| |
|
| |
Reportatge |
novembre-desembre
2006 |
 |
| |
|
|
| |
Els biocarburants,
una alternativa al consum de petroli |
|
| |
|
|
| |
En un escenari paradoxal en el
qual conviuen l’excessiva dependència del petroli amb
l’alarma pel seu esgotament, els carburants ecològics
estan aconseguint fer-se un lloc, centrant les atencions
d’ institucions públiques, fabricants de
cotxes i usuaris. Espanya és el principal productor
de bioetanol de la Unió Europea, però el
seu nivell de consum de biocombustibles és encara
molt baix. Alguns exemples en l’impuls de carburants
alternatius poden ser Brasil, Suècia i França.
|
|
| |
|
|
| |
Actualment, el petroli marca l’agenda
energètica de la Unió Europea. D’una
banda, el nivell de dependència energètica
exterior de l’Europa dels Vint-i-cinc es va situar
al voltant del 55% l’any 2005, arribant a l’extrem
en el cas d’Espanya, la qual va assolir el rècord
històric del 85%. D’altra banda, els experts
alerten que els recursos fòssils s’exhaureixen,
encara que no hi ha consens al voltant de quant duraran
les reserves petrolíferes, ja que depèn,
en part, de si es manté o s’aconsegueix reduir
el ritme actual de consum. Davant d’aquest escenari
d’esgotament del petroli, l’alternativa real
més immediata és la utilització de
combustibles ecològics, o biocombustibles, com ara
el biodièsel, el bioetanol o el biometà.
Aquests
carburants alternatius procedeixen principalment de matèries primeres vegetals (en el cas del biodièsel
i del bioetanol) o gasoses (en el cas del biometà)
i biodegradables. El biodièsel s’obté a
partir de diferents tipus d’oli (de plantes oleaginoses,
com la soja, la colza, la palma o el blat de moro; o
olis utilitzats de cuina o tallers) sotmesos a un procés
de refinament. Pel que fa al bioetanol, aquest s’aconsegueix
mitjançant la barreja d’olis procedents
del blat, la remolatxa o la canya de sucre, amb gasolina.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Els biocombustibles presenten una sèrie d’avantatges
ambientals respecte als carburants fòssils: al marge
de contribuir a reduir el consum i la dependència
del petroli, emeten entre un 40% i un 80% menys de diòxid
de carboni, i, per tant, contaminen menys que els carburants
tradicionals. A més a més, no són
tòxics, no emeten sofre i són biodegradables.
En principi, qualsevol vehicle amb un motor dièsel
pot utilitzar biodièsel sense haver de fer-ne grans
adaptacions, i la major capacitat de lubricació fa
que els motors siguin més silenciosos i duradors.
Tanmateix,
impliquen també alguns inconvenients
remarcables: l’augment de les emissions d’òxids
nitrosos, el deteriorament del cautxú, l’augment
del consum i la disminució en un 5% de la potència
del motor. El seu cost de producció és
pràcticament el doble que el del dièsel
mineral, tot i que el seu preu final és similar,
ja que els biocarburants estan exempts d’impostos.
|
|
| |
|
|
| |
Els biocarburants
en l’agenda europea |
|
| |
|
|
| |
Degut al seu alt nivell de dependència del petroli,
la Unió Europea ha fet pública una estratègia
per a l’increment de l’ús de combustibles
ecològics. D’aquesta manera, s’ha fixat
com a objectiu arribar l’any 2020 al mínim
del 23% de carburants alternatius.
Més enllà de les polítiques comunitàries
que la UE està posant sobre la taula, alguns dels
seus països membres, com França o Suècia –referent
mundial en l’aplicació de polítiques
ambientals i sostenibilistes– ja estan impulsant
mesures que contribueixin a incrementar l’ús
de biocombustibles, especialment en el transport privat.
Així, França ha aprovat recentment l’ús
de l’E85 –una barreja formada en un 85% per
etanol i en un 15% per gasolina– en vehicles de
grans flotes, però l’objectiu és
estendre progressivament la seva utilització a
partir de gener de 2007. Pel que fa a Suècia,
país modèlic en el camp de la mobilitat,
el bioetanol és fins a un 30% més barat
que la gasolina, i el Govern promou mesures com la compra
de vehicles que funcionin amb bioetanol.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Brasil, pioner
en l’ús de biocarburants |
|
| |
|
|
| |
Brasil ha estat un país pioner
en l’ús de combustibles vegetals a gran
escala. Des de fa trenta anys, més del 40% del
parc automobilístic brasiler circula amb combustibles
alternatius al petroli, principalment l’etanol,
un alcohol de canya que s’utilitza com a combustible únic
o com a additiu de la gasolina en un 25%. Les previsions
indiquen que aquest any el 70% dels automòbils
nous fabricats al Brasil funcionaran amb ambdós
sistemes.
Amb 170.000 milions de litres per any, Brasil és
el principal productor i exportador mundial d’etanol.
Bona part de la producció està destinada
al consum del mercat intern. Més de 2 milions
i mig de vehicles circulen a diari per Brasil utilitzant
alcohol i dos milions més fan servir el sistema “flex”,
que els permet funcionar amb etanol o gas natural.
|
|
| |
|
|
| |
Molta producció i
poc consum |
|
| |
|
|
| |
Espanya és el principal productor de bioetanol
de la UE. Amb una producció de 526 milions de litres
a Espanya i 420 milions als Estats Units, l’empresa
Abengoa és líder en aquest sector. Però,
en canvi, és un dels països europeus amb una
menor taxa de consum de biocombustibles.
Per pal•liar aquesta situació, el Govern
espanyol ha anunciat pressions a la UE perquè es
marqui com a meta assolir una quota del 10% d’ús
de biocarburants dins del mercat de combustibles d’aquí quatre
o cinc anys.
Un altre gran repte per a Espanya és implementar
la xarxa de distribució, ja que només 128
de les més de 8.500 gasolineres que hi ha a Espanya
ofereixen biocarburants, segons la revista “Energías
Renovables”. A Alemanya o Àustria, en canvi,
es venen en 1.700 gasolineres. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Pel que fa a Catalunya, l’actual Pla
de l’Energia de Catalunya 2006-2015, elaborat per
l’Institut Català d’Energia (Icaen),
preveu que el consum de biodièsel l’any 2015
sigui de 665,6 kTep, el que representa un 15% sobre el
total del gas-oil distribuït a Catalunya. Segons Manel
Ebri, president de l’Associació Catalana del
Biodièsel (ACB), “Catalunya va estar capdavantera
en comptar l’any 2002 amb la primera planta industrial
de biodièsel de l’Estat espanyol”. El
biodièsel, afirma Ebri, ha comptat amb “una
acceptació excepcional per part de la població catalana
motivada, en part, per les campanyes de difusió dels
mitjans de comunicació, així com pel suport
de les institucions catalanes, les quals han fet arribar
el missatge no només a empreses de transport públic,
sinó també directament al consumidor privat”.
Durant
l’any 2006, l’Ajuntament de Barcelona
ha volgut donar un impuls a la utilització del
biodièsel. Així, des del passat mes de
maig, quinze autobusos de la flota de Transports Metropolitans
de Barcelona circulen alimentats per biodièsel
produït íntegrament a Catalunya. L’objectiu
d’aquesta actuació, que de moment és
una prova de funcionament, és avaluar els avantatges
i inconvenients operatius d’aquest nou combustible
ecològic aplicat a autobusos urbans i en concret
a la ciutat de Barcelona. Els quinze vehicles utilitzen
Bio 10 Petrocat, una barreja de gas-oil tradicional i
biodièsel (al 10%), semblant a la que es troba
disponible en moltes estacions de servei per al consum
privat. D’altra banda, l’empresa de transports
municipal, que participa en un projecte europeu d’experimentació amb
piles d’hidrogen, ha anunciat que a finals del
2006, el 25% de la flota funcionarà amb gas natural,
un altre combustible que actualment representa una alternativa
a l’ús del petroli per al transport.
En aquesta
mateixa línia, l’Agència
d’Energia de Barcelona i l’Associació Catalana
del Biodièsel van signar el passat maig un acord
de col•laboració amb la finalitat de promoure
l’ús del biodièsel en l’àmbit
municipal de la ciutat de Barcelona, especialment pel
que fa a les flotes de vehicles propis de l’Ajuntament
i d’altres col•lectius. “L’ús
del biodièsel és fonamental per a abordar
un model de desenvolupament més sostenible, i
per a afrontar els reptes ecològics i socials
en matèria energètica”, va declarar
Imma Mayol, presidenta de l’Agència, durant
la signatura del conveni.
|
|
| |
|
|
| |
Vehicles pensats per consumir combustibles
alternatius |
|
| |
|
|
| |
En el procés de promoció de l’ús
dels combustibles ecològics, els fabricants d’automòbils
tenen un paper clau. L’empresa Renault ha anunciat
que el 2007 comercialitzarà una versió del
Mégane que funcioni amb bioetanol. Les intencions
de la companyia són que el 2009 tots els seus models
dotats amb motors dièsel puguin fer servir el biodièsel
habitualment i que el 2010 tots els models Renault funcionin
amb bioetanol E85.
Els fabricants automobilístics són conscients
que cal buscar alternatives al petroli, sigui en el camp
dels combustibles ecològics o sigui en la recerca
de noves fonts d’energia, com l’hidrogen
o la pila de combustible. Això es deixa notar
en els salons automobilístics internacionals.
La darrera edició del Saló de l’Automòbil
de París, una de les principals fires del sector,
va estar marcada per l’interès pels combustibles
alternatius, tant pels vehicles elèctrics, els
híbrids i els biocarburants, que van centrar bona
part de l’atenció del Saló.
Mentre
que Toyota i Honda se centren en la investigació de
vehicles que funcionin amb tecnologia híbrida,
companyies com Fiat, Ford, Saab o Volvo han posat en
el mercat diferents models que poden fer servir biodièsel,
bioetanol i altres biocombustibles.
Més enllà de l’ús de biocarburants,
l’energia que té més futur és,
segons alguns experts, la pila d’hidrogen, ja que
dóna millors resultats en el camp del transport.
Aquesta tecnologia es basa en transformar l’hidrogen
en electricitat mitjançant una reacció electroquímica
amb l’oxigen. Tanmateix, encara està en
fase d’experimentació. L’empresa Hyundai
preveu posar a la venda un model amb pila de combustible
el 2012. Quan arribi el moment, caldrà tenir preparada
una xarxa de subministrament que permeti repostar hidrogen
com avui fem amb la gasolina. |
|
| |
|
|
|
|
|
Llistat
de Reportatges