| |
|
| |
Reportatge |
juliol-agost
2007 |
 |
| |
|
|
| |
La contaminació lumínica
a Espanya: causes, efectes i solucions |
|
| |
|
|
| |
L'halo lluminós de Barcelona és
perfectament visible a 300 quilòmetres de distància
de la ciutat, és a dir, no hi ha el cel fosc al
voltant d'aquest perímetre. Si els nivells d'il•luminació artificial
continuen creixent al ritme actual, un 10% cada any,
la nit natural desapareixerà per complet en un
futur immediat. De fet, la Via Làctia ja ha estat
pràcticament esborrada de la volta celeste urbana;
si la nit és clara s'albiren, en el millor dels
casos, Júpiter i Venus.
Els observatoris astronòmics van ser els primers
en adonar-se d'aquest fenomen i mobilitzar-se per combatre
la contaminació lumínica a Espanya. La
primera mesura legal va ser la denominada Llei del Cel
de les Canàries que, el 1988 va permetre la creació de
la millor reserva astronòmica d'Europa al voltant
dels observatoris més importants de les illes
(els de Tenerife i Las Palmes) i de l'Oficina Tècnica
de Protecció de la Qualitat del Cel. Les campanyes
de denúncia promogudes per associacions astronòmiques
i científiques, com ara l'espanyola CelFosc o
Dark-Sky Association a nivell internacional, han estat
el motor dels tímids avenços legislatius
aconseguits per a la conservació de la nit estrellada.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Una forma de contaminació poc
coneguda |
|
| |
|
|
| |
Els problemes que genera l'excés de
llum provinent de fonts artificials no es van començar
a tenir en compte fins a la dècada dels 90, malgrat
que la lumínica és l'única contaminació ambiental
la solució de la qual s'amortitza a termini molt
curt. Sense anar molt lluny, un estudi pilot realitzat
a la ciutat de Tàrrega (Lleida) va demostrar que
amb l'estalvi energètic obtingut en un any n'hi
ha prou per assumir el cost que suposa l'adaptació de
les infrastructures.
S'entén per contaminació lumínica
l'emissió i reflexió cap a l'atmosfera
de la llum produïda a les grans zones urbanes per
instal•lacions d'il•luminació exterior
amb un disseny i una orientació que afavoreix
la dispersió de la llum en totes direccions (rètols
lluminosos, fanals, lluminàries, fluorescents).
Tot raig de llum que surti per sobre de l'horitzó és
inútil i està malgastat, malgrat això,
l’enllumenat públic llança gairebé el
60% del seu flux lluminós al cel. L'estalvi anual
que es podria obtenir a Espanya amb una il•luminació correcta
es calcula en uns 250 milions d'euros. Com? Segons expliquen
els experts de l'associació CelFosc, mitjançant
mesures molt senzilles i lògiques, com per exemple:
|
|
| |
|
|
| |
 |
- Evitar els rètols lluminosos a les façanes
dels edificis.
- Substituir els fanals tipus globus sense reflector
en la part superior, que malgasten la meitat de la
llum projectant-la cap a dalt en lloc de cap al cel.
- Eliminar les faroles i lluminàries a l'altura
de les finestres dels domicilis particulars.
- Utilitzar làmpades de vapor de sodi de baixa
pressió que consumeixen la meitat i són
menys contaminants que les de mercuri.
- Rebaixar les potències i escollir la potència
suficient, no la màxima.
- Instal•lar reguladors d'intensitat i sistemes
d'encesa, com cèl•lules fotoelèctriques,
per assegurar que l'enllumenat no roman encès
durant les hores de llum natural.
|
|
|
| |
|
|
| |
Com ens perjudica
la sobreil•luminació |
|
| |
|
|
| |
Tants kilowats llançats al cel per
a res suposen un alt cost econòmic que, d'evitar-se,
significaria un 25% d'estalvi a la nostra factura de la
llum. Però aquest malbaratament energètic
no és l'únic preu que paguem per això.
Altres de les conseqüències nefastes de la
contaminació lumínica són:
|
|
| |
|
|
| |
- Generar una falsa sensació de
seguretat per sustentar-se en un model luminotècnic
basat en la concepció errònia que l'excés
de llum augmenta la visibilitat i la seguretat ciutadana. "Ningú no
sembla pensar en el fet elemental que l'enllumenat
de carrers i carreteres hauria de dissenyar-se d'acord
amb
les peculiaritats de la nostra visió nocturna",
adverteix Carlos Herranz, físic i President
de CelFosc. Els llums de la ciutat enlluernen perquè són
excessius (solen utilitzar-se làmpades de
250 wats) i incideixen directament sobre l'ull, impedint
les seves funcions de visió nocturna a ple
rendiment. Seria molt més efectiu aplicar
un model d'enllumenat progressiu, donant a l'ull
el temps necessari per adaptar-se
a la foscor quan s’entra o se’n surt.
- Produir alteracions en la salut humana causades
per la intromissió de la llum de la via pública
als habitatges particulars. Encara que els estudis
sobre això són encara molt escassos,
s'ha constatat que la presència de llum quan
volem dormir interromp el cicle del son, estretament
vinculat al de la llum
natural. Insomni, fatiga, nerviosisme són
alguns dels símptomes que pateixen molts ciutadans
exposats a la presència d'un fanal davant
les finestres dels seus dormitoris. Els experts en
lleis recorden que és
un dret constitucional poder viure en unes condicions
d'assossec públic, en un entorn urbà sense
sorolls, olors ni emissions lluminoses molestes.
- Agredir
la flora i la fauna nocturnes. L'enlluernament
produït per la lluminositat artificial causa
desorientació en
les aus, provocant fins i tot la seva mort durant
els seus desplaçaments nocturns. Un excés
de llum altera els cicles d'ascens i descens del
plàncton
del mar, del qual s'alimenten les espècies
marines de la costa, i també incideix sobre
els cicles reproductius dels insectes. Més
del 90% de les espècies de lepidòpters
són de costums
nocturns i de la seva existència depenen moltes
espècies de plantes amb flors que s'obren
de nit, així com multitud de depredadors,
desequilibrant la base de la cadena tròfica.
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Què diu
la Llei? |
|
| |
|
|
| |
A diferència de països com la
República Txeca, un dels pocs que a Europa compten
amb una normativa nacional contra aquest tipus de contaminació,
a Espanya no tenim una llei d'abast estatal, la qual cosa
no ajuda a regular el problema. Les ordenances municipals
o autonòmiques vénen a omplir aquest important
buit. Tanmateix, "les nostres lleis locals no són
tan modèliques com les que regeixen, per exemple,
en la major part de les regions d'Itàlia” -apunta
Carlos Herranz-. “Estableixen poques prohibicions
o mesures concretes que es puguin aplicar ja, i les que
estableixen són insuficients per complir les finalitats
legals i, en alguns casos, contraproduents des del punt
de vista físic, com permetre l'emissió de
llum per sobre de l'horitzontal: a Catalunya es permet
fins al 50%; a Navarra, un 25% i, a Cantàbria, fins
un 15% ".
La primera llei autonòmica a Espanya va ser la
catalana Ordenació Ambiental
de l'Enllumenat per a la Protecció del Medi Nocturn,
establerta el 2001. Aquesta norma va suposar un gran
pas endavant,
però avui és objecte d'algunes crítiques
per part de l'associació CelFosc, bàsicament
per "establir una zonificació molt permissiva
sobretot en zones d'especial protecció, desapareixent
la salvaguarda que ofereix en una franja d'entre 2 i
5 quilòmetres al voltant dels parcs naturals.
Tampoc no ha previst la creació del fons econòmic
necessari per modernitzar les infrastructures locals
d'il•luminació", exposa el president
d'aquesta associació.
A la llei catalana, la van
seguir altres normatives autonòmiques (Les Balears, Cantàbria i
Navarra) i diverses ordenances municipals (en ciutats
com Santander, Burgos, Còrdova, Castro Urdiales,
Tàrrega i Figueres). Més enllà d'aquests
tímids avenços, en algun calaix de la UNESCO
espera resposta la petició que el 2004 va fer
un col•lectiu de 40 institucions científiques
espanyoles per declarar el cel fosc Patrimoni de la Humanitat.
Alguns experts opinen que la situació és
greu, i comença a requerir que els avenços
legals per assegurar la seva protecció siguin
més àgils. Sinó, aviat, ni amb un
telescopi resultarà suficient per assolir les
estrelles.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Origen de les
imatges i més informació: |
|
| |
|
|
| |
CelFosc: http://www.celfosc.org
Herranz
Dorremochea, Carlos. Contaminació lluminosa.
Gorosti (Quaderns de Ciències Naturals de Navarra),
1996.
International
Dark-Sky Association: http://www.darksky.org
Instituto
de Astrofísica de Canarias: http://www.iac.es
|
|
| |
|
|
|
|
|