| |
|
| |
Reportatge |
novembre-desembre
2007 |
 |
| |
|
|
| |
Un estudi analitza
les obligacions solars d’arreu del món de
forma exhaustiva |
|
| |
|
|
| |
Per primer cop, un document ofereix
una anàlisi global de l’estructura de les obligacions
solars i proposa bones pràctiques. Es tracta de
Best practice regulations for solar thermal, un estudi
produït en el marc del projecte Key issues for
Renewable Heat in Europe (K4RES-H), i en el què ha participat
l’Agència d’Energia de Barcelona.
El K4RES-H és cofinançat pel programa Intelligent
Energy Europe de la Comissió Europea i l’ha
coordinat l’European Solar Thermal Industry
Federation (ESTIF).
|
|
| |
|
|
| |
 |
L’estudi inclou un breu repàs històric
i destaca els beneficis i despeses de les obligacions
solars, a més d’unes pautes per a tècnics
i polítics per a la seva implantació;
també s’hi fa una anàlisi exhaustiva
de les mesures necessàries per garantir la
qualitat de la instal•lació. A l’annex
es recullen bones pràctiques com les de Barcelona,
Espanya, Alemanya o Itàlia. |
|
|
| |
|
|
| |
Repàs
històric
|
|
| |
|
|
| |
Tal com s’explica a Best practice
regulations for solar thermal, la primera obligació solar de
la història es va fer l’any 1980 a Israel,
arran de la preocupació per la seguretat en el subministrament
energètic i en plena ressaca de la crisi del petroli.
Tot i l’èxit, no va ser fins 20 anys després
que es va aprovar una altra normativa d’aquest tipus,
en aquest cas a Barcelona. Es tractava de la primera ordenança
solar que s’adoptava arreu.
Fins llavors, només la ciutat de Berlín
havia fet un intent a principis dels anys 80, però l’esborrany
que se’n va fer no va arribar mai a aprovar-se
degut a canvis en el govern i a l’oposició del
sector local de la construcció.
Les dècades dels 80 i 90 van estar marcades pel
decreixement de l’energia i la manca de reacció política
davant de l’evidència –cada cop més
clara- del canvi climàtic.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Els avantatges |
|
| |
|
|
| |
Després de tots aquests anys, però,
la tendència és cada cop més positiva.
Els beneficis de l’energia solar són clars:
no només permet preparar de forma gradual els països
i les regions per l’escassetat de combustibles fòssils,
sinó que crea economies d’escala que beneficien,
també, el mercat voluntari en els edificis que no
estan subjectes a la normativa.
Ara bé, les obligacions solars comporten un canvi
en el mercat solar tèrmic: en el marc d’una
obligació d’aquest tipus, cal preveure mesures
per garantir la qualitat dels productes, la instal•lació i
el manteniment, a més d’un règim
clar d’inspecció i sanció. Si no és
així, el rendiment solar pot arribar a ser més
baix i afectar l’acceptació de la regulació i,
possiblement, de l’energia solar en general.
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
Les obligacions
solars a Europa i al món |
|
| |
|
|
| |
En l’actualitat, la Comissió Europea
està preparant la proposta per una nova directiva
que cobrirà totes les energies renovables. Per primer
cop, aquesta directiva afectarà el sector de la
climatització. Encara no se sap quines mesures específiques
s’inclouran a la proposta, que caldrà que
adopti a posteriori el Consell Europeu i el Parlament.
Fora
d’Europa, la idea de les obligacions solars
o per calefacció renovable està guanyant
terreny. Ara per ara, s’està plantejant
la possibilitat d’implantar obligacions solars
a l’Àrea Metropolitana de Tòquio –on
viuen 35 milions de persones- i a Mines Gerais, el segon
estat federal més poblat del Brasil.
Per la seva
part, alguns estats federals australians han promulgat
normatives que podrien fer que la solar
tèrmica fos una de les opcions favorites per satisfer
els estàndards d’eficiència; i la
Xina també s’està plantejant la possibilitat
d’introduir una normativa solar.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
 Podeu
descarregar-vos l’estudi aquí.
Per
més informació sobre el projecte K4RES-H,
podeu consultar la pàgina web.
Podeu
també consultar tots els documents i publicacions
de l’Agència sobre la OST aquí.
|
|
| |
|
|
|
|
|
Llistat
de Reportatges