L’energia de la biomassa és aquella que prové de la transformació de matèria orgànica, com ara residus agrícoles o troncs d’arbres, en energia calòrica o elèctrica. De fet, el terme biomassa es defineix com el conjunt de matèria orgànica, tant d’origen animal com vegetal, que inclou els materials procedents de la seva transformació natural o artificial.

La gran varietat de materials inclosos en el concepte de biomassa permet plantejar una gran quantitat d’aplicacions possibles, que tenen en comú la combustió de la biomassa o dels seus productes resultants. Un exemple de classificació d’aquests materials podria ser el següent:

La biomassa natural, que es produeix sense la intervenció humana, com per exemple la llenya, que podem utilitzar per a aplicacions tèrmiques o fins i tot elèctriques. Cal tenir en compte que, tot i que es tracta d’una font energètica renovable, la seva regeneració depèn d’un equilibri que es pot trencar fàcilment a causa d’una acció humana desproporcionada.

La biomassa residual, composta pels subproductes de l’activitat humana (agricultura, ramaderia, processos industrials...).

La biomassa procedent dels cultius energètics, que es realitzen amb l’única finalitat d’obtenir materials destinats al seu aprofitament energètic.

Aquesta energia de la biomassa ha de ser extreta a partir d’una sèrie de processos de transformació que poden ser físics, com el trencament, químics, com la piròlisi i la gasificació, o biològics, com els processos de fermentació per produir alcohols i èsters.

Els aprofitaments més significatius de la biomassa provenen de la llenya, amb aplicacions tèrmiques i elèctriques que possibiliten l’estalvi de combustibles fòssils; el biogàs, utilitzat com a substitut del gas natural; o els biocarburants, combustibles líquids usats en l’automoció que es generen a partir de productes agrícoles.