L’aprofitament de l’energia del vent no és una idea nova per a la humanitat: s’ha utilitzat durant molts segles en molins de gra o per impulsar els vaixells de vela. Actualment, a part de les tradicionals aplicacions mecàniques, pot utilitzar-se també per a la producció d’electricitat gràcies a la utilització d’aerogeneradors, que transformen l’energia del vent en energia elèctrica.

Es tracta d’una de les fonts d’energia renovable més neta i econòmica, però cal tenir en compte també el seu caràcter dispers, intermitent i aleatori que fa que només es pugui aprofitar en àrees concretes. La seva aplicació privilegiada, per tant, és el bombeig de l’aigua, que pot realitzar-se en qualsevol moment i permet un emmagatzematge senzill. Per a la producció d’electricitat s’han de distingir dos casos: el de les petites instal·lacions autònomes, normalment situades en habitatges particulars en zones rurals, i el de les grans instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica, agrupades normalment en parcs eòlics.

Sovint s’assenyalen com els principals inconvenients d’aquest tipus de font d’energia la contaminació visual i el possible impacte en la fauna, però cal tenir en compte que aquests desavantatges són mínims comparats amb els d’una central elèctrica convencional: no emet elements contaminants a l’atmosfera i estalvia la contaminació derivada del transport dels combustibles, tampoc no produeix vessaments ni cap tipus d’alteració sobre els aqüífers, o les característiques del sòl.