| |
|
| |
Reportatge |
gener-febrer
2008 |
 |
| |
|
|
| |
Conèixer i
debatre, per avançar |
|
| |
|
|
| |
Una delegació de l’Ajuntament
visita una planta de producció de biodièsel
per promoure’n l’ús en les flotes
municipals
|
|
| |
|
|
| |
La formació i educació ambiental
del personal, un aspecte clau. Aquesta és una de
les conclusions a què arriba un estudi de l’ICLEI
sobre la introducció del biodièsel en les
flotes municipals en diverses ciutats d’Austràlia,
en què es demostra que aquells municipis on s’ha
fet amb èxit hi havia hagut prèviament una
campanya d’informació per als treballadors.
I és que impulsar l’ús d’aquest
biocombustible no és fàcil; en general, són
moltes les reticències dels ajuntaments i el personal
de l’administració local a introduir-lo en
les seves flotes. Normalment, això es deu als prejudicis
més que no pas en les proves empíriques. És
amb l’objectiu de donar a conèixer els avantatges
del biodièsel i fomentar-ne l’ús que
el 6 de novembre una delegació de l’Ajuntament
va fer una visita tècnica a la planta de producció de
biodièsel a partir d’oli usat per fregir de
Stocks del Vallès. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Un dels objectius del Pla de Millora Energètica
de Barcelona (PMEB) és promoure l’adquisició de
vehicles “que consumeixin energies menys contaminants”. És
en aquest marc que el 9 de maig de 2006 l’Agència
d’Energia de Barcelona (AEB) i l’Associació Catalana
del Biodièsel (ACB) van signar un conveni de col•laboració que
contempla, entre d’altres coses, la introducció del
biodièsel a la flota municipal. És també en
el marc d’aquest projecte que van coorganitzar la
visita del mes de novembre.
En total, van ser 24 els assistents, la majoria -14- procedents
de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament.
La resta venien d’empreses del sector –TMB,
Urbaser i FCC-, a més de dos representants de l’ACB
i dos de Stocks del Vallès.
La visita va consistir en dues parts: primer, Jordi Vaquer,
director tècnic de Stocks del Vallès, va
mostrar la planta de producció de biodièsel
i en va explicar el funcionament. Més tard, es va
celebrar un debat on els convidats van tenir l’oportunitat
d’exposar quina és la seva experiència
amb el biodièsel, els seus dubtes i opinions. |
|
| |
|
|
| |
Un combustible
més net
|
|
| |
|
|
| |
Els biocombustibles són el resultat
de processar diversos tipus de matèria orgànica.
En el cas del biodièsel, prové d’olis
orgànics i pot barrejar-se amb dièsel en
diverses proporcions. Per exemple, el B5 equival a un 5%
de biodièsel i un 95% de dièsel, mentre que
el B100 és la denominació del biodièsel
pur. Només el poden utilitzar els vehicles dièsel,
els motors dels quals no cal modificar prèviament.
A Espanya, les matèries primeres més utilitzades
per produir biodièsel són els olis de fregir
ja usats i l’oli de gira-sol. Segons les dades de
l’European Biodiesel Board, el nostre país
ocupa el vuitè lloc en el rànquing de països
europeus pel que fa a la producció, molt lluny d’Alemanya.
A Catalunya hi ha 149 benzineres que dispensen biodièsel;
d’aquestes, 13 són a Barcelona ciutat.
|
|
| |
|
|
| |
 |
Els avantatges ambientals del biodièsel amb
els combustibles fòssils són clars. Per
una banda, són les emissions de partícules –que
provoquen malalties cardiovasculars, respiratòries
i de càncer-, d’òxids de nitrogen
(NOx), monòxid de carboni (CO) i de compostos
orgànics volàtils (VOC) –precursors
de l’ozó troposfèric i causants
de l’smog fotoquímic- són més
baixes, a més de les de diòxid de sofre,
que és el responsable de la pluja àcida.
Per altra banda, el balanç de les emissions
de CO2 és zero, ja que el diòxid
de carboni que s’emet a l’atmosfera estava
fixat prèviament per les plantes de les quals
prové. Per tant, es considera que és,
en aquest sentit, neutre. A tot això cal afegir-hi
que és renovable i biodegradable. |
|
|
| |
|
|
| |
Una planta pionera |
|
| |
|
|
| |
La planta de Stocks del Vallès es
va inaugurar l’any 2002 a Montmeló sota la
marca BioDiesel Peninsular. Es tracta de la primera que
hi va haver en tot l’Estat espanyol, i la segona
al món que utilitza com a matèria primera
oli usat de fregir. En l’actualitat s’hi produeixen
31.000 tones de biodièsel a l’any.
El procés de producció consisteix fonamentalment
en una reacció química en què l’oli
es transforma en èster metílic (biodièsel),
glicerina (que utilitza la indústria cosmètica)
i aigua.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Les claus del
debat |
|
| |
|
|
| |
El personal de l’Ajuntament i de les
empreses del Sector de Medi Ambient van participar en el
debat moderat per Carlos Amieiro, director tècnic
de l’Agència d’Energia, juntament amb
Manel Ebri, president de l’Associació Catalana
del Biodièsel. Els amfitrions Miquel Vila i Jordi
Vaquer, conseller delegat i director tècnic de Stocks
del Vallès respectivament, van participar de forma
molt activa en la sessió, especialment a l’hora
de donar la rèplica als dubtes de caràcter
tècnic que van sorgir.
Ara per ara, va explicar Ebri, “la quantitat de biodièsel
fet a partir d’oli usat no pot complir amb els objectius
que estableix el Pla de l’Energia de Catalunya”,
que preveu que el consum del biocombustible sigui el 15%
del total del gas-oil que es distribueix a Catalunya. És
per això que l’oli verge és en l’actualitat
una matèria primera indispensable.
En aquest panorama, “el preu dels olis frescos s’ha
encarit, i això ha motivat moltes empreses i entitats
a recollir els olis usats”, va comentar Miquel Vila.
La recollida de l’oli domèstic es fa normalment
en les deixalleries, i l’assignatura pendent és
que s’hi faci bé, ja que és habitual
que hi hagi confusió i es barregin els olis vegetals
amb els minerals. És per això que, en aquests
moments l’objectiu prioritari de l’Ajuntament
de Barcelona és centralitzar la recollida selectiva
dels olis usats en les deixalleries. Si més no,
així ho va manifestar Helena Barracó, tècnica
de la direcció de Programes Ambientals, que també va
assenyalar la necessitat de fer una campanya de sensibilització ciutadana
i facilitar el reciclatge.
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
El subministrament és un dels principals esculls
que cal superar. “Només poden utilitzar biodièsel
aquelles flotes que tenen una cisterna o un dispensador
propi, i la majoria d’empreses no en tenen. Fa anys
que en alguns concursos públics incloem com a clàusula
per ambientalitzar els plecs de condicions que les empreses
que hi opten utilitzin biodièsel; des de llavors,
no hem rebut ni una oferta”. El cap del Servei Central
de Compres de l’Ajuntament, Eduard Castells, exposava
així un dels principals problemes amb què s’enfronta
l’Ajuntament a l’hora d’intentar fomentar
l’ús del biodièsel.
Sens dubte, però, dos dels aspectes als quals cal
dedicar més esforços són el control
de qualitat del biodièsel i les garanties dels vehicles. “Fa
5 anys i escaig que es fa biodièsel i no es controla”,
explica Vaquer. La manca de control es deu a un buit legal.
Tal com van explicar els representants de TMB, en aquests
moments la normativa que regula el biodièsel és
l’EN – 590, “que controla la qualitat
de la mescla, no del biodièsel en sí” i és
per aquesta raó que “caldria adequar la normativa
de manera que els biocombustibles s’acullin a la
normativa EN – 14214”.
É
s poca la confiança dels fabricants d’automòbils
en el biodièsel i és habitual que se’l
consideri el causant de moltes de les avaries dels cotxes.
Es tracta simplement de prejudicis, perquè s’ha
demostrat abastament que és una opinió equivocada. És
més, al biodièsel se li atribueixen algunes
virtuts com per exemple que, com a bon dissolvent que és,
allarga la vida del motor o que el punt d’inflamabilitat és
més alt que el del gas-oil i, per tant, el perill
d’explosió per emanació de gasos de
l’emmagatzematge és més baix. “Les
garanties per part del fabricant ens preocupen molt”,
deia Daniel Ortí, tècnic de la Direcció de
Serveis de Neteja. |
|
| |
|
|
| |
| El cas de TMB és un bon exemple de com a
través de l’experiència s’han
anat superant els prejudicis. Tot i el recel a l’hora
d’introduir combustibles alternatius als convencionals,
l’any 2006 van emprendre una prova pilot. Van
comprar 15 autobusos i els van fer funcionar amb èxit
amb B10 durant sis mesos. Al 2007 ja n’hi havia
40 i es va passar del B10 al B30, i per ara el balanç és
molt positiu: “la bona notícia és
que no hi ha notícies”, comentava un
dels seus representants. Properament, s’obrirà un
concurs de licitació en una cotxera amb un
centenar d’autobusos i s’espera seguir
amb aquesta tendència en els propers anys. |
 |
|
|
| |
|
|
| |
Quant a l’AEB, Carlos Amieiro va demanar a l’ACB
col•laboració per trobar solució als
problemes exposats durant la taula rodona i avançar,
així, en la promoció del biodièsel
en l’àmbit municipal. Amieiro va recalcar
que “no només es tracta d’una línia
de futur a seguir, sinó també per donar exemple
que apostem per les energies renovables”. |
|
| |
|
|
| |
Més informació a :
 www.acbiodiesel.net
www.biodiesel.com
www.ebb-eu.org
www.iclei.org
|
|
| |
|
|
|
|
|
Llistat
de Reportatges