Pàgina d'inici Castellano | English  
   
  Documents
  Hemeroteca - Reportatges
 
 
Agència d'Energia de Barcelona
Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB)
Ordenança Solar Tèrmica (OST)
Sensibilització energètica
Actuacions energètiques

Hemeroteca
Notícies
Reportatges
Entrevistes
Articles d'opinió
Bones pràctiques

  Reportatge juliol-agost 2007
     
  La contaminació lumínica a Espanya: causes, efectes i solucions  
     
 

L'halo lluminós de Barcelona és perfectament visible a 300 quilòmetres de distància de la ciutat, és a dir, no hi ha el cel fosc al voltant d'aquest perímetre. Si els nivells d'il•luminació artificial continuen creixent al ritme actual, un 10% cada any, la nit natural desapareixerà per complet en un futur immediat. De fet, la Via Làctia ja ha estat pràcticament esborrada de la volta celeste urbana; si la nit és clara s'albiren, en el millor dels casos, Júpiter i Venus.

Els observatoris astronòmics van ser els primers en adonar-se d'aquest fenomen i mobilitzar-se per combatre la contaminació lumínica a Espanya. La primera mesura legal va ser la denominada Llei del Cel de les Canàries que, el 1988 va permetre la creació de la millor reserva astronòmica d'Europa al voltant dels observatoris més importants de les illes (els de Tenerife i Las Palmes) i de l'Oficina Tècnica de Protecció de la Qualitat del Cel. Les campanyes de denúncia promogudes per associacions astronòmiques i científiques, com ara l'espanyola CelFosc o Dark-Sky Association a nivell internacional, han estat el motor dels tímids avenços legislatius aconseguits per a la conservació de la nit estrellada.

 
     
   
     
  Una forma de contaminació poc coneguda  
     
  Els problemes que genera l'excés de llum provinent de fonts artificials no es van començar a tenir en compte fins a la dècada dels 90, malgrat que la lumínica és l'única contaminació ambiental la solució de la qual s'amortitza a termini molt curt. Sense anar molt lluny, un estudi pilot realitzat a la ciutat de Tàrrega (Lleida) va demostrar que amb l'estalvi energètic obtingut en un any n'hi ha prou per assumir el cost que suposa l'adaptació de les infrastructures.

S'entén per contaminació lumínica l'emissió i reflexió cap a l'atmosfera de la llum produïda a les grans zones urbanes per instal•lacions d'il•luminació exterior amb un disseny i una orientació que afavoreix la dispersió de la llum en totes direccions (rètols lluminosos, fanals, lluminàries, fluorescents). Tot raig de llum que surti per sobre de l'horitzó és inútil i està malgastat, malgrat això, l’enllumenat públic llança gairebé el 60% del seu flux lluminós al cel. L'estalvi anual que es podria obtenir a Espanya amb una il•luminació correcta es calcula en uns 250 milions d'euros. Com? Segons expliquen els experts de l'associació CelFosc, mitjançant mesures molt senzilles i lògiques, com per exemple:
 
     
 
  • Evitar els rètols lluminosos a les façanes dels edificis.
  • Substituir els fanals tipus globus sense reflector en la part superior, que malgasten la meitat de la llum projectant-la cap a dalt en lloc de cap al cel.
  • Eliminar les faroles i lluminàries a l'altura de les finestres dels domicilis particulars.
  • Utilitzar làmpades de vapor de sodi de baixa pressió que consumeixen la meitat i són menys contaminants que les de mercuri.
  • Rebaixar les potències i escollir la potència suficient, no la màxima.
  • Instal•lar reguladors d'intensitat i sistemes d'encesa, com cèl•lules fotoelèctriques, per assegurar que l'enllumenat no roman encès durant les hores de llum natural.
 
     
  Com ens perjudica la sobreil•luminació  
     
  Tants kilowats llançats al cel per a res suposen un alt cost econòmic que, d'evitar-se, significaria un 25% d'estalvi a la nostra factura de la llum. Però aquest malbaratament energètic no és l'únic preu que paguem per això. Altres de les conseqüències nefastes de la contaminació lumínica són:
 
     
 
  • Generar una falsa sensació de seguretat per sustentar-se en un model luminotècnic basat en la concepció errònia que l'excés de llum augmenta la visibilitat i la seguretat ciutadana. "Ningú no sembla pensar en el fet elemental que l'enllumenat de carrers i carreteres hauria de dissenyar-se d'acord amb les peculiaritats de la nostra visió nocturna", adverteix Carlos Herranz, físic i President de CelFosc. Els llums de la ciutat enlluernen perquè són excessius (solen utilitzar-se làmpades de 250 wats) i incideixen directament sobre l'ull, impedint les seves funcions de visió nocturna a ple rendiment. Seria molt més efectiu aplicar un model d'enllumenat progressiu, donant a l'ull el temps necessari per adaptar-se a la foscor quan s’entra o se’n surt.
  • Produir alteracions en la salut humana causades per la intromissió de la llum de la via pública als habitatges particulars. Encara que els estudis sobre això són encara molt escassos, s'ha constatat que la presència de llum quan volem dormir interromp el cicle del son, estretament vinculat al de la llum natural. Insomni, fatiga, nerviosisme són alguns dels símptomes que pateixen molts ciutadans exposats a la presència d'un fanal davant les finestres dels seus dormitoris. Els experts en lleis recorden que és un dret constitucional poder viure en unes condicions d'assossec públic, en un entorn urbà sense sorolls, olors ni emissions lluminoses molestes.
  • Agredir la flora i la fauna nocturnes. L'enlluernament produït per la lluminositat artificial causa desorientació en les aus, provocant fins i tot la seva mort durant els seus desplaçaments nocturns. Un excés de llum altera els cicles d'ascens i descens del plàncton del mar, del qual s'alimenten les espècies marines de la costa, i també incideix sobre els cicles reproductius dels insectes. Més del 90% de les espècies de lepidòpters són de costums nocturns i de la seva existència depenen moltes espècies de plantes amb flors que s'obren de nit, així com multitud de depredadors, desequilibrant la base de la cadena tròfica.
 
     
 
 
     
  Què diu la Llei?  
     
  A diferència de països com la República Txeca, un dels pocs que a Europa compten amb una normativa nacional contra aquest tipus de contaminació, a Espanya no tenim una llei d'abast estatal, la qual cosa no ajuda a regular el problema. Les ordenances municipals o autonòmiques vénen a omplir aquest important buit. Tanmateix, "les nostres lleis locals no són tan modèliques com les que regeixen, per exemple, en la major part de les regions d'Itàlia” -apunta Carlos Herranz-. “Estableixen poques prohibicions o mesures concretes que es puguin aplicar ja, i les que estableixen són insuficients per complir les finalitats legals i, en alguns casos, contraproduents des del punt de vista físic, com permetre l'emissió de llum per sobre de l'horitzontal: a Catalunya es permet fins al 50%; a Navarra, un 25% i, a Cantàbria, fins un 15% ".

La primera llei autonòmica a Espanya va ser la catalana Ordenació Ambiental de l'Enllumenat per a la Protecció del Medi Nocturn, establerta el 2001. Aquesta norma va suposar un gran pas endavant, però avui és objecte d'algunes crítiques per part de l'associació CelFosc, bàsicament per "establir una zonificació molt permissiva sobretot en zones d'especial protecció, desapareixent la salvaguarda que ofereix en una franja d'entre 2 i 5 quilòmetres al voltant dels parcs naturals. Tampoc no ha previst la creació del fons econòmic necessari per modernitzar les infrastructures locals d'il•luminació", exposa el president d'aquesta associació.

A la llei catalana, la van seguir altres normatives autonòmiques (Les Balears, Cantàbria i Navarra) i diverses ordenances municipals (en ciutats com Santander, Burgos, Còrdova, Castro Urdiales, Tàrrega i Figueres). Més enllà d'aquests tímids avenços, en algun calaix de la UNESCO espera resposta la petició que el 2004 va fer un col•lectiu de 40 institucions científiques espanyoles per declarar el cel fosc Patrimoni de la Humanitat. Alguns experts opinen que la situació és greu, i comença a requerir que els avenços legals per assegurar la seva protecció siguin més àgils. Sinó, aviat, ni amb un telescopi resultarà suficient per assolir les estrelles.
 
     
   
     
  Origen de les imatges i més informació:  
     
 

CelFosc: http://www.celfosc.org

Herranz Dorremochea, Carlos. Contaminació lluminosa. Gorosti (Quaderns de Ciències Naturals de Navarra), 1996.

International Dark-Sky Association: http://www.darksky.org

Instituto de Astrofísica de Canarias: http://www.iac.es

 
     
 
       
    Llistat de Reportatges  
       
       
Centre d'Informació de l'Agència: Pg. Salvat Papasseit, 1 · 08003 Barcelona · Tel. 93 256 44 30 · agencia@barcelonaenergia.cat