| |
|
| |
Reportatge |
setembre-octubre
2007 |
 |
| |
|
|
| |
Habitatge més
sostenible |
|
| |
|
|
| |
El deteriorament
ambiental degut a l’arquitectura convencional |
|
| |
|
|
| |
Segons apareix a la publicació Hacia
una arquitectura ecológica de Luis Garrido,
el Centre Nacional d’Energies Renovables (CENER)
afirma que l’activitat arquitectònica és
responsable del 42% de l’energia consumida a Espanya
(un 50% segons l’Unió Europea) i, de forma
indirecta, el percentatge arriba al 60% del consum energètic
(tenint en compte activitats directament lligades a la
construcció: construcció d’eines,
maquinària, comunicació, publicitat i activitat
immobiliària). També és aquest sector
el responsable del 50% de l’abocament de residus
i emissions contaminants a tot el món.
Tot i el gran boom edificador experimentat els últims
anys, fins ara, el bioclimatisme i les tècniques
d’edificació sostenible no han deixat de ser
un concepte amb gran projecció mediàtica
que no acaba de materialitzar-se com a alternativa. L’escassa
ajuda pública, la poca conscienciació social,
el monopoli de la propietat del sòl, la poca capacitació i
les ànsies de fer diners fàcils dels promotors
immobiliaris, sense assumir les conseqüències
de la seva activitat, no han afavorit el desenvolupament
d’aquestes tècniques.
Fins ara, l’arquitectura tan sols s’ha servit
de l’entorn natural com a contenidor de matèries
primeres, considerant-lo un proveïdor infinit de recursos,
i en cap cas amb la pretensió de realitzar una activitat
constructiva que estigués més o menys integrada
dins els cicles naturals de la natura. Per a Garrido, l’arquitectura
sostenible ha de tenir uns principis bàsics per
aconseguir una construcció sana i ecològica:
- L’optimització de
recursos i materials, fomentant-ne la reutilització i
el reciclatge
- La disminució del consum
energètic
i el foment de l’ús d’energies
renovables
- La disminució dels residus
i les emissions durant el procés de fabricació i
transport de les matèries primes
- La disminució del
manteniment, explotació i ús
dels edificis, fomentant-ne l’ús
responsable
- L’augment de la qualitat de
vida dels seus ocupants
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
L’edifici
bioclimàtic
|
|
| |
|
|
| |
Per a que un edifici puguem considerar-lo
bioclimàtic, ha de ser coherent amb l’entorn
urbà i climatològic on s’edifica, econòmicament
rentable i ha de garantir la qualitat de vida dels seus
ocupants. Les construccions bioclimàtiques han d’assolir
tres objectius principals: la generació, l’emmagatzement
i la transmissió de calor i de fred.
Citant a l’arquitecte Luca Lancini, un dels artífexs
del Projecte
Fujy, Arquitectura per la Natura “es
tracta que l’edifici aconsegueixi una sinergia
positiva amb el seu entorn, intentant recórrer
el mínim possible a la climatització artificial
per aconseguir el màxim confort i benestar”.
El disseny bioclimàtic ha de produir edificis
energèticament eficients mitjançant l’ús
exclusiu de tècniques arquitectòniques,
independentment de l’ús d’energies
renovables, perquè, tal com expressa Gerd Hauser,
expert en eficiència energètica i assessor
del Parlament Europeu, “les energies renovables
no són part de l’eficiència energètica,
són molt menys importants en aquest camp. A la
gent li agrada parlar d’energies renovables perquè ara
mateix es considera que són molt sexis, però jo
no vull renovar energia, sinó aprofitar la que
tenim al màxim, i això és eficiència.
Oblidin-se de les energies renovables si primer no es
fa res per augmentar l’eficiència”.
|
|
| |
|
|
| |
 |
Els grans arquitectes consideren que la millor manera
de complir els tres objectius és creant arquitectures
que tinguin nivells elevats d’inèrcia
tèrmica (capacitat d’emmagatzemar energia
d’un material i anar alliberant-la progressivament)
mitjançant l’ús de materials pesats.
Si són necessaris nivells superiors d’aïllament
es preferible utilitzar materials naturals i de baix
impacte mediambiental per tal de minimitzar al màxim
les pèrdues energètiques en el cicles
estacionals (calor i fred). D’altres tècniques de construcció bioclimàtica
(també conegudes com sistemes passius d’estalvi
energètic) són: orientacions solars idònies,
control de la dimensió i tipologia de les obertures
de façana, ventilacions interiors creuades,
cobertes ventilades, i la racionalització dels
elements constructius i dels sistemes d’instal•lacions. |
|
|
| |
|
|
| |
Certificació energètica
d’edificis |
|
| |
|
|
| |
Segons la directiva de la Unió Europea
2001/0098 relativa a Eficiència Energètica
en els Edificis, s’estableix que s’haurà de
certificar i qualificar energèticament tots els
edificis de nova construcció, i es pot obtenir pel
projecte o bé per l’edifici acabat. El certificat
es materialitzarà en una “etiqueta energètica” que
qualificarà els edificis amb lletres i colors: de
l’A a la G i del verd al vermell (de més a
menys eficient), sent una etiqueta molt similar a la que
s’utilitza actualment per qualificar l’eficiència
dels electrodomèstics. D’aquesta manera el
consumidor podrà avaluar i comparar, amb uns valors
de referència, l’eficiència energètica
de la vivenda que vulgui adquirir. En aquest sentit, l’Agència
d’Energia de Barcelona va elaborar una guia
per a la Certificació Energètica d’Edificis
i està treballant en el marc del projecte CEPEC,
inclòs dins del programa europeu ALTENER,
que afecta també a les ciutats de Malmö i Berlín.
Aclarint
conceptes, la qualificació energètica
expressa el consum d’energia que s’estima
necessari per satisfer la demanda energètica de
l’edifici en unes condicions normals de funcionament
i ocupació. La certificació energètica
valora i qualifica de manera global l’eficiència
tèrmica dels edificis tenint en compte els seus
aïllaments, infiltracions d’aire, sistema
de calefacció i aigua sanitària i sistemes
de control associats. A més, avalua el treball
realitzat per arquitectes, projectistes i enginyers per
tal de comprovar que els sistemes escollits per dotar
d’energia l’edifici siguin els més
eficaços.
L’Agència també col•labora
amb el Patronat
Municipal de l’Habitatge en
diverses campanyes informatives “porta a porta” als
usuaris dels habitatges construïts amb criteris
sostenibles promoguts pel Patronat, per tal d’assessorar-los
en el manteniment i l’ús correcte de les
instal•lacions.
Existeixen també d’altres iniciatives interessants,
com el Projecte
Rehenergia, un estudi per avaluar
la rehabilitació d’edificis ja existents
des d’un punt de vista energètic. És
una iniciativa promoguda per l’Institut Cerdà,
junt amb diverses institucions públiques i privades
de diferents comunitats autònomes, entre elles
l’Ajuntament de Barcelona. Els resultats de les
simulacions realitzades a 1730 edificis reflexen resultats
molt positius: amb una rehabilitació energètica
correcta es podrien aconseguir disminucions de les emissions
de CO2 d’entre un 10 i un 30% i un estalvi
energètic
d’entre un 5 i un 20%, el que finalment pot traduir-se
en un estalvi econòmic d’entre 500 i 2000€ a
la factura energètica de cada edifici de vivendes.
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Consells pràctics
per a fer la teva vivenda més sostenible |
|
| |
|
|
| |
Hi ha diverses mesures aplicables a la pròpia
llar per tal de fer-la més ecològica i optimizar-ne
l’eficiència energètica, tot depenent
del pressupost disponible i de les ganes de fer reformes
que es tinguin. Imaginar primer que la vivenda que s’adquireix
requereix una reforma completa. És el cas de Petz
Scholtus, ecodissenyadora freelance afincada a
Barcelona, que a través del seu blog explica pas
a pas les reformes que va realitzant al seu pis, promovent
un estil
de vida responsable amb el medi ambient i basant-se en
les 5 R’s de l’ecodisseny: Reduir, Reciclar,
Reutilitzar, Recuperar i Respectar.
El més important pel que fa a l’eficiència
energètica de la vivenda és procurar que
aquesta estigui el millor aïllada possible, de manera
que, ja que no es poden canviar les parets exteriors de
la finca, la millor solució és instal•lar
doble vidre a totes les finestres, aconseguint alhora aïllament
tèrmic i acústic, molt necessari a les grans
ciutats. L’Ajuntament de Barcelona, a través
de l’Institut
del Paisatge Urbà, té un
programa d’ajuts i subvencions que poden arribar
a cobrir fins a un 50% de l’obra realitzada (consultar
al web el “simulador d’ajuts”). Existeixen
solucions més econòmiques però menys
eficaces, com per exemple folrar les parets amb pannells
aïllants de cànem o suro, posar cortines de
tela ben gruixuda a les finestres, a l’estiu utilitzar
tendals a les finestres o, com suggereix Petz, a l’hivern
col•locar-se una bata de pelfa quan s’està a
casa.
Pel que fa a la tria de materials per a la resta de la
reforma s’ha de procurar que sigui el més
responsable possible, com per exemple: l’ús
de pintures i recobriments ecològics, minimitzar
l’ús de materials no biodegradables, promoure
la utilització del polipropilé enlloc de
P.V.C. en desguassos i també l’ús del
polipropilè corrugat a la instal•lació elèctrica.
L’important és prioritzar sempre els materials
de cicle natural amb processos de transformació no
contaminats i també els materials provinents del
reciclatge i amb usos reciclables.
Finalment, es poden aplicar diversos sistemes actius d’estalvi
energètic, alguns a nivell particular, com per exemple
la instal•lació d’aixetes de baix consum
amb reguladors de cabal i airejadors, instal•lació de
dipòsits d’inodors de doble descàrrega,
utilització de làmpades de baix consum; i
d’altres a nivell de la comunitat de veïns:
la instal•lació de captadors solars per a
la producció d’ACS, l’ús d’ascensors
de baix consum i detectors de presència pel control
de l’enllumenat de les zones comunitàries,
i la instal•lació d’electrodomèstics
amb una certificació energètica A en zones
comunes per a l’ús compartit dels veïns.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Més informació a: |
|
| |
|
|
| |
 Construible,
portal sobre construcció sostenible
Treehugger,
blog internacional amb tot el necessari per seguir
un estil de vida verd i sostenible
Guia
sobre la certificació energètica d’edificis
(AEB)
Guia
per a l’estalvi energètic (Guia d’educació ambiental
nº 14)
21
consells per a tenir un habitatge sostenible (Guia
d’educació ambiental nº 29)
“Jugues?
Agafa fitxes!”-Aïllament (AEB)
“Jugues?
Agafa fitxes!”-Electrodomèstics (AEB)
Agenda
de la Construcció Sostenible
|
|
| |
|
|
|
|
|
Llistat
de Reportatges