| |
|
| |
Reportatge |
juliol-agost
2006 |
 |
| |
|
|
| |
El compromís
ambiental de les universitats |
|
| |
|
|
| |
Per tal de minimitzar el seu impacte
negatiu sobre el medi ambient, nombroses universitats
estan portant
a terme projectes d’ambientalització dels
seus campus. Aquestes actuacions no només consisteixen
en accions com instal•lar equips d’energies
renovables, sinó que es transformen en “oficines
verdes”, amb el fi de controlar la petjada ecològica
del campus i contribuir a la formació de professionals
sensibilitzats amb els criteris ambientals.
|
|
| |
|
|
| |
Als països desenvolupats, les universitats s’estan
transformant progressivament en petites ciutats. Els seus
campus, sovint allunyats dels grans nuclis urbans per motius
d’espai, creixen per donar resposta a les necessitats
dels seus usuaris, estudiants, professors i resta de professionals.
La petjada ecològica de les universitats creix proporcionalment
a l’ús intensiu que es fa de les instal•lacions.
La
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) és
veterana en la realització de campanyes destinades
a minimitzar el seu impacte ambiental. El 2001 va posar
en marxa la campanya “No tinguem la mà foradada”,
amb l’objectiu de reduir la despesa energètica
derivada de la climatització, la il•luminació i
l’ús dels equips informàtics, així com
el consum d’aigua i paper. En el marc d’aquesta
campanya, la universitat va efectuar actuacions com la
substitució de làmpades tradicionals per
d’altres més eficients, la instal•lació de
detectors de presència a les aules i de temporitzadors
d’aigua al lavabo, etc. |
|
| |
|
|
| |
Pla integral
per la sostenibilitat |
|
| |
|
|
| |
Recentment, la UPC ha aprovat el seu “Pla
UPC Sostenible 2015”, un document que vol esdevenir
el referent de les polítiques sostenibles d’aquesta
universitat. Amb la mirada fixada en l’any 2015,
que és la data que fixa l’Organització de
les Nacions Unides (ONU) per acomplir els Objectius de
Desenvolupament del Mil•leni, aquest Pla no només
pretén fomentar el compromís de la universitat
amb els reptes de la sostenibilitat, sinó també inculcar
els criteris de la sostenibilitat als seus estudiants,
formant professionals que apliquin aquests criteris durant
l’exercici de la seva activitat laboral.
El document,
realitzat mitjançant un procés
participatiu obert al públic, contempla cinc àmbits
prioritaris: edificació, energia i canvi climàtic;
gestió del cicle integral de l’aigua; responsabilitat
social de la tecnologia; planificació territorial,
mobilitat i logística; i cicles materials, ecodisseny
i gestió dels recursos. La prioritat en matèria
energètica es centra en analitzar els efectes
sobre el consum energètic del sector de l’edificació i
la seva contribució al canvi climàtic global,
com a conseqüència de la generació d’emissions
de gasos d’efecte hivernacle.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Un campus respectuós
amb el medi ambient |
|
| |
|
|
| |
La creació del Campus del Baix Llobregat de la
UPC a Castelldefels, integrat en el Parc Mediterrani de
la Tecnologia, pretén fer compatible l’activitat
universitària amb la preservació del medi
natural, tot minimitzant l’impacte ambiental. Aquest
nou campus ha tingut en compte, des de la fase de disseny,
les consideracions ambientals en totes les actuacions,
de manera que els edificis s’han construït amb
el mínim impacte sobre el medi ambient. Alhora s’ha
preservat l’entorn natural, amb un llac, i mantenint
la vegetació i la fauna pròpia de l’ecosistema
del Delta del riu Llobregat.
Amb la intenció de contribuir a la sostenibilitat
del sistema energètic, al Campus del Baix Llobregat
s’ha apostat per l’eficiència energètica
i per la introducció d’energies renovables,
per tal de reduir la dependència de les energies
fòssils. D’aquesta forma, en aquest campus
es poden estalviar anualment fins a 3,92 tones d’emissions
de CO2 gràcies
a la incorporació de sistemes
d’aprofitament solar.
A més de les instal•lacions d’energies
renovables, al campus s’han aplicat nous sistemes
per reduir el consum energètic, com ara la refrigeració per
nivell freàtic, que aprofita la baixa temperatura
de l’aigua de l’aqüífer (15-17 ºC)
per refredar l’aire captat a la façana nord
i conduir-lo a l’espai que s’ha de refrigerar.
A
l’hora de construir els edificis es van tenir
en compte criteris d’eficiència energètica:
per exemple, les aules amb activitat contínua
i que requereixen més insolació s’han
orientat cap al sud, deixant la façana nord per
als passadissos. S’han aïllat les façanes
i s’ha promogut la ventilació natural dels
aularis; també s’han portat a terme mesures
de protecció acústica, d’aprofitament
de l’aigua i de reducció dels residus. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Energia provinent
de fonts renovables |
|
| |
|
|
| |
Per la seva banda, la Universitat Autònoma
de Barcelona (UAB), situada a la localitat de Bellaterra,
compta amb el seu Pla d’Acció per la Sostenibilitat,
aprovat el 2002. Un dels objectius prioritaris d’aquest
Pla és promoure l’ús de les energies
renovables, i millorar l’eficiència i l’estalvi
energètic de les seves instal•lacions. La
finalitat és reduir les emissions de CO2 que es
generen com a conseqüència de l’activitat
de la universitat, i contribuir així al compromís
del Protocol de Kyoto de reduir les emissions de gasos
d’efecte hivernacle.
Amb les actuacions dutes a
terme per la UAB entre 1990 i 2004, s’ha estalviat l’emissió de
8.993 tones de CO2 a l’atmosfera, mentre que sense
aplicar aquestes mesures les emissions haurien estat
un 22% superiors respecte a les de 1990. Per aconseguir
aquesta reducció, algunes de les actuacions han
estat la substitució d’aparells de calefacció i
il•luminació existents per altres de més
eficients; i el foment de les energies renovables i del
transport públic per accedir al campus.
Pel que
fa a les instal•lacions de fonts d’energia
renovables, la UAB disposa d’una central fotovoltaica,
situada a les cobertes de dos edificis de la plaça
Cívica, i que forma part d’una xarxa de
centrals fotovoltaiques promoguda pel projecte europeu
univERsol. L’energia produïda per aquesta
central es ven a la xarxa. Gràcies a la producció de
panells fotovoltaics, la UAB ha evitat l’emissió aproximada
d’unes 15 tones de CO2 fins el 2004. A més,
el campus compta també amb una instal•lació d’energia
solar tèrmica, per escalfar l’aigua dirigida
als vestidors del Servei d’Activitat Física.
La instal•lació termosolar té un
potència equivalent de 47,25 kWh, i permet substituir
una part del consum de gas natural (aproximadament un
5.000 mJ anuals), la qual cosa suposa un estalvi d’emissions
a l’atmosfera de 15 tones de CO2.
L’any 2000, la UAB va ser pionera a Espanya en
incorporar el biodièsel com a combustible per
a la totalitat de la seva flota interna d’autobusos.
Des del 2002, el biodièsel que s’utilitza és
cent per cent procedent d’olis de cuina reciclats.
Amb la utilització de biocombustible, l’Autònoma
va evitar l’emissió a l’atmosfera
de 176 tones de CO2 durant el període 2002-2004.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Foment de la
mobilitat sostenible |
|
| |
|
|
| |
Per motius d’espai, alguns campus es
troben molt lluny dels grans nuclis urbans, motiu pel qual
l’accés en transport públic es dificulta.
En el cas de la UAB, tot i que la major part dels desplaçaments
es realitzen en transport públic (61%), una part
important es fa en vehicle privat, arribant a representar
un 36 % respecte al total. Aquesta presència massiva
de cotxes, provocada per la bona connectivitat que proporciona
la xarxa d’autopistes, afegit a la lliure disponibilitat
d’aparcaments, congestiona el campus amb desplaçaments
interns de persones que arriben en cotxe. El nombre de
desplaçament amb mitjans no motoritzats (en bicicleta
i a peu) constitueix el 3,3% dels desplaçaments
totals. Per aquest motiu, fomentar una mobilitat més
sostenible és un gran repte ambiental per a les
universitats.
Moltes universitats disposen ja d’una borsa de “cotxe
compartit”: aquest servei, que habitualment es
realitza “on line”, permet optimitzar l’ús
del cotxe, reduint el número de vehicles que es
desplacen fins al campus ocupats per una sola persona.
Així, es posa en contacte a persones que realitzin
trajectes similars i estiguin disposats a compartir el
viatge. Per realitzar aquest contacte, la UPC i la UAB
fan servir el cercador Compartir, que permet localitzar
a companys de trajecte per a qualsevol tipus de viatge.
En
el cas del campus de la UPC a Castelldefels, un aspecte
rellevant és la impossibilitat d’accedir
en vehicle motoritzat al seu interior, de manera que
es reserven tots els vials del campus per a l’ús
de bicicletes i vianants. Els vehicles motoritzats disposaran
de pàrquings situats a la perifèria del
campus. Per potenciar la mobilitat sostenible, el campus
es connectarà amb la futura xarxa de carrils de
bicicletes i passeigs per a vianants del municipi.
|
|
| |
|
|
| |
Més
informació:
Universitat
Politècnica de Catalunya
Universitat
Autònoma de Barcelona
Cercador Compartir |
|
| |
|
|
|
|
|