 L’energia és un recurs imprescindible
perquè pugui haver-hi vida al nostre planeta. Necessitem
energia per moure'ns, per comunicar-nos, per a la il·luminació i
la climatització de les nostres llars, per a la
fabricació de béns, etc...
Per fer qualsevol
cosa que impliqui un canvi (un moviment, una variació de temperatura, una transmissió d’ones,
etc), cal la intervenció d’energia. Per
tant, podríem definir-la com una propietat de
tot cos o sistema gràcies a la qual aquest es
pot transformar modificant la seva situació o
estat, així com també actuar sobre altres
cossos o sistemes provocant-hi processos de transformació.
Aquesta propietat es manifesta de manera diferent: són
les diferents formes d’energia: química,
nuclear, potencial, cinètica ..., transformables
les unes amb les altres.
L’home és l’ésser viu que
més modifica el medi i el fa adaptable a les seves
necessitats, i la gestió de l’energia és
a la base de la seva economia. Així, la indústria
tèxtil catalana es va concentrar i es va desenvolupar,
al llarg del segle XIX, al voltant de les conques hídriques
del nostre país: l’aprofitament humà de
l’energia sempre comporta un cert impacte en el
medi, des de la construcció d’una petita
resclosa fins a una gran presa, o des d’un molí de
vent fins a un parc eòlic; sempre hi ha una transformació del
territori i un cert impacte ambiental.
Ara bé, l’actual model energètic,
basat en la crema de combustibles fòssils i en
l’energia nuclear, és insostenible. Aquest
sistema centrat en les energies
no renovables comporta
una sèrie de problemes de difícil solució:
la contaminació ambiental, la dependència
de l'exterior per part dels països no productors
d'energies fòssils, l’exhauriment en un
període relativament curt de les reserves mundials
de petroli, carbó i gas, o la generació de
residus radioactius i la possibilitat d’accidents
nuclears.
La societat actual utilitza l’energia com si no
existissin límits, però sí que existeixen.
En aquest sentit, un dels majors problemes ambientals
als quals el món s’enfronta és el
canvi climàtic, al qual la comunitat internacional
ha reaccionat, com a primer pas, assumint un compromís
de reducció de les emissions de gasos d’efecte
hivernacle a través del Protocol de Kyoto.
Però malgrat la seva importància, el compliment
de Kyoto no és una solució suficient: hem
de pensar que tres quartes parts de les emissions de
CO2 a l’atmosfera són degudes a la crema
de combustibles fòssils. L’única
alternativa a aquest model es troba en el foment de les
energies renovables i suposa
implicar a la ciutadania i fer-la conscient de l’important
paper que pot jugar a través de l’estalvi
i l'ús
racional de l'energia.
La suma d’hàbits quotidians en el consum
de l’energia per part de tots nosaltres també es
fa sentir directament o indirectament en el medi, ja
sigui esgotant recursos, incrementant la producció de
residus, etc. Per això és important prendre
consciència d’aquest fet i adoptar uns hàbits
respectuosos amb el medi ambient i amb nosaltres
mateixos. |
|
|
 Enllaços
d'interès |
| |
Energies
renovables