Les fonts d’energia no renovable són aquelles que es troben en una quantitat limitada i que s’esgoten amb la seva utilització: una vegada exhaurides les reserves no poden regenerar-se. Es consideren fonts d’energia no renovables els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) i l’urani, la matèria primera per aconseguir l’energia de fissió nuclear. Totes aquestes fonts d’energia tenen unes reserves que es poden considerar finites, ja que necessiten molt de temps per ser reposades, i amb una distribució geogràfica no homogènia, al contrari que les fonts d’energia renovable, originades gràcies al flux continu d’energia procedent de la natura.

Les fonts d’energia no renovable són sovint anomenades fonts d’energia convencionals, ja que el sistema energètic actual es basa en les energies fòssils i la utilització de la nuclear. Així mateix, són considerades energies brutes, ja que la seva utilització és causa directa d’importants danys en el medi ambient i en la societat: destrucció d’ecosistemes, danys en boscos i aqüífers, malalties, reducció de la productivitat agrícola, corrosió d’edificacions, de monuments i d’infraestructures, deteriorament de la capa d’ozó o la pluja àcida... sense oblidar els efectes indirectes com els accidents en sondatges petrolífers i mines de carbó o la contaminació per vessaments químics o de combustible.

Font: ICAEN

Un dels problemes ambientals més greus que està provocant el sistema energètic basat en les fonts no renovables és l’anomenat efecte hivernacle, conseqüència de l’emissió de CO₂ generat en la utilització de combustibles fòssils i que provoca un augment de la temperatura a tot el planeta.

L’energia nuclear es va arribar a presentar com una solució enfront del problema de l’efecte hivernacle, però a canvi ha generat una sèrie de problemes de tan difícil solució com la producció de residus radioactius, el risc d’accidents nuclears i la proliferació de les armes nuclears, sense tenir en compte un cost molt elevat de construcció i manteniment de les instal·lacions.

Un altre problema del sistema energètic basat en els combustibles fòssils és la dependència econòmica que crea en els països no productors de matèries primeres. En canvi, les energies renovables es consumeixen generalment al lloc on es generen, és a dir, són fonts d’energia autòctones que disminueixen la dependència de subministraments externs i contribueixen a l’equilibri interterritorial i a la creació de llocs de treball en zones ara deprimides. En aquest sentit, es calcula que les energies renovables creen cinc vegades més llocs de treball que les convencionals, que generen molt poca ocupació en relació al seu volum de negoci.

El ràpid creixement que experimenta el consum energètic, amb tots els problemes derivats de l’actual model basat en les energies no renovables, fan que sigui imprescindible plantejar-se la necessitat d’un nou model basat en l’eficiència i l’estalvi energètics i en la implantació de les energies renovables. Hem de pensar que els impactes mediambientals del model vigent tenen un gran cost socioecònomic per al conjunt de la societat, que és la que paga les conseqüències econòmiques d’un model energètic insostenible i la que ha de sofrir els impactes del deteriorament del medi ambient.