| |
|
| |
Reportatge |
març-abril
2007 |
 |
| |
|
|
| |
Reptes i perspectives
de la climatització renovable a Europa |
|
| |
|
|
| |
A diferència de la situació que
viu la producció d’electricitat a partir
de fonts d’energia renovables, la regulació normativa
de la calefacció i la refrigeració renovables
està encara en procés de desenvolupament
a la Unió Europea (UE), que encara no ha aprovat
cap directiva al respecte, tot i que diferents associacions
i entitats ho estan demanant des de fa temps.
La climatització a partir de fonts energètiques
renovables presenta, segons el Pla d’Acció per
a la Climatització Renovable a Europa (elaborat
en el marc del projecte K4RES-H), una sèrie d’avantatges
respecte a altres fonts convencionals com el petroli
o l’electricitat: és una opció prou
desenvolupada i relativament barata. A més a més, és
una tecnologia que està disponible ja i que és
fiable; és a dir, que es pot començar a
aplicar a petita escala. Això contrasta amb altres
tecnologies encara en fase d’estudi, com l’anomenat “carbó net”,
que no estarà disponible, previsiblement fins
d’aquí unes dècades.
|
|
| |
|
|
| |
A la UE, s’han adoptat directives per
a la promoció de les energies renovables en els
sectors de l’electricitat i del transport, però no
existeix cap marc legislatiu per a la climatització renovable.
El febrer de 2006, el Parlament Europeu va aprovar per
una amplia majoria una resolució en la que demanava
a al Comissió Europea –l’òrgan
executiu comunitari– presentar una proposta de directiva
per promoure la climatització renovable, que fixés
uns objectius específics a escala nacional i europea.
Tanmateix, la Comissió encara no ha posat cap proposta
normativa sobre la taula. “Quasi un any després
de la resolució del Parlament Europeu, estem molt
insatisfets que la Comissió no hagi preparat encara
una proposta de directives amb objectius i mesures clares
per promoure la climatització renovable”,
afirma Ole Pilgaard, president d’ESTIF (Federació de
la Indústria Solar Tèrmica Europea).
El 1997,
es va publicar el Llibre Blanc de l’Energia,
en el qual la UE marcava els seus compromisos amb el
desenvolupament de les energies renovables: l’objectiu
principal que es fixava en aquest document era aconseguir
el 12% del consum energètic continental a partir
de les energies renovables a l’any 2010.
Uns anys
més tard, el 2003, es van adoptar dos
directives europees per fomentar l’ús de
les renovables per a la producció d’electricitat,
així com per a la seva utilització en el
sector del transport. Ambdues normatives van tenir un
impacte positiu significatiu sobre les polítiques
nacionals dels Estats membres i sobre el creixement del
mercat comunitari. En termes de consum energètic
comunitari, fixen objectius per arribar al 6% en electricitat
i a l’1% en biocombustibles.
Una opció per assolir el 5% restant –fins
arribar a l’objectiu del 12% propuesto pel Llibre
Blanc– és aprofitar el potencial del sector
de la climatització. Tanmateix, el sector de la
climatització no està prou desenvolupat
en el marc polític. Al Llibre Blanc es van incloure
objectius sectorials específics, però mai
van estar traduïts a la legislació europea.
Recentment,
la Comissió Europea ha reconegut
que la climatització amb renovables és “essencial” per
al futur del subministrament energètic de la UE,
però, en opinió de Raffaele Piria, director
d’ESTIF, “tot i que és molt satisfactori
veure que l’energia solar tèrmica i altres
tecnologies aplicables a la climatització renovable
estan integrades com a element crucial de l’estratègia
europea per a les renovables, trobem a faltar mesures
concretes”.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Projectes europeus
per la climatització renovable |
|
| |
|
|
| |
L’Agència d’Energia de Barcelona està involucrada
activament en el desenvolupament de dos projectes d’àmbit
europeu, amb la finalitat de promoure la climatització d’edificis
amb energies renovables: K4RES-H (Qüestions clau per
a l’energia tèrmica renovable a Europa), i
Solarterm.
El projecte K4RES-H té l’objectiu de reforçar
la promoció de les fonts d’energia renovable
en general en l’àmbit de la calefacció i
la refrigeració (FER-C). Es tracta d’un
projecte que analitza les polítiques públiques
de suport a les FER-C, identifica les bones pràctiques
i desenvolupa unes directrius concretes, aplicables tant
a escala local com regional, estatal i europea.
El principal
resultat d’aquest projecte intersectorial
(que contempla diferents sistemes energètics;
solar tèrmic, biomassa i geotèrmic) i integrat és
el Pla d’Acció global per a les fonts d’energia
renovable relatives a calefacció i refrigeració a
Europa, i tracta cinc qüestions clau: objectius
verificables per a les FER-C, quantificar la generació d’energia
d’instal•lacions individuals de FER-C, normatives,
incentius financers, i aplicacions innovadores de FER-C.
Per primera vegada, aquestes cinc qüestions clau
s’han estudiat, no pas aplicades a una sola tecnologia,
sinó a les FER-C en conjunt.
Per la seva banda,
el projecte Solarterm està destinat
a promoure una nova generació de sistemes solars
tèrmics per climatització solar als països
de la conca mediterrània. Aquesta regió té un
gran potencial per a l’ús d’energies
renovables, sobretot pel que fa a l’energia solar,
atès l’alt nivell de radiació solar
de la zona. Tanmateix, actualment, en aquesta regió només
es fa servir una petita part de les diverses tecnologies
solars tèrmiques disponibles, sobretot els escalfadors
d’aigua solars.
Davant d’aquesta situació, Solarterm té la
finalitat de transmetre als països mediterranis
que no són membres de la Unió Europea el
coneixement en matèria de sistemes solars tèrmics
i de refrigeració, adaptant les noves tecnologies
a les necessitats específiques d’aquests
països. Així mateix, es proposa també ampliar
el ventall d’aplicacions solars tèrmiques
i de refrigeració als països mitjançant
la promoció de solucions rendibles, com ara els
sistemes combinats; i donar suport a l’R+D i a
l’ús de sistemes solars tèrmics i
de refrigeració als països per mitjà de
mesures polítiques. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Climatització amb
energia solar |
|
| |
|
|
| |
L’aplicació de l’energia solar tèrmica
en la producció de refrigeració és
una alternativa tecnològica per aconseguir estalvis
energètics i d’operació en aquest àmbit.
A més, ofereix altres avantatges, com ara la coincidència
entre la màxima producció solar i la màxima
demanda; la reducció del consum d’electricitat
global i de les puntes de demanda; així com estalvis
econòmics al reduir el consum elèctric en
hores punta; i la reducció en les despeses de contractació de
potència elèctrica. En aquests moments, l’Agència
està estudiant la possibilitat d’implantar
un sistema d’energia solar tèrmica per a la
climatització a edificis de Barcelona.
Els sistemes
de refrigeració solar s’integren
dins una instal•lació de climatització,
amb la finalitat de produir aire condicionat o calefacció a
partir de l’aprofitament de l’energia solar
tèrmica. Entre ells, els equips de producció d’aire
condicionat són els més habituals, tot
i que també existeixen equips de producció de
fred, per a la producció d’aigua freda i
d’aire fred; equips auxiliars i equips de producció de
calor.
En paraules d’Ole Pilgaard, “el mercat solar
tèrmic europeu està creixent molt, però encara
es basa en uns pocs països que ho encapçalen.
La nostra indústria necessita una demanda forta
i equilibrada en tota la UE per ser capaços d’aconseguir
les economies d’escala necessària per fer
que la solar pugui competir al mateix nivell amb els
combustibles fòssils o l’electricitat”.
|
|
| |
|
|
| |
Més informació: |
|
| |
|
|
| |
 Article
d’opinió de Raffaele
Piria (ESTIF) sobre calefacció i refrigeració renovables
a Europa
Projecte
K4RES-H
Federació de la Indústria Solar Tèrmica
Europea – ESTIF (en anglès)
Consell
Europeu d’Energies Renovables – EREC (en
anglès)
Pla
d’Acció per a la Climatització Renovable
a Europa (PDF-en anglès)
|
|
| |
|
|
|
|
|
Llistat
de Reportatges