Pàgina d'inici Castellano | English  
   
  Documents
  Hemeroteca - Reportatges
 
 
Agència d'Energia de Barcelona
Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB)
Ordenança Solar Tèrmica (OST)
Sensibilització energètica
Actuacions energètiques

Hemeroteca
Notícies
Reportatges
Entrevistes
Articles d'opinió
Bones pràctiques

  Reportatge març-abril 2008
     
  A 80 km/h per millorar la qualitat de l’aire  
     
 

La limitació de la velocitat en vies de la Regió Metropolitana de Barcelona suscita una polèmica sobre el seu veritable efecte.

 
     
  Reduir la concentració d’òxids de carboni i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), i ajustar-se, així, als límits que estableix la Unió Europea per al 2010. Aquest és l’objectiu del Pla per a la millora de la Qualitat de l’Aire de la Regió Metropolitana de Barcelona, aprovat pel Govern de la Generalitat el mes de juliol de 2007. S’espera que el descens de les emissions comporti nombrosos beneficis per a la salut de les persones i contribueixi a combatre el canvi climàtic.  
     
 
El pla inclou 73 mesures, que abasten tots els sectors susceptibles de generar contaminació per partícules i òxids de nitrogen, com el domèstic, l’energètic o el del transport.
Entre les mesures de prevenció de la contaminació i de sensibilització, n’hi ha una que ha tingut especial rellevància política, social i mediàtica: la limitació a 80 km/h de la velocitat de circulació a les autopistes, autovies i carreteres principals de l’anomenada zona 1 de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB).
 
     
 

Una mesura polèmica

 
     
  La gestió de la velocitat del transport rodat és, sens dubte, la mesura que ha aixecat més polseguera des que es va aprovar. Segons el pla, s’executarà en dues fases: en la primera, implantada l’1 de desembre passat, es limitarà la velocitat a 80km/h en les autopistes, autovies i carreteres de la zona 1, mentre que en la segona es posarà en marxa un sistema de velocitat variable, que dependrà dels nivells de contaminació, la seguretat i la congestió. Està previst que la segona fase entri en funcionament abans del 31 de desembre d’aquest any 2008.

Les crítiques més fortes a aquesta mesura van ser les del RACC, que va afirmar que era “indiscriminada”, que es fonamentava en càlculs erronis i que, segons alguns assaigs de laboratori, la reducció de la velocitat podria fer incrementar la contaminació atmosfèrica. El RACC va difondre la seva postura a través d’anuncis en la premsa i en compareixences als mitjans de comunicació. Una estratègia que Salvador Samitier, cap del Servei de Qualificació Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, qualifica de “tàctica ben coneguda” en la pròpia pàgina web del club de l’automòbil. “Si vols boicotejar una actuació”, comenta, “converteix l’anècdota, especialment aquella que pugui tenir més ressò mediàtic, en l’eix del debat, tapant la resta de mesures del Pla”.

Però el RACC defensa que cal evitar les congestions més que limitar la velocitat i assegura que, per culpa dels embussos, ara per ara el 40% dels vehicles de la Corona 1 de la RMB no arriben a circular ni a 80 km/h i, per tant, són pocs els automòbils que es veurien afectats. Com a alternativa, proposen una regulació variable de la velocitat segons els nivells de congestió, ja que així la capacitat de la via pot incrementar-se en un 15%. L’opinió de Joan Antoni Tineo, vocal de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) és que, si tots els vehicles circulen a la mateixa velocitat, en aquest cas a 80km/h, “s’evita l’efecte acordió, el trànsit és més fluid, es poden estretir els carrils de circulació i, per tant, pot incrementar-se la capacitat de la via i serà menys probable que hi hagi congestions”.
 
     
   
     
  Al marge de la polèmica, el que sí és cert és que diverses experiències a l’estranger van en la línia de la proposta de la Generalitat, com són les de Rotterdam (Holanda), Munic (Alemanya) o Viena (Àustria). Ara resta esperar quin és el balanç de l’aplicació de la mesura en relació amb els nivells de contaminació atmosfèrica de la RMB. Per ara, se sap que una de les conseqüències, al marge de l’efecte ambiental, és la disminució de la sinistralitat. Segons les dades del Servei Català de Trànsit, els accidents amb víctimes s’han reduït durant el mes de gener un 43% en les vies limitades a 80 km/h.  
 
 
  Els efectes sobre la salut  
     
  La principal font d’emissió de PM10 i òxids de nitrogen, segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge, és el transport rodat i, en especial, els vehicles dièsel, seguit per la indústria. A l’Àrea de Barcelona, el Baix Llobregat i el Vallès, el transport emet el 52% de PM10 i el 40% de NOx, molt per sobre de les emissions del sector industrial, al voltant del 30% en els dos casos.

Segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Barcelona és en l’actualitat la tercera ciutat europea amb més contaminació per PM10, i supera de llarg els estàndards desenvolupats per protegir la salut pública que han adoptat el govern dels Estats Units, l’Estat de Califòrnia i alguns països de la UE. En el cas concret de les PM10, la mitjana de concentració anual en l’atmosfera era de 50 u/m³ al 2006, mentre que l’OMS estableix com a directriu una concentració de 20 ug/m³.
 
     
   
     
 

Les partícules en suspensió que fan menys de 10 micres de diàmetre són, segons l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA), les més perilloses per a la salut de les persones, ja que penetren fàcilment a través de la gola i el nas fins als pulmons i poden desencadenar malalties respiratòries i càrdiovasculars. Per la seva banda, els òxids de nitrogen NOx poden arribar a afectar el teixit pulmonar i causar malalties respiratòries. Són, a més, responsables d’altres impactes com el canvi climàtic i la pluja àcida.

Un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) conclou que, si es complissin els nivells de contaminació per PM10 i NOx recomanats per l’OMS, s’evitarien: 3.500 morts prematures, 1.800 hospitalitzacions per raons cardiorespiratòries, 5.100 casos de bronquitis crònica en adults, 31.100 casos de bronquitis agudes en nens, 54.000 atacs d’asma en nens i adults.

Més informació sobre el Pla de millora de la Qualitat de l’Aire a la web de la Generalitat.

 
     
 
       
    Llistat de Reportatges  
       
       
Centre d'Informació de l'Agència: Pg. Salvat Papasseit, 1 · 08003 Barcelona · Tel. 93 256 44 30 · agencia@barcelonaenergia.cat