Nikola Tesla: polivalència elèctrica personificada

Nikola Tesla: polivalència elèctrica 

Inventor, enginyer o cotxe? Quina d’aquestes coses és Nikola Tesla? No et sorprenguis, que ho saps: totes tres!

Nikola Tesla va néixer a Smiljan (actual Croàcia) al juliol de 1856 i ja de ben jove es va sentir atret per la ciència i la tècnica. Tant és així que va estudiar enginyeria elèctrica. La decisió va ser més que encertada, i va acabar a París treballant en una de les empreses de Thomas Alva Edison, on va fer dues de les aportacions que farien canviar el transcurs del món contemporani: la teoria del corrent altern i el primer motor d’inducció.

Tornem, però, als anys vuitanta del segle XIX, un temps en què a casa nostra es va posar la primera pedra de la Sagrada Família (1882), als Estats Units d’Amèrica es va inaugurar el pont de Brooklyn (1883) i a Dinamarca naixia el físic Niels Bohr (1885). Eren anys d’esplendor i Tesla es va traslladar als Estats Units buscant fortuna. El magnètic enginyer no va tardar a ser contractat per treballar a la seu central de l’empresa Edison Machine Works, on va esdevenir un treballador destacat, tant, que es va veure amb cor de barallar-se amb el mateix Thomas Edison. El motiu? Edison va prometre a Tesla 50.000 dòlars si aconseguia millorar el rendiment dels generadors de la companyia; però una vegada aconseguit l’objectiu, el nostre protagonista no es va embutxacar ni un ral.

Aquesta baralla va desembocar en l’anomenada Guerra dels Corrents i va provocar la marxa de Nikola Tesla d’Edison Machine Works per obrir el seu propi laboratori a Manhattan. Va ser precisament aquí on va aplicar la seva teoria del corrent altern tot patentant el primer motor que feia servir aquesta tecnologia, va il·luminar recintes de gran envergadura i va demostrar que l’electricitat aplicada a un ús domèstic no era tan perillosa com es creia en aquella època. Aquest va ser el cop d’efecte que va acabar amb la Guerra dels Corrents.

El nostre polifacètic protagonista va encetar l’última dècada del segle XIX en ple apogeu professional. Curiós com ningú, investigant va descobrir com transmetre energia a grans distàncies amb un efecte de ressonància que no requeria cables. Sense saber-ho, va obrir la porta al que tres anys més tard va permetre a Guglielmo Marconi patentar i comercialitzar la ràdio. Evidentment això no va agradar a Tesla, que va iniciar una sèrie de litigis contra Marconi per demostrar que l’italià s’havia aprofitat de les seves investigacions. Fins a la seva mort no es va reconèixer que el bo d’en Nikola tenia raó.

A partir d’aquí, la figura de Tesla cau en desgràcia. A tot un seguit d’accidents al seu laboratori, entre els quals un incendi i un terratrèmol que el van obligar a mudar-se de Manhattan a Colorado Springs, se sumen el descrèdit i les crítiques infligides per uns detractors que titllaven les seves teories d’excèntriques. Els trastorns obsessius i la fòbia als gèrmens que va desenvolupar tampoc no el van ajudar gaire. Tot i que al 1931 va rebre la medalla Edison per la seva trajectòria com a enginyer, va passar els últims anys de vida arruïnat pels litigis que mantenia i tractant de desacreditar les teories d’Albert Einstein. El “motor” de Nikola Tesla va deixar de funcionar un 7 de gener de 1943 a l’hotel de baix cost on vivia.

Hem definit a Tesla com inventor i enginyer, però que passa amb la relació de Tesla amb l’automòbil? Per què hem dit que també és un cotxe? Ens acomiadem del geni amb una curiosa anècdota: durant el tram final de la seva vida, va treballar en el disseny ni més ni menys que… d’un cotxe volador!

 

Tesla, l’enginyer i inventor l’oblidat

Nikola Tesla va ser un dels inventors que més aportacions va fer al món contemporani. Es calcula que va registrar més de 500 patents, però, fos com fos, els seus mèrits no es van reconèixer fins després de la seva mort i, lamentablement, va traspassar sol, pobre i sense el reconeixement que realment es mereixia.

Compartir: