients |
|
| |
|
|
| |
A Barcelona com a Catalunya, el sector
residencial aglutina bona part del consum final d’energia.
Segons Imma Mayol, presidenta de l’Agència,
en el cas de l’habitatge, “cal revertir la
tendència a l’increment del consum energètic,
que en molts casos no vol dir un increment del benestar”.
“ Edificis més eficients vol dir edificis
que necessiten menys energia, i, per tant, menys despesa
econòmica per als seus usuaris”, indica
Mayol. En aquest sentit, la presidenta de l’Agència
assegura que “la inversió en eficiència
energètica és una inversió econòmica
favorable”. |
|
| |
|
|
| |
Possible pujada
dels preus |
|
| |
|
|
| |
L’aprovació d’aquesta nova llei ha
provocat un debat sobre el possible encariment del preu
de l’habitatge. L’Associació de Promotors
i Constructors d’Espanya (APCE) considera que les
noves mesures revertiran en un augment dels costos de construcció,
i, per tant, sobre el preu final dels habitatges, encara
que preveu que aquest augment no sobrepassarà el
2% en els pisos de venda lliure.
Front a aquestes manifestacions,
la ministra d’Habitatge,
María Antonia Trujillo, ha manifestat públicament
que l’estalvi econòmic i ambiental que comportarà el
CTE compensarà el sobrecost de l’1% que
causarà l’aplicació de les seves
normatives en la construcció. Segons Trujillo,
els beneficis derivats de l’estalvi energètic
faran que l’encariment de l’habitatge estigui
amortitzat en cinc anys.
Els fabricants de maons han alertat
que hauran d’apujar
els preus d’aquest material bàsic per a
la construcció, per tal de compensar la pujada
de la despesa energètica en els processos de producció,
causada en bona part per l’augment del preu del
petroli. En aquest sentit, Mayol adverteix que “el
que realment encareix la vivenda és la ineficiència
energètica”.
El CTE, que va entrar en vigor
el 29 de març –l’endemà de
la seva publicació al Boletín Oficial del
Estado–, estableix un període d’aplicació voluntària
durant dotze mesos, excepte pel que fa a l’estalvi
energètic i la seguretat contra incendis, els
preceptes dels quals han d’aplicar-se als sis mesos.
|
|
| |
|
|
| |
Habitatges iniciats |
|
| |
|
|
| |
Font: Ministeri de l'Habitatge |
|
| |
|
|
|
|
|
Llistat
de Reportatges