L’energia fotovoltaica és aquella que aprofita directament els raigs solars per produir electricitat. Les plaques fotovoltaiques, necessàries per captar la radiació solar, produeixen corrent continu, com les piles. Moltes aplicacions - electrònica, bombetes, motors- poden emprar aquest tipus de corrent, que és l’únic que pot ser emmagatzemat en bateries. Quan les plaques es connecten a la xarxa elèctrica, o quan treballen en paral·lel amb aquesta, cal convertir el corrent continu en altern amb uns onduladors electrònics.

L’energia fotovoltaica té un gran futur com a sistema autònom de subministrament elèctric en zones amb baixa densitat de població, i com a sistema connectat a xarxa a les ciutats. En el primer cas, la generació es realitza en el lloc de consum, evitant les costoses línies de transmissió d’electricitat. També és una bona fórmula en aplicacions de poca potència allunyades de la xarxa -senyalització, comunicació- o integrat en edificis que formen part de finestres, parets o teulades.

La generació fotoelèctrica no produeix contaminació ni soroll, i pot tenir una potència des d’uns pocs watts fins a molts megawatts, ja sigui en centrals específiques o integrades en grans edificis.

Com succeeix amb la tecnologia solar tèrmica, la fotovoltaica es troba ja en un estadi molt madur de desenvolupament, també compta amb una rendibilitat prou alta com per recuperar la inversió inicial a mitjà termini i permet acollir-se a subvencions per reduir les despeses d’instal·lació. Malgrat tot, s’enfronta a la mateixa problemàtica que l’energia solar tèrmica: el gran desconeixement, per part del la major part de la societat, de les seves aplicacions i els possibles ajuts per a l’amortització de les despeses inicials.