| |
|
| |
Reportatge |
maig-juny
2008 |
 |
| |
|
|
| |
Quatre anys de tramvia
a Barcelona |
|
| |
|
|
| |
De les crítiques inicials a l’èxit
d’un mitjà de transport sostenible
|
|
| |
|
|
| |
Aquest any es compleix el quart aniversari
del tramvia a l’Àrea Metropolitana de Barcelona:
mentre que el Trambaix es posava en marxa l’abril
de 2004, el Trambesòs ho feia un mes més
tard i en el marc del Fòrum de les Cultures. Tot
i les reticències inicials a la reintroducció d’aquest
mitjà de transport, en l’actualitat són
poques les queixes i, malgrat alguns els accidents de més
o menys magnitud, el balanç del temps que porta
en funcionament és molt positiu. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Les reticències
inicials
|
|
| |
|
|
| |
“No sé qui va tenir la idea
de reimplantar el tramvia a Barcelona 50 anys després
de la seva defunció. Va ser una idea pèssima,
un pas enrere en l’especialització funcional
dels diversos nivells de circulació”. Aquesta
crítica de l’arquitecte Oriol Bohigas és
una més de totes les que van arribar-se a formular
els mesos previs a la inauguració del servei. I és
que, en aquells moments, el tramvia era al punt de mira
de polítics, experts i entitats. Mentre que molts
proposaven de soterrar les línies perquè no
robés espai als cotxes, d’altres patien pels
possibles accidents i el soroll. En el cas de l’Associació per
a la Promoció del Transport Públic (PTP)
s’apostava amb convicció com a mitjà de
transport més sostenible, segur i que contribuiria
al foment del transport públic a la ciutat. Per
la seva part, les federacions d’Associacions de Veïns
de Barcelona i de la resta de municipis de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona van denunciar al març del
2004 la poca participació a l’hora de definir
el traçat i demanaven que passés pel centre. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
Un balanç positiu |
|
| |
|
|
| |
Quatre anys més tard després
de la posada en marxa del tramvia, el balanç no
podria ser més positiu. Entre abril de 2004 i març de
2008 l’han utilitzat 64.252.401 persones, i el nombre
d’usuaris ha anat incrementant-se de forma molt important
any rere any. La majoria dels usuaris (un 63% en el cas
del Trambaix i un 68% en el cas del Trambesòs) utilitzen
habitualment aquest mitjà de transport. Segons les
enquestes realitzades pel Transport Metropolità de
Barcelona (TMB), allò que valoren més els
usuaris del tramvia és la facilitat d’accés
al vehicle i a l’andana, la neteja i el manteniment
dels tramvies, així com les parades i el comfort
i la comoditat del viatge.
De fet, el tramvia és, segons l’Enquesta de
Mobilitat Quotidiana del 2006, elaborada pel Departament
de Política Territorial i Obres Públiques
de la Generalitat de Catalunya, el mitjà de transport
públic més ben valorat per la ciutadania,
amb una nota de 7,99. La PTP aplaudeix la bona acollida
per part dels usuaris d’aquest mitjà de transport
que, des de sempre, han defensat tan aferrissadament. El
seu president, Ricard Riol, considera, però, que
tot i l’èxit, encara hi ha molta feina a fer
perquè el tramvia sigui un mitjà de transport
públic eficient i competitiu amb l’automòbil: “tot
i ser la línia de transport urbà en superfície
que transporta més passatgers per comboi, la manca
d’una prioritat semafòrica ben regulada fa
que les freqüències siguin més baixes
del que seria desitjable”. Riol demana a l’administració que
tingui “més ambició”, que aposti
per una bona regulació dels semàfors, unes
línies més llargues i el foment de la intermodalitat
per tal d’avançar cap a una mobilitat més
sostenible.
|
|
| |
|
|
| |
La futura ampliació |
|
| |
|
|
| |
El diari La Vanguardia publicava recentment
que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona estan
treballant en la unió de les dues línies
de tramvia pel centre: una possibilitat és unir
la plaça de Francesc Macià amb la de Glòries
per l’avinguda Diagonal; l’altra, que els tramvies
circulin per l’eix format per Urgell, ronda Sant
Pau, Paral•lel, els passeigs Josep Carner, Colom
i Isabel II i l’avinguda del Marquès de l’Argentera
i vorejant el parc de la Ciutadella pel passeig de la Circumval•lació o
pels passeigs Picasso i Pujades. De fet, el Pla Director
d’Infraestructures (PDI) vigent ja proposa que s’estudiï l’enllaç entre
Francesc Macià i Glòries per la Diagonal,
i s’espera que, amb la propera revisió del
pla, es defineixi si serà aquest o l’altre
el traçat definitiu. |
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
|
|
| |
L’experiència
de Grenoble |
|
| |
|
|
| |
Són moltes les ciutats europees i d’arreu
del món que han reintroduït el tramvia com
a mitjà de transport. Tenim els casos de Roma,
Bolonya, Londres, Marsella o Lyon, i València
i Bilbao a Espanya. Després de la ciutat de Nantes,
Grenoble va ser la primera ciutat que va reintroduir
el tramvia a Europa, un tramvia que era el primer de
tot el món accesible per a les persones amb mobilitat
reduïda.
En aquesta ciutat dels Alps francesos –amb 155.000
habitants i 560.000 en tota l’àrea d’influència-,
la saturació de les línies d’autobús
i el trànsit van motivar la implantació de
la primera línia de tramvia l’any 1987 i la
segona el 1990. Totes dues circulen pel centre de la ciutat,
i això va motivar fortes crítiques al començament,
sobretot entre els comerciants: els preocupava perdre clientel•la
no només durant el temps de les obres, sinó també un
cop les línies entressin en funcionament. Tot i
així, l’efecte va ser el contrari: el trànsit
i la contaminació acústica es van veure reduïts
dràsticament i els comerços i serveis de
baixa qualitat van anar deixant pas, de mica en mica, als
de primera línia. La ciutat ha guanyat en qualitat
de vida i ha esdevingut un exemple en la promoció d’una
mobilitat sostenible.
L’any 2006 i el 2007 es van inaugurar la tercera
i la quarta línia de tramvia de la ciutat, respectivament.
|
|
| |
|
|
|
|
|
Llistat
de Reportatges